28 de maig 2013

El VIX segueix en nivells de tranquilitat al mercats


Tal com vaig dir a l'anàlisi setmanal de l'Ibex, si hi havia alguna cosa bona a la caiguda de la setmana passada, era que el VIX no marcava por als mercats.
 
Doncs, s'han complert els pronòstics del VIX. A principi de setmana, s'han aprofitat els preus més baixos respecte la setmana passada i les borses han rebotat amb força. Pot tenir força influència que s'acosta la fi de mes i tenim un rebot tècnic per maquillar el resultat del mes de maig.
 
Resumint, mentre el VIX segueixi en nivells inferiors a 20, no hem de patir per caigudes fortes a les borses americanes, que evidentment també arrossegarien a les borses europees

A l’Ibex35 li fa falta l’ajuda de Telefònica

Article publicat a l'Hora Nova el 28/05/2013

Tot i la crisi bancària, el Santander i sobretot el BBVA s’han revaloritzat més que Telefònica  des dels  mínims de l’any passat. Telefònica  és un dels valors més atractius de cara a la hipotètica pujada que s’espera de l’Ibex. Quan tots els índex principals superen màxims històrics, l’Ibex35 s’estavella un cop i un altre contra la barrera dels 8600 punts i Telefònica n’és una de les causes per la seva incapacitat de superar els  11,60 euros.

A preus actuals, 10,72 euros divendres passat, el seu dividend (0.75 euros) representa un 7% anual i si veiéssim preus inferiors, aquest  %  augmentaria  perquè podríem  comprar més accions per una mateixa quantitat de diners.

Per anàlisi tècnic, com podem veure al gràfic, Telefònica va buscar la base del canal baixista als mínims de la borsa de l’any passat i en dos mesos va rebotar amb força fins els 11,60 euros. Però aquí va acabar la seva reacció i fins avui es mou en aquesta franja entre 9,90 i 11,60 euros. Si superés els  11,60 euros i el canal baixista, el seu objectiu estaria al voltant dels 14 euros.

Per anàlisi fonamental, també hi ha consens dels analistes que li donen un valor  entre  14 i 21 euros segons la font. Aquest és un dels motius que m’estimi més l’anàlisi tècnic. A quin preu del dos hem d’esperar per vendre? Millor seguir l’evolució i  decidir  quan hi arribem  a quin preu  vendre.
 De moment, el risc d’entrar a aquests preus,  queda minimitzat per l’alt dividend i per ser un tipus de companyia  que es considera defensiva en moments de crisi ja que és generadora de caixa  i no necessita fer fortes inversions.
 

26 de maig 2013

Ibex cumplint el patró


Seguim amb el mateix patró de principi d'any. L'Ibex segueix canalitzat i després de tocar la part alta del canal ha tornat girar a la baixa.
 
Aquest cop, l'intent de superació de la part alta ha estat més important però els nivells tècnics continuen funcionant a la perfecció. Referent al volum, no n'hi  suficient fins avui i haurem d'esperar algun catalitzador important que generi aquesta punta de volum a l'alça que pugui  produir un trencament i  que li doni credibilitat..
 
Tècnicament,, senyal baixista amb gap a la baixa important i, després d'un rebot tècnic d'un dia, continuació del moviment. Després d'un moviment lateral que ja dura sis mesos hi podem trobar multitud de possibles suports i és molt difícil encertar quin pot ser el bo.
 
 El primer suport important que trobem és al voltant dels 8.100 - 8.150 punts. Aquest nivell va actuar de resistència el primer rebot que va haver-hi des dels mínims de l'any als 7.716 punts convertint-se ara en suport. A més, com veiem al gràfic, hi passa una línia de tendència des dels mínims absoluts a 5.950 punts.
 
En cas de no aguantar els 8.150 punts,  trobem altres nivells com els 8.060 on hi ha la mitjana mòbil de 200 períodes, el 7.915 nivell important segons alguns estudis tècnics més complexes, i per últim la zona 7.670 - 7.780  on hi ha els mínims de l'any i la base del canal.
 
Per trobar alguna cosa positiva a la setmana, podem comentar que el preu s'ha parat a la mitjana mòbil de 70 períodes que podria actuar de suport i que el VIX, indicador de por als mercats americans, no ha marcat caigudes pronunciades estant encara en nivells molt baixos i de tranquil.litat als mercats.

23 de maig 2013

Bankia ja cotitza per sota de l'euro

Les accions de Bankia perden un altre 38% a l'apertura d'avui i cauen a 0.86 euros per acció. Des que va fer-se el contrasplit les accions perden un 89%.
Tal com vaig dir a l'article de l'Hora Nova, quan les accions estaven al voltant de 6 euros que no m'extranyaria veure-les al preu del contrasplit en 1.38, vaig ser força optimista.

21 de maig 2013

Què serà de la classe mitjana europea?

Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 21-05-2013


El  consum de productes per part de la societat ha estat  la manera d’enriquir-se de les grans empreses fabricants. Això és del tot lògic però, i els poders fàctics? Les corporacions financeres i polítiques també s’han enriquit i la primera conclusió que arribem és que la classe mitjana ha estat l’instrument d’aquest enriquiment.

Definim  “instrument” : Eina que quan no funciona, o s’arregla o es llença. Per tant, les mesures que s’estan prenent,  són per recuperar la classe mitjana o per acabar de destruir-la? Les borses només pugen amb polítiques expansives i  l’economia real també. L’austeritat a la que estem sotmesos,  a nivell macro potser tindrà el seu efecte però, farà molt mal a aquesta classe mitjana que anirà desapareixent  a mida que passin els anys sense signes de recuperació.

Jo hem pregunto. Han trobat un instrument millor? Les economies asiàtiques sobretot, incorporen milions de persones a aquesta classe mitjana cada any.  Són persones que venen de passar fam en un entorn rural a disposar de diners per gastar a les macro-ciutats xineses.

De la classe mitjana europea o la xinesa , quina consumirà més i serà més manipulable pels  interessos de les corporacions? No cal respondre. Europa ja no funciona per aquests lobbys.  S’estimen més societats menys proteccionistes, amb persones menys cultes que les noves generacions europees  i sobretot, incansables treballadors  amb un afany de guanyar diners que, si li busquem un paral·lelisme, recorda més a la generació del meus avis que a la del meu fill.

Xina,  a més de ser la fàbrica del món , pot convertir-se en el gran mercat del món i la seva nova classe mitjana, el nous grans devoradors de productes de les grans empreses europees i americanes.
Però, i Europa què? Potser tindrà que haver-hi moltes reformes estructurals i, de la mateixa manera que estan fent moltes empreses actualment, haurà de començar a reinventar-se per tirar endavant.

17 de maig 2013

Venciment de futurs sense història


Avui hem tingut venciment de futurs de l'Ibex35 que ha passat sense pena ni glòria. Personalment pensava que tindríem algun moviment d'importància aquest final de setmana però no ha estat així.

Continuem en nivells que no ens donen cap pista de cap on es pot dirigir el mercat. El tancament en 8.582 punts és una zona molt propera a la zona de resistències principals que estan entre 8.600 i 8650 punts i que mentre no es superin amb claredat no podem pensar amb alces de més consideració.

Pressió baixista tampoc la veiem per cap costat però és preocupant, ja fa moltes setmanes, que el DAX alemany i el SP  i DOW JONES superen els seus màxims històrics cada setmana i nosaltres no som capaços d'anar més enllà dels 8.600 punts.

L'explicació d'aquest fet només puc trobar-la observant un gràfic de llarg termini. Una imatge val més que 1000 paraules. Com veiem al gràfic, ens trobem xocant amb la tendència baixista de llarg termini que va iniciar-se al 2007 i que estar actuant de resistència. 

Aquestes tendències de llarg termini solen ser molt difícils de superar i cal que passi el temps per intentar trencar-les, no abans de tenir reculades al contacte amb elles com podria ser en el moment actual. Aquest proper mes pot ser decisiu i, si no podem superar les resistències, possiblement haurem ja d'esperar a partir de l'octubre per intentar-ho. 

16 de maig 2013

L'or per sota dels 1400 dòlars/unça


Es cumpleix l'anàlisi que vàrem fer de l'or. No va poder amb el nivell de 1500 dòlars/unça i prosegueix la tendència baixista per sota dels 1400 dòlars/unça.
Ara vigilar el nivell de 1330 dòlars/unça com a nivell de referència més important. En cas de la seva pèrdua, tornaria a desplegar una altra ona a la baixa que un altra dia analitzarem fins on podria arribar.

15 de maig 2013

Per què els índex mundials més importants superen els màxims històrics?

Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 14-05-2013


El Dow Jones i  S&P americans  han superat els seus  màxims  històrics ja fa dies i el DAX alemany  també va aconseguir-ho  la setmana passada. En quan a  l’IBEX 35 encara es troba un 43% per sota del seu rècord.

Això per què? Als EEUU trobaríem explicació en la recuperació del sector immobiliari i xifres d’atur cada cop millors. Però a Alemanya, amb dades econòmiques res de l’altre món i la seva perifèria  amb una crisi profunda, potser no justificaríem aquest rècord a la Borsa.

També hi trobem motius en la composició dels índex.  Tant als índex americans com l’alemany hi tenen molt de pes companyies farmacèutiques i de béns de consum que són sectors que en moments de crisi es consideren defensius i  l’entrada de diners en aquestes companyies  són importants. L’Íbex 35 amb molt de pes d’un sector castigat com el bancari més Telefònica, que no passa un dels seus millors moments, provoca que no es vegi arrossegat per l’eufòria d’altres places.

