31 de març 2013

Mites sobre la independència (i tres dubtes)

L’economia és un dels punts més importants del debat sobre una eventual independència de Catalunya. Tothom té més o menys clar quins són els seus sentiments, però quan es tracta d’arribar a finals de mes les prioritats poden canviar radicalment. Ningú voldrà ser independent per empobrir-se, és evident.
 
Per això espanta quan, un dia, et lleves amb el titular que el PIB català caurà un 19% si es proclama la independència. O que la renda per càpita caurà al nivell de la de Xipre. O que Catalunya quedarà fora de la Unió Europea i que l’economia acabarà ofegada pels aranzels. O que Catalunya faria fallida si fos independent (aquí i aquí). Qui diu això sembla que no vulgui recordar que Catalunya ja ha fet fallida.
 
Per asserenar-se una mica és recomanable llegir aquesta entrada de Pol Antràs, catedràtic de Harvard. És un pèl llarga però val la pena. Una conclusió ràpida: si Dinamarca, un país de mida equiparable a Catalunya, quedés completament aïllada del món i deixés de comerciar amb qualsevol altre país, el seu PIB cauria un 5,5%. Per tant, imaginar que el PIB d’una Catalunya independent cauria un 19% és ciència ficció. No és molt aventurar que darrere d’això hi ha una estratègia per intentar estendre la por.
 
Per seguir asserenant el debat convé també llegir aquesta altra entrada, en aquest cas en anglès. Tal com s’hi explica, l’argument que Catalunya quedaria fora de la UE és difícil de sustentar. Entenc que el procediment no està establert i que, a priori, més d’un estat es pogués decantar cap al veto. Però la clau és que no és tan senzill retirar la ciutadania europea. El Tribunal de Justícia de la UE, va dictaminar fa un any i mig en una sentència que els estats no poden retirar la ciutadania europea als seus ciutadans. Per tant, si no es pot retirar la ciutadania europea és difícil imaginar que un eventual Estat català, integrat per 7,5 milions de ciutadans europeus, no formaria part de la UE.
 
Ara bé, no tot és color de rosa. No conec ningú seriós que digui que Catalunya no seria viable a mig i llarg termini. Tot i així, si el procés d’independència vol tenir èxit haurà de resoldre tres dubtes:
El primer és com es finança la transició, com argumenta perfectament Salvador Garcia-Ruiz. Amb el deute català qualificat d’escombraria per les agències de ràting i sense una hisenda catalana operativa, aquest és un punt crític. Sense diners no podrem pagar les nòmines del dia després, per a que ens entenguem. I l’escletxa legal que permetria un tancament de caixes és massa dèbil: difícilment triomfaria. A Mas-Colell se li gira feina.
 
El segon és la situació de La Caixa i Banc Sabadell. En la meva opinió poden ser les dues empreses que més pateixin si s’inicia aquest camí, que podria atiar una campanya de boicot dels seus clients espanyols. És evident que un procés com aquest no s’ha de frenar per dues empreses, però tampoc es pot ignorar el mal que podrien sofrir les dues úniques entitats financeres potents que ens queden. (Per cert: va ser sorprenent que Josep Vilarasau, expresident de La Caixa, digués que no s’escandalitzaria si Catalunya fos independent).
 
I el tercer dubte és què passarà amb Espanya. Perdre un dels motors dels quals s’ha nodrit l’Estat pot provocar moltíssima inestabilitat, com va admetre Gallardón. Especialment quan avui dia Espanya ja és difícilment sostenible. I, fins i tot egoistament, a Catalunya no li interessa un veï inestable. A tots ens convé que Espanya i Catalunya, si algun dia estan separades, siguin pròsperes i tinguin bona relació.
Evidentment, tots aquests dubtes serien més fàcils de gestionar, o fins i tot inexistents, si el procés es fes de mutu acord entre les dues parts. És a dir, que fos el resultat d’una negociació. Però això, com diria el Rei, sí que sembla una quimera.
 
