29 d’abr. 2013

VIX en nivell mínim molt extrem


El VIX segueix en nivells mínims, el que significa que no hi ha nerviosisme ni volatilitat als mercats. El sentiment dels inversors, actualment és del 80% pels alcistes i un 20% pels baixistes.

Tot i que és molt bo per les borses, un VIX en aquest nivell tant extrem provoca que de vegades es produeixin reaccions violentes a l'alça del VIX, encara que siguin de curta durada, provocant caigudes puntuals però  ràpides i que poden ser força profundes a les borses.

Alces esperades a l'Íbex35


Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 30-04-2013

Setmana molt bona per la borsa espanyola amb una pujada del 4,8%. Ja anticipàvem fa dues setmanes que, amb el fort suport tècnic, esperàvem rebotar a la part baixa del lateral que portem des del  desembre de l’any passat. Com veiem al gràfic, l’Íbex  segueix un moviment impecable d’un costat a l’altre del canal i el més normal seria que les alces continuessin fins la zona de 8.600 punts.

Curiosament, el dia de més eufòria va ser desprès de la publicació del PMI alemany que, amb una lectura de 49,2 (s’esperava 51) avança contracció en el sector serveis. Per  buscar-li  el perquè a les alces davant aquesta dada dolenta, s’especula que el BCE rebaixarà el tipus d’interès en un quart de punt . Com quasi sempre, les dades sempre tenen dues interpretacions,  i en funció del que interessi als mercats, s’interpreta positivament o negativament.  El mercat sempre fa el que ha de fer i les notícies del dia a dia provoquen el que es diu “fresa de mercat”, és a dir, moviments de volatilitat  sense cap influència en la direcció principal. 

Pensant en el mig termini, tot continua igual. Hem de veure la fortalesa o debilitat  d’aquest  últim moviment per poder intuir si podem trencar el canal per dalt o si retornarem a la part baixa. Un trencament hauria d’estar  acompanyat de la superació dels màxims anteriors, en els 8.700 punts, i d’un  volum elevat  per donar-li credibilitat.

Indicadors tècnics de  llarg termini,  continuen amb senyals de compra però  a curt, segueix la  “indefinició” i  cal esperar, encara que la meva visió personal és positiva de cara a propers mesos ja  que  existeixen  catalitzadors,  com  la liquiditat existent,  que estar esperant a entrar en renda variable amb el mínim indici d’una recuperació més consistent. 


23 d’abr. 2013

Anàlisi tècnic de l'or


Aquest és el gràfic de l'or amb la caiguda de la setmana pasada. Com podem veure, podem dibuixar un canal amb tendència a la baixa que, amb aquesta darrera caiguda ha estat perforat.. Moviment molt lleig de cara a pensar a mig termini en alces en l'or. Si que s'hauria de recuperar una mica la cotització perquè la caiguda ha estat molt vertical però veig difícil recuperar els 1500 dòlars/unça i només la superació de 1600 dòlars/unça ens faria pensar amb poder recuperar la tendència alcista.

22 d’abr. 2013

Preu de l'or. Correcció o tendència baixista

Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 23-04-2013

 
Al mercats, l’assumpte de moda,  és de la caiguda del preu de l’or. Quins son els motius? Per a mi, s’han donat una sèrie de circumstàncies que afavorien les alces en el preu de l’or i que ara podrien estar remitent.  L’or sempre a actuat d’actiu refugi i s’ha utilitzat per protegir-se de la inflació (fet que no ha passat) i el risc dels mercats ( el sentiment actual  és que el pitjor de la crisis mundial ja ho hauríem vist).

En aquest moviments, sempre surten teories de conspiracions i l’or no ha estat una excepció . En aquest cas s’especula que pot haver estat un moviment orquestrat per un o més Bancs Centrals i també del banc d’inversió Goldman Sachs que just abans de la davallada va recomanar al seus clients desfer les posicions amb or. Qui coneix la meva forma de pensar i  filosofia d’inversió, m’ha sentit dir moltes vegades que es propi de la naturalesa humana el controlar qualsevol cosa que doni diners i  els mercats , com a negoci més gran del món , és molt llaminer per certes entitats i grans especuladors que poden  influir en funció dels seus interessos .