 
Font: Blog  "Show me the money" d´Àlex Font Manté

30 de març 2013

Pànic pel nou model de rescat aplicat a Xipre

Setmana Santa amb més moviment del normal. Tal com vaig dir en el comentari de la setmana passada, el dilluns podria començar amb alces a l’Ibex gràcies al bon tancament les últimes hores de negociació del divendres. Però a partir de migdia va haver-hi un gir brusc del mercat.  El motiu van estar les declaracions, poc encertades, del president de l’Eurogrup,  l'holandès  Jeroen Dijsselbloem, al Financial Times.

“El pla de rescat per a Xipre acordat aquest dilluns representa un nou model per solucionar els problemes bancaris de la zona euro en cas que altres països també hagin de reestructurar els seus sectors bancaris” va declarar dilluns encara que posteriorment, i a través de la seva portaveu, Dijsselbloem va matisar aquestes declaracions i  va apuntar que l'acord sobre Xipre és "una solució única" i ha negat que hagi de ser un "model" per a futures intervencions en bancs amb problemes.
Tot i la rectificació, les paraules de Dijsselbloem,  el pànic va apoderar-se dels inversors provocant caigudes immediates a les borses, arrossegades sobretot  pel sector bancari, durant pràcticament la resta de la setmana. Una altra conseqüència ha estat l’increment de la prima de risc espanyola fins als 377 punts.
Tècnicament, la setmana va tancar als 7890 punts, que és just la línia de suport que teníem marcada ja fa setmanes, encara que el dijous vam arribar a caure fins els 7733 punts.
Què podem esperar per la propera setmana? Ens trobem en una zona de suports importants, sobretot la mitjana mòbil de 200 períodes. Les caigudes han estat provocades per una situació de pànic per unes declaracions,  però que l’efecte a  l’economia és nul. No crec que per aquest motiu es perforin el nivell 7600 de l’Ibex. També és veritat que hem trencat la línia de canal alcista que s’havia respectat les cinc vegades que l’havíem tocat, motiu pel qual tampoc veig motius de rebot per sobre dels 8200 punts a curt termini.
La tendència a curt termini segueix sent baixista però crec que de moment podríem entrar en un lateral entre 7700 i 8200.  A mig termini, mentre s’aguantin els 7600 punts,  seguirem pensant amb la continuació del moviment alcista. Si es perdessin els 7600 punts,  després del que ja portem de la setmana passada, significaria una debilitat extrema en la borsa espanyola que ens podria dur quasi directament prop dels 7150 punts. Aquest nivells ja començarien a ser perillosos i  portarien a molts operadors a canviar la predisposició alcista de mig termini que tenien fins ara. 

 





 

 

23 de març 2013

Debilitat a l'Ibex per la incertesa de Xipre

Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 26-03-2013


A la borsa,  la incertesa  cotitza en negatiu, però tot i així, el tancament setmanal de  l’Ibex35  no ha trencat suports rellevants. Podríem dir que es troba en un moviment baixista de curt termini,  dins una situació alcista a mig termini. Com es veu al gràfic, l’Ibex35  segueix un canal alcista que va començar  l’agost de l’any passat amb la superació dels 7000 punts.
Els analistes tècnics treballem amb escenaris possibles i, en funció de cap on es dirigeix el mercat, donem validesa a uns  i  en descartem els altres.  
En un escenari  baixista de curt com ara tenim, el primer nivell a vigilar serà la zona entre 8100 i 8200, base del canal.  Aquesta línia ha estat respectada cada cop que s’ha tocat. Si es perd,  la confirmació d’una caiguda més profunda seria la pèrdua dels 7900 punts, zona de mínims de l’any, que ens portaria fins al suport principal al voltant dels 7600 punts.
 En aquest nivell  també  hi trobem la mitjana mòbil de 200 sessions. Aquest indicador tècnic és molt important i seguit per tots els gestors. És la línia que  marca la diferencia entre un valor alcista i un baixista. Mentre la cotització de l’Ibex35 es trobi per sobre de MM200 podrem continuar pensant en noves alces  a mig/llarg termini.
El fet que el tancament  a estat per sobre del suport dels 8200 punts (línia discontínua) i que disminueix  el volum pel període de Setmana Santa fa pensar que no hi hauria d’haver-hi   caigudes considerables en properes sessions.
 L’escenari alcista,  amb superació dels màxims anuals a 8700, tampoc  el contemplo per la debilitat del mercat en les últimes setmanes .


 

22 de març 2013

Reflexió sobre Xipre


Estratègia: “Mantenir actius directes, no mitjançats, Fons, Bons o accions”

La raó no és la mateixa que hem donat moltes vegades: l'inversor no ha de tenir els seus estalvis mitjançats per un banc, és a dir, sotmesos a la qualitat del balanç del banc. La tinença directa d'actius, el que es denomina desintermediació, estalvia als inversors el risc de contrapart  de l'entitat bancària. Entenem que el succeït a Xipre no fa sinó reforçar el nostre plantejament.

Xipre ha decidit establir un impost o quitança sobre els dipòsits. Tret que no hagi modificacions en la reunió del Parlament
 xipriota d'avui, en principi es tracta d'un 9,9% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i d'un 6,75% sobre els dipòsits de menys d'aquest import. Sobre aquesta qüestió, vam efectuar els següents comentaris:

1 . Xipre és un país molt petit, que representa menys del 0,5% del PIB de la Zona euro.

2 . L'import del rescat és proporcionalment molt gran, uns 10.000 milions d’euros sobre una població d'uns 700.000 habitants, representa uns 14.300 euros per habitant. Si comparem les mateixes xifres amb el rescat bancari espanyol, l'import ha estat d'uns 42.000 milions d'euros sobre una població d'uns 47 milions d'habitants, és a dir d'uns 900 euros per habitant, molt inferior.

3 . El sistema bancari xipriota és atípic. El seu volum quintuplica el volum de la seva economia i gairebé un 40% dels dipòsits estan en mans d'estrangers.

4 . L'impost de societats a Xipre és molt baix, del 10%.

5 . Amb la taxa sobre els dipòsits volen recaptar uns 5.800 milions d'euros. Encara que podrien modificar-se els trams, especialment deixar sense tributació als imports menors de 25.000 euros, l'import que es pretén recaptar és el mateix. Després, es pujarien les taxes per als imports superiors.

6 . Tot rescat es paga, habitualment, amb impostos. Per què en aquesta ocasió es fa participar als depositants? Entenem que el motiu real és que és més barat per als xipriotes. Al fer pagar als depositants, es fa pagar als depositants  estrangers, que d'altra forma no participarien del cost del rescat. Després, la part pagada pels xipriotes  serà menor fet d'aquesta forma que no finançat amb impostos com seria tradicional. Entenem que això s'ha fet en interès dels xipriotes, que pagaran un import menor. Per això preveiem que el seu Parlament ho aprovi, amb algunes modificacions, encara que sens dubte haurà de fer pedagogia amb els seus ciutadans.
7 . Pot afectar això als altres països de la zona euro ja rescatats?. No, perquè ja han estat rescatats. Els altres quatre països de la zona euro ja rescatats, Grècia,  Portugal, Irlanda i Espanya, ja han rebut les ajudes.

8 . En el cas particular dels bancs espanyols, és coneguda la nostra tesi que necessitaran aportacions addicionals de capital en el futur. Seria desgavellat pensar que aquestes aportacions futures es financessin amb dipòsits? Entenem que si atès que, malgrat haver rebut 42.000 milions, l'import de les ajudes atorgades per Europa a la banca espanyola és de 100.000 milions. Una segona ajuda vindria a càrrec d'aquesta partida, ja concedida. Fins i tot en el supòsit d'apurar-se en la seva totalitat suposaria poc més de2.000 euros per persona. No veiem doncs que el cas xipriota es reprodueixi a Espanya.

9 . Encara així, els bancs espanyols, que ja han sofert últimament un impacte amb el límit a la remuneració dels dipòsits, poden sofrir ara una nova pèrdua de confiança  atès que s'evidencien els límits de la intermediació bancària, fins a ara no suficientment apreciada per molts inversors. Mantenim la nostra recomanació en l'estratègia de “No mantenir en  cartera accions o altres instruments de capital de bancs domèstics espanyols”.