La caiguda de màxims a mínims ha estat del 31% i, en casos com aquest, és quan de veritat  agafa importància l’anàlisi tècnic. Si mirem el gràfic de l’or, podem veure com va donar una primera senyal de debilitat l’abril de l’any passat  i una senyal clara de sortida al mes d’octubre a 1800 euros/unça.

Davant aquesta important correcció, ara no és el millor moment per vendre, però crec que recuperar els  1600 euros/unça li costarà. En un altra article, adjuntarem el gràfic per veure quins son els nivells a vigilar.

21 d’abr. 2013

Una setmana més esperant tendència

Setmana de venciment de futurs a l'Íbex que no ha estat volàtil com sol ser cada mes. El motiu el trobem, com podem veure al gràfic, en que es trobem en una zona clau plena de suports i resistències i, mentre no trobem un catalitzador  suficientment important per fer moure el mercat amb decisió, no sortirem de las zona que podríem delimitar entre 8.200 i 7.600 punts.
Mirant el gràfic setmanal no podem ser gaire optimistes si pensem amb  pujades.  Ens trobem en una zona clau on hi ha molta lluita entre alcistes i baixistes que, després de les darreres caigudes, hem quedat en zona de ningú amb moltes resistències per sobre però també suports que van ser molt importants en el seu moment.
Per la propera setmana, sent la primera del venciment de futurs de maig, hauria de ser de tanteig al principi i potser cap a dijous o divendres podríem tenir algun moviment més important davant la proximitat del fi de mes, on poden haver-hi ajustos.
De totes maneres, fora especulacions, seguim en aquest lateral, actualment en la part baixa i per tant hem de vigilar primer el suport de 7.800 i després el nivell que considero clau de 7.600 punts.
Els 7.600 punts, en cas d'arribar-hi, pot ser un molt bon nivell d'entrada per operacions de curt plaç al tractar-se d'un suport força important per no trencar-se al primer intent,  però sense oblidar mai posar un stop de protecció per si de cas.




16 d’abr. 2013

Entrevista Radio Vilafant - Què és i què fa un trader?

Enllaç a l'entrevista que m'han fet a Radio Vilafant dins el programa "Quin parell" (Secció "personatges il.lustres" de Dolors Roig).  Reproducció a partir de 1 hora i cinc minuts.

http://www.radiovilafant.net/docs/radiocarta//Quin%20Parell%2016%20abril.mp3

14 d’abr. 2013

Període d'indefinició a l'Íbex


Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 16-04-2013
 
A l’anàlisi setmanal del meu blog ja vaig adelantar que, tot i les males notícies, l’Íbex estava girant a l’alça i podríem tenir un rebot. El motiu era purament tècnic; l’Íbex estava en un nivell de suport molt important i la confirmació ha estat el guany del 3% a la darrera setmana.

L’operativa per traders de curt termini és clara. Seguim amb un moviment lateral on els 7.600 i 8.600 punts són els nivells clau per comprar i vendre. Però un inversor de llarg plaç, què ha de fer? L’única solució és agafar una perspectiva de molt llarg termini per veure on ens trobem. Aquest recurs d’agafar períodes més llargs, també l’utilitzem els traders per trobar els nivells rellevants encara que l’operativa sigui a curt.

A diferència del trader, l’inversor de llarg mai ha de tenir presa, ni per comprar ni per vendre. Ha de fer les coses raonadament ja que el mercat, al moure’s amb dents de serra, sempre dona oportunitats de entrar i sortir a bons preus. El millor de l’anàlisi tècnic és que no cal saber d’economia. Amb l’observació de com es mouen els preus, que a la fi és el que compta, en tenim prou per prendre les decisions.