10 . Entenem que l'impacte de la notícia en els mercats financers serà moderat. Encara així, és important ressaltar que qualsevol caiguda, per petita que sigui, ha de ser aprofitada per a comprar accions, donada l'actual favorable conjuntura borsària.


 Font: Jaume Puig (Director General de GVC Gaesco)

20 de març 2013

Treure els diners d'Espanya o no

Després de tot l'afer del rescat de Xipre i la possible quitança en els dipòsits bancaris, potser haurem de començar a pensar com salvaguardar els nostres estalvis a llocs de menys risc.

Encara que no es dugui a terme, la clara posició d'Alemanya a protegir-se sense tenir en compte la resta de països de la UE, deixa entreveure que en cas d'empitjorar la situació en propers anys, pot obligar a mesures similars al nostre país.
L'estratègia d'Alemanya és clara. Posar la por al cos als ciutadans de la UE per aconseguir seguir rebent transferències de diner, buscant la seguretat, dels altres països , i així seguir finançant-se de manera gratuïta a un interès ja no zero sinó ara per ara negatiu.

Aquesta decisió posa hem dubte el sistema capitalista en el moment que la propietat privada pot ser atacada i sostreta pels organismes estatals. Ja no podem confiar amb estats que, enlloc de protegir la ciutadania, el que fan és exprimir a les persones, moralment i  financerament,  fins arribar a situacions límit com veiem cada dia a les noticies.

Tornant al tema econòmic, molta gent es pregunta si treure o no els diners del país. Molts no ho fan per que no saben com fer-ho ni a on fer-ho. Actualment, no es tan difícil obrir comptes bancaries en altres països més segurs com Luxemburg, Suïssa o Andorra. El cas d'Andorra seria el més fàcil per proximitat, però si ens estiméssim més per exemple Luxemburg o Suïssa també ho podem fer telemàticament sense haver d'anar-hi en entitats de prou prestigi mundial.

Per a la gestió de grans patrimonis encara tenim més possibilitats. L'equivalent a les famoses Sicav's a Espanya serien les SIM, amb molts més avantatges que les Sicav's sobretot pel fet que no requereixen número mínim d'accionistes i les restriccions alhora de gestionar-les també són molt inferiors donant més llibertat al gestor amb l'objectiu d'aconseguir superiors rendibilitats.
Què aconseguim amb això? Protegir el diner en cas de quitança com a Xipre o de qualsevol altre impost sobre els dipòsits i el factor per a mi més important, en cas d'una sortida de la zona euro, evitar la devaluació que tindria el diner dipositat a Espanya.

Si alguna d'aquestes opcions ens interessés, no vol dir que aquest diner passaria a ser negre de cara a Hisenda. A la Unió Europea hi ha llibertat de moviment de capitals i només presentant un model a Hisenda com a màxim un mes després de l'obertura del compte, tindrem aquests comptes legalitzats i, això sí, haurem de declarar els interessos a la renda.

16 de març 2013

Futur Ibex35


 
Setmana de consolidació de la gran pujada que vàrem tenir després del trencament del lateral. Tres dies de correcció a l'inici de setmana per tornar amb les alces dijous superant els màxims anteriors. Aquest ha estat un moviment impecable a nivell tècnic que s'ha vist truncat pel tancament del divendres.
 
Després de la pujada del dijous superant els màxims previs, era d'esperar que el divendres tinguéssim una continuació amb les alces però diversos factors van contribuir a que no fos així.
Primer i més evident, com ja veiem en els gràfics de setmanes anteriors, la resistència principal va actuar de manera impecable sense permetre ni tant sols un fals trencament com la vegada anterior. Si el mercat reculés des d'aquest nivell, tindríem una figura de doble sostre que ens indicaria una fase correctiva que podria ser important.
 L'altre factor ha estat el venciment trimestral de futurs de tots els índex  mundials principals. Aquest segon factor, per a mí resulta una mica més preocupant ja que ens indica que la confiança dels operadors, que tenien que renovar les posicions de cara al proper trimestre, no és molt optimista davant els nivells que ens trobem. I no parlo tant per l'Ibex35, que tot i la pujada que ja portem, podríem considerar que es troba encara a nivells acceptables de valoració per pensar que podria seguir pujant. Són més preocupants els índex americans, tots a màxims històrics i a la zona euro, el DAX alemany, que tot i la crisi de l'eurozona, també estar a les portes d'assolir el seu màxim històric.
 
En un mercat global, descensos en els índex americans o a Alemanya ens podria tornar a arrossegar a la baixa en properes setmanes. Però com que no tenim la bola de cristall, només podem anar seguint el mercat i pendre les decissions oportunes en funció del seu comportament.
 I recordeu:
EL MERCAT SEMPRE TÉ RAÓ.  SOMS NOSALTRES ELS QUE ENS EQUIVOQUEM

15 de març 2013

Simbologia Toro / Ós a la Borsa


Molta gent hem pregunta per què tinc un toro i un ós al logotip. Això fa referència a la simbologia que tenen aquests dos animals en els mercats mundials. És tal la proximitat que aquests termes han arribat a tenir amb els operadors borsaris, que els mercats es van qualificar com bullish (toro = bull) si van a l’alça i bearish (ós = bear) si van a la baixa.
També podríem dir que el mercat, els índexs i els preus varien segons la llei d'oferta i la demanda. L'ós seria el venedor, sempre amb una perspectiva baixista; el toro seria el comprador, sempre intentant comprar per a en un futur obtenir benefici amb una previsió de mercat molt més elevada que en el moment de la compra.
L'origen d'aquesta simbologia es remonta a les pràctiques de les borses britàniques de segle XVII. Quan la borsa anava a la baixa, els accionistes venien les accions que encara no tenien com préstec per a comprar-les quan estiguessin més barates. Llavors es deia que venien la pell de l'ós abans d'haver-la caçat. No obstant això el toro es considerava una inversió segura doncs sempre es comprava a un preu inferior al que després es venia.
Una de les destinacions turístiques i figures més fotografiades a Nova York és el Toro de Wall Street ( Charging Bull o toro envestint), una escultura de bronze que pesa 3.200 kg creada per Arturo Digues Modica situada en el parc Bowling Green de Wall Street. L'escultura representa el símbol de l'optimisme, agressivitat i prosperitat financera; flexionat en les seves potes davanteres i amb el cap lleugerament ajupit com si estigués a punt d'envestir. A més, el Charging Bull ha passat a ésser, de forma no oficial, el símbol del Districte Financer, i moltes vegades es parla d'ell en els mitjans, atorgant-li sempre aires d'optimisme i de prosperitat econòmica.
 

 
 

La Borsa vista per un analista tècnic


Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 19-03-2013

Un analista tècnic veu les coses de diferent manera. Per què? Que és l'Anàlisi Tècnic (AT)? És la tècnica que intenta determinar les tendències dels valors sense tenir em compte les dades financeres de les empreses. Totes les decisions es prenen en funció de l'evolució de les cotitzacions reals del valor estudiat.
"Real" és la paraula clau. Un analista tècnic s'aïlla de les notícies i opinions externes perquè només es concentra en la realitat del que li passa al valor. Aquest és el motiu pel qual l'AT detecta els canvis de cicle molt abans que qualsevol altre tipus d'anàlisi. L'exemple el tenim a les últimes setmanes. A la premsa veiem recomanacions de comprar borsa perquè l'economia tindrà una millora evident a fi d'any i al 2014. Què tenen la bola de cristall? I podem confiar? Definitivament no, perquè el futur no el sap ningú i la paraula dels polítics ja sabem com és. I l'AT que veu? El que ja ha vist fa temps és que l'Ibex35 porta pujant fa quasi un any, amb una revalorització del 49% i  fa molts mesos que teníem que haver comprat actius de risc.