Analitzant un gràfic molt simple, podem veure en blau la tendència alcista, i la seva paral.lela formant un canal, i en vermell la tendència baixista que va començar el 2007. En aquests moments ens trobem prop de la part alta del canal alcista i de la linia baixista  que actuaran com a resistències. Tenint en compte el que dèiem de les dents de serra, sempre si perdéssim els 7.600 punts, sembla que hauríem de recular un altre cop, com a mínim a prop dels 7.000 punts.

Els analistes tècnics no soms endevinadors, ni pretenem ser-ho. El treball i l’estudi del dia a dia és el que compta en aquesta feina i l’anàlisi tècnic és el medi. A  més del gràfic de preus, existeixen multitud d’eines per intentar saber cap on es dirigirà el mercat però, en períodes d’indefinició com l’actual, la solució només te la dona el temps i cal esperar que el mercat es defineixi cap un costat o cap a l’altre. Però com diu l’eslògan de la capçalera de meu blog: “Només hi ha un costat del mercat, i no és el costat alcista ni el baixista, sinó el costat correcte”

11 d’abr. 2013

Què és el VIX ? (Chicago Board Options Exchange Market Volatility Index)

Estrenem avui una nova etiqueta al blog,  per fer el seguiment d'un índex, que considero important  per intentar preveure  l'esdevenir de les borses mundials: EL VIX

El Chicago Board Options Exchange Market Volatility Index o més conegut com VIX, o de manera informal “indicador de la por de l'inversor”, reflecteix amb força exactitud el sentiment del mercat. Al ser una eina utilitzada per molts inversors per a cobrir posicions quan sospiten que el mercat pot sofrir una reculada, l'índex puja a l'augmentar la por i baixa al disminuir. Per tant, marca amb claredat la por dels mercats a la caiguda.
Per a aquells que encara no coneguin el VIX, l'índex va ser creat pel mercat d'opcions de Chicago (CBOE) en 1993 i es calcula sobre la base de la volatilitat implícita de les opcions de l'índex S&P 500 sobre un període de 30 dies.

 Per a comprendre el VIX, és important posar èmfasi en un punt: el VIX és un indicador que mesura la volatilitat que els inversors esperen veure durant els pròxims 30 dies. No és un indicador que mostri la volatilitat que s'ha viscut fins a ara, com moltes vegades es comenta, sinó la volatilitat futura.

A l'hora d'interpretar el
VIX, com en qualsevol indicador de volatilitat, s'entén que valors baixos de l'indicador son moments de tranquil·litat del mercat i tendències alcistes sostingudes. Per contra, valors alts de l'indicador es corresponen amb moments de pànic en els quals s'aguditza una caiguda o en tendències a la baixa sostingudes.

Amb freqüència, els inversors tendeixen a buscar significat a valors concrets de l'índex. Se sol dir que una lectura normal del VIX es troba entre 20 i 30, per sota de 20 els inversors no es troben preocupats i  per sobre de 30 indica que hi ha nerviosisme i por en el mercat.

No obstant això, el veritable benefici del
VIX s'obté de la comparança del seu actual nivell pel que fa al seu comportament històric. Al llarg de la història, el valor mig de tancament del VIX en troba rondant els 19 punts, en concret en 18,98.
Jo diria que el VIX és el baròmetre més important que existeix actualment  de la por dels inversors a possibles caigudes.

VIX el 10/04:   13,07   -0.50    (-3.68%)



 

 

10 d’abr. 2013

Publicació de les actes de la Fed americana i nous màxims històrics als EEUU


Nous màxims a l'índex mundial més important, SP500 americà. El motiu ha estat, aquesta vegada, la publicació de les actes de l'última reunió de la Fed, que va tenir lloc els dies 19 i 20 març. Els inversors buscaran en elles pistes sobre quan la Fed  pot retallar el seu programa de compra de bons. El president de l'organisme, Ben Bernake, ha reiterat que mantindrà els seus programes de compra d'actius QE mentre l'atur no baixi del 6,5% i, després de les dolentes dades d'ocupació publicades la setmana passada, augmenten les esperances que la Fed segueixi amb les ajudes a l'economia nord-americana. 

Quina diferència amb el BCE. A Europa, cada vegada que Mario Draghi pren decisions o fa declaracions, val més estar fora de la renda variable perquè de segur que serà negatiu per les Borses.

El Dow Jones està fent màxims històrics cada dia que passa i el SP està a menys d'un 1% d'arribar-hi a aquestes hores. El índex americans són els que hem de vigilar. Són els índex directors i sempre acaben marcant la direcció dels mercats mundials. La seva situació actual em sembla força perillosa ja que, des del 2009, porten una tendencia alcista sense cap correcció important. (SP porta un 136%)  

Rebot a l'Ibex

Aquí tenim el rebot que vaig  comentar en l'últim anàlisi de l'Ibex del cap de setmana. Jo no hi confiaria de moment, encara que ha demostrat la fortalesa del la mitjana de 200 sessions.

Crec que pot haver estat la cancel.lació massiva de posicions a la baixa a l'Íbex en veure que aquest  nivell, al voltant de 7650, no podia trencar-se. Aquestes reaccions no es solen prolongar en el temps però els mínims de 8650 passen a ser una referència important a tenir en compte.

9 d’abr. 2013

Rumors de mercat

Tot avui que al mercat és sent a dir que Grècia farà quitances als dipòsits igual que va fer  Xipre.

Risc dels dipòsits bancaris

Hem continuen preguntant el tema del risc que tenen els dipòsits. (Llegir l'entrada "Què hem de fer amb els nostres estalvis?"

Resumint, per el.liminar risc, s'han de mantenir actius directes, no mitjançats (Fons, Bons o accions). La raó no és altra que l'inversor no ha de tenir els seus estalvis  sotmesos a la qualitat del balanç del banc. La tinença directa d'actius, el que es denomina "desintermediació", estalvia als inversors el risc de contrapart de l'entitat bancària.
Si a més, seleccionem fons d'inversió no domiciliats a Espanya i que no invertiexin en productes de països rescatats o amb risc de ser-ho (com Espanya), evitarem també el risc país.

8 d’abr. 2013

Visió pessimista en la reunió del Banc Central Europeu

Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 09-04-2013
 
Dijous de la setmana passada va haver-hi  conferència de premsa del Sr. Mario Draghi, president del BCE, posterior a la decisió sobre el tipus d’interès. Draghi va declarar que recuperació econòmica, que es preveu per la segona part de l’any, podria no ser-hi  per la debilitat de la demanda i pels problemes que tenen les PYMES europees per finançar-se. No deixa de ser curiós que M. Rajoy, vint-i-quatre hores abans,  va garantir creixement pel 2014.

L’endemà, les dades econòmiques dels EEUU  tampoc  van ser bones. Això va traduir-se en caigudes en les borses mundials. Fins aquí tot és normal però,  quan divendres les Borses alemanya i francesa van caure un 1,96% i un 1,29% respectivament, el futur de l’Íbex35 només va fer-ho un 0,39%.

Quina explicació pot tenir aquest fet quan normalment l’Íbex sempre cau més que el DAX alemany? Jo només hi trobo l’explicació per anàlisi tècnic. Ja fa dues setmanes, en aquesta secció, quan el futur de l’Íbex es trobava a 8.200 punts, vàrem dir que la tendència de curt era baixista i si perdíem els  7.900 punts cauríem fins al voltant dels 7.600 on es troba el suport rellevant i la mitjana de 200 períodes.

Dit i fet. A les 16 hores de divendres,  va fer un mínim de 7.658 punts i, mentre la resta de borses seguien caient, nosaltres vam remuntar fins els 7.771 punts, tancant per sobre de la mitjana de 200 sessions.