Perquè mentre la borsa pujava l'any passat no veiem a la televisió i premsa cap recomanació? Què la situació al carrer és molt millor avui que fa un any? Senzillament, avui hem de comprar borsa perquè esta pujant. Demà no ho sé.
 En aquesta secció intentarem apropar al lector, d'una manera entenedora,  anàlisis de gràfics, comentarem notícies, fets i d'altres temes financers que puguin haver estat rellevants per l'evolució de la Borsa o que puguin afectar a la butxaca de la gent del carrer.
 

11 de març 2013

Per què es criminalitza les Sicav's sense raó

Avui que tenim un dia tranquil als mercats, aprofitaré per fer un comentari de les SICAV's.  Ja fa molt temps que estem sentint comentaris, tots negatius de les Sicav's, sobretot per part de polítics que només fan demagògia per quedar bé davant la societat quan no saben la majoria ni les característiques ni el funcionament de les Sicav's. Sembla que les Sicav's són el mal de tots el problemes i una font d'evasió d'impostos dels més rics.
La Sicav és una Institució d'Inversió Col·lectiva, al igual que ho són els Fons d'inversió, però que adopta la forma de Societat Anònima i que el seu objecte social és la captació de fons per a gestionar-los i invertir-los en valors i instruments financers. Les seves característiques bàsiques són:
  • Capital Social Mínim per a constituir una SICAV: 2.400.000 euros.
  • Nº Mínim d'Accionistes: 100 persones físiques o jurídiques.
  • Fiscalitat (IRPF): Per plusvàlues i rendiments de capital mobiliari, tipus impositiu del 21% per als primers 6.000 euros aplicant-li posteriorment l'escalat.
  • Fiscalitat (IS): La SICAV tributa al 1% en l'Impost de Societats.
Si analitzem les característiques, podem veure que una Sicav és igual que un Fons d'inversió. El que paga 1% anualment és la Sicav però quan els seus inversors retiren els diners paguen el mateix que pagaria qualsevol altre persona que hagués invertit en un fons d'inversió.
Doncs, perquè es criminalitza tant les Sicav's. La resposta és evident. Qui fa ús d'aquest instruments són els grans patrimonis però, això no vol dir que qualsevol persona amb qualsevol nivell de renda no pugui contractar una Sicav. Per un inversor normal li és més fàcil accedir a un Fons que una Sicav.
Que les Sicav tenen millors resultats que els Fons d'Inversió? Ni millors ni pitjors; tot dependrà de la gestió de cadascun. Aquest últims anys de crisis borsaria s'han hagut de desfer moltes Sicav's per les seves grans pèrdues amb la conseqüència que el seu capital ha minvat fins nivells inferiors al capital mínim per poder mantenir la Sicav.

10 de març 2013

Futur Ibex



Tal com vaig dir a les últimes entrades, teníem que vigilar el rang lateral.  La senyal la vàrem tenir el 05 de març que, a data de tancament, va superar el lateral  per la part alta .  Els dos dies següents, va haver-hi  la consolidació d'aquest trencament i el divendres, com quasi sempre en Borsa, arrel de  notícies positives tant a Europa, amb el discurs de Draghi deixant oberta la possibilitat a noves baixades d'interès, com als EEUU, per la bona dada d'atur va produir-se la segona pujada més gran de l'any després de la del 02 de gener.
 Ara, ja hem de vigilar nous nivells. Per un costat, els màxims anuals al voltant dels 8665 punts i per sota els 8300 nivell de referència que acabem de trencar. De totes maneres l'impecable canal alcista que segueix l'Íbex fa tenir molt bones esperances en que arribarem al nivell psicològic dels 9000 punts.

3 de març 2013

Futur Ibex


Res a canviat de l'últim post. Seguim en el rang lateral. Després de tocar la part baixa, va tornar a rebotar fins la part alta del canal lateral, nivell que tampoc va poder superar. Per tant, seguim a l'espera d'alguna notícia o fet que pugui ser catalitzador del trencament d'algun dels dos nivells de referència. Aquestes notícies ens podrien venir de l'altre costat de l'Atlàntic segons com evolucionin els pactes per evitar l'abisme fiscal als EEUU.