Això és un altre fet més que reforça la meva creença que les borses actuals són dominades pels grans especuladors que basen les seves inversions amb estudis d’anàlisi tècnic i que a curt a mig termini, és el millor sistema per la presa de decisions d’inversió.

Que pot passar en properes setmanes? Poden seguir l’anàlisi actualitzat de l’Ibex35 al meu blog empordapatrimonis@blogspot.com .

7 d’abr. 2013

Sense canvi de perspectiva

Sense variacions respecte el que vàrem dir la setmana anterior. El mercat ha caigut una mica més respecte el tancament de la setmana passada però, tècnicament no ha canviat res.
 
Tendència baixista i s'ha perdut el canal alcista però estem  en zona de suports importants que costen de trencar. El sentiment del mercat de moment és força negatiu i és, gràcies a aquests suports, el motiu que no hem caigut encara més. Aquest fet es va veure divendres quan van publicar-se dades econòmiques dels EEUU  que no van ser bones. Les Borses alemanya i francesa van caure un 1,96% i un 1,29% respectivament, però en canvi el futur de l’Íbex35 només va fer-ho un 0,39%.
 
El sentiment del mercat és molt negatiu, sobretot respecte el sector financer, i la meva sensació personal no es bona. Els mercats americans i l'alemany, que fins ara havien estat molt forts, van donar una primera senyal de debilitat. Difícilment, si veiéssim caigudes en els mercats directors mundials, nosaltres podríem escapar-nos de tenir noves baixades.
 
Potser podríem tenir algun rebot  però crec que encara s'ha d'esperar per agafar posicions en l'Ïbex perquè podem veure nivells inferiors als actuals. Aquest escenari és una percepció pròpia basada en els gràfics i amb indicadors matemàtics que donen unes probabilitats de baixades més altes que de pujades.
 
 Però, com dic sempre, jo no vull fer intrusisme professional en la professió de vident .El mercat farà el què ha de fer i nosaltres  hem d'estar sempre en la direcció correcta  i no intentar anticipar-nos, perquè  això normalment, té com a conseqüència: LES PÈRDUES.


3 d’abr. 2013

Entrevista a radio Vilafant (107.3 FM)

Dimars 16 d'abril a les 12h, en el magazin matinal  "Quin parell ¡¡¡" de radio Vilafant,  m'entrevistaran  durant 15 minuts per donar a conèixer una mica més que és un trader, quina feina fa i quina és la seva programació diària.

Aquesta entrevista s'engloba dins tots els actes que faig, com el seminari de Borsa,  per seguir amb el meu objectiu  que no és altre que donar a conèixer els mercats financers i la cultura financera en general a tots els empordanesos. S'ha de procurar que persones amb un perfil de risc baix (estalviadors)  tornin a caure en paranys com les preferents que els han deixat sense els seus estalvis per desconeixement dels riscos d'aquestes inversions.

Assessors independents, el futur en l'assessorament

L'assessora financerament un empleat de la seva oficina bancaria? En el Regne Unit més de tres quartes parts de la distribució de productes financers es realitza a través d'assessors independents. A Espanya la immensa majoria a través de les xarxes bancàries. Quin model és millor?
 
Les xarxes de distribució bancàries tenen un greu conflicte d'interès, ja que el públic va al banc per rebre assessorament, i no obstant això, aquestes venen el que interessa al banc, no al client,  el que es diu “col·locar” producte. La incultura financera del gran públic espanyol ha facilitat aquesta activitat que explica l'enorme rendibilitat de la banca fins  fa poc.
 
Que van fer en aquest país tots plegats (entitats financeres, reguladors i el Govern)?  Ens van mentir dient que no hi havia problemes d'insolvència dels bancs, sinó problemes de liquidesa. Una ampliació de capital en el sector privat diluiría  la base accionarial antiga, i és dubtós si hauria capital suficient per a injectar en empreses amb tan dubtosos actius. Solució: "els dipositants" . Les xarxes bancàries s'esforcen per a “aconsellar” als estalviadors canviar dipòsits per “preferents, similars als dipòsits però amb major rendibilitat”. En total 30.000 milions d'euros emesos des de 2007 amb tècniques de comercialització abusives. Com les preferents deixen de computar com capital, el següent pas consisteix convertir aquestes participacions en accions, generant en molts casos grans pèrdues entre els estalviadors.
 
Si amb això no n'hi havia prou, es forcen sortides a borsa, més que qüestionables ,que al no generar demanda institucional provoca una distribució massiva entre les sucursals, de nou amb dubtoses valoracions dels actius. Aquestes sortides a borsa provoquen fortes pèrdues als seus subscriptors. Finalment, es procedeix a reordenar el sistema financer amb injeccions massives de capital als bancs en major part garantides pel fons de garantia de dipòsits, és a dir, indirectament amb diners dels dipositants, es a dir, amb diners dels estalviadors es tapen les vergonyes de tan dolenta gestió i pitjor supervisió bancària, deixant a aquest fons pràcticament sense recursos.
 
 Però el succeït aquests últims anys ha estat tan sagnant que han matat la gallina dels ous d'or. O no ? Les costums son difícils de canviar i encara detecto en la gent més gran sobretot, que continua anant a les entitats bancàries enlloc de buscar assessorament de professionals. I perquè passa això? Jo en destacaria:
  • Proximitat: Anar a l'oficina a tocar casa és el més pràctic
  • Mentalitat: Sempre s'ha fet així i es te la creença que els  assessors professionals son només pels alts patrimonis.
  • Preu: Un bon assessorament no pot ser gratuït. Al banc no li cobren res per aconsellar, ja sabem tots perquè.

No podem confiar una altra vegada en la mateixa gent que ens ha enganyat  . Els assessors independents, sense producte propi i amb accés a qualsevol producte de qualsevol gestora mundial, son el futur en l'assessorament financer

2 d’abr. 2013

Què hem de fer amb els nostres estalvis?

 Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 02-04-2013
 
 
El president de l’Eurogrup, en declaracions poc encertades, va dir:  “El pla de rescat per a Xipre acordat aquest dilluns representa un nou model per solucionar els problemes bancaris de la zona euro en cas que altres països també hagin de reestructurar els seus sectors bancaris”.
La decisió presa per Xipre, segurament és la millor pels xipriotes  ja que l’import del rescat és proporcionalment molt gran, uns 10.000 milions d’euros sobre una població d'uns 700.000 habitants.  Això  representa uns  14.300 euros per habitant si el rescat es pagués amb impostos com és habitual. Al fer pagar als dipositants, gran part del rescat es tornat per no residents.
Penso que aquesta  situació no és extrapolable a Espanya, però, en un futur, en cas de demanar el rescat, ja no podem estar segurs de res. Aquesta decisió posa en dubte tot el sistema capitalista en el moment que se’ns queden la propietat privada per llei. Les persones físiques, com a  dipositants, passen a ser partícips del risc quan abans era del propi banc o del país.
Si les normes de joc canvien, nosaltres no podem seguir jugant amb les velles. Què hem de fer per disminuir el risc dels estalvis?
  • Eliminar els productes mitjançats per la banca via fons d’inversió monetaris o renda fixa (vigilar que no tinguin inversions en dipòsits) i fons de renda variable
  • No tenir productes amb garantia banca. En cas de rescat del banc poden valer zero
  • Evitar els bancs amb els balanços menys sanejats

Els bancs espanyols poden sofrir una nova pèrdua de confiança i augmentar el càstig en la seva cotització borsària. De moment, sembla que es millor estar apartat d’inversions en el sistema financer espanyol però, en cas de veure preus molt inferiors als actuals, podrien fer bo el dit de Borsa: “La por dona diners i la eufòria els treu”