Per últim, tenim aquell dit de que la borsa s’anticipa al futur de l’economia.  Aquesta explicació té raó de ser només si pensem que els grans inversors agafen posicions just en el moment que es prenen decisions polítiques i econòmiques que afavoriran l’economia en un futur, encara que al carrer tardem anys a notar-ho.  Però quan llegeixo que els supervisors nacionals han decidit manipular encara més el mercat mitjançant la compra d'accions a fi de generar un efecte riquesa que es tradueixi en major consum i que els seus fons sobirans són responsables de la meitat dels diners que va entrar en borsa durant el primer trimestre de l'any, hem fa dubtar que aquesta pujada de les borses pugui ser la definitiva. 

Mentrestant “The Daily Telegraph” publica que Espanya és oficialment insolvent i que cap altra economia avançada té una perspectiva que empitjora tan dramàticament.

13 de maig 2013

Pèrdues de més del 50% a l'ampliació de Bankia

 Els drets de Bankia es desplomen un 93% en el seu penúltim dia. Les vendes  que afecten de ple als drets són més moderades en el cas de les accions de Bankia. Els seus títols han destacar avui entre els més baixistes del Mercat Continu, amb una reculada del 10,98%, fins als 5,20 euros.

 La suma dels drets i de les accions (prop de 5,5 euros) suposa una pèrdua superior al 50% respecte als 11,3 euros amb els quals va tancar el 29 d'abril, just abans de l'inici de la seva ampliació de 10.700 milions d'euros.

12 de maig 2013

IBEX 35 en resistències importants

L'Ibex35, després d'arribar la setmana passada a l'objectiu que era la part alta del canal, aquesta s'ha dedicat a intentar consolidar nivells i seguir lluitant contra la forta resistència que trobem entre els 8.670 i els 8.757 punts. Aquests nivells son els de referència de tot aquest any 2.013  i com a tals no seran fàcils de superar.

Com fet positiu, el canal baixista que teníem ha estat superat per primer cop, tal com veiem en el gràfic, però s'ha trobat la primera resistència important als 8.670 punts on han aparegut les vendes deixant una figura de tornada baixista en vela diària.

La setmana que ve, amb el venciment del futur de l'Ibex, hem de veure si podem trencar la resistència o tornem dins el canal un altre cop. Després de la figura deixada en vela diària i sobretot en gràfica setmanal, podríem anticipar que potser veurem una presa de beneficis de la darrera pujada dels 7.800 als 8.600 punts.

Aquesta reculada, com escenari més probable que hem plantejo, podria ser important per detectar si hi ha agotament baixista. Hem de veure fins on arriba i, en cas de girar a l'alça abans d'arribar a  la part baixa del canal, podríem pensar que, en un proper atac a la resistència, tenim possibilitats de superació de la mateixa.

L'altre escenari seria la superació de la resistència que possiblement podria provocar un impuls a l'alça força violent pel que es diu "pànic alcista". Això es produeix pel fet de que, amb la superació d'una resistència important, operadors que es troben en liquidesa pensant comprar a preus inferiors,  la por a quedar-se fora d'una pujada important fant compres massives i no gaire raonades provocant un efecte de bola de neu amb altres operadors.

Aquestes pujades poc ordenades no solen tenir una bona fi i la majoria de vegades, quan passa l'eufòria, les reaccions en direcció contraria són igualment violentes.

 

 

7 de maig 2013

L'or no ha pogut amb la resistència dels 1500 dòlars/unça


Tal com vaig comentar a l'article sobre l'or a l'Hora Nova quan va caure prop de 1300 dòlars/unça, el més normal és que rebotés ja que la caiguda havia estat molt vertical. Però també vaig dir que segurament quan arribés als 1500 dòlars/unça trobaria forta resistència i no podria passar.

Al gràfic podem veure que al arribar al 1480 dòlars/unça l'han frenat i avui s'ha donat la volta força violentament fins tocar el suport de 1440 dòlars/unça. El gràfic ens ha dibuixat una figura de doble sostre que, en cas de perdre els 1440 dòlars/unça, es veuria confirmada. Això te implicacions clarament baixistes que podrien donar pas a una altre tram a la baixa com a mínim al voltant dels 1380-1400 dòlars/unça.

Ja vàrem comentar en el seu moment que els 1500 dòlars/unça podria ser un bon preu de venda per qui estigués invertit en or a l'espera de senyals de compra a preus inferiors.

Només podrem pensar en la recuperació de la tendència alcista un cop superats i consolidats els 1600 dòlars/unça.


Què ha passat amb Bankia?

Article publicat al setmanari Hora Nova el dia 07-05-2013

El primer dia de l’ampliació de capital de Bankia el preu de les accions era de 1,378 euros quan el dia abans  cotitzaven a 11,30 euros. El que ha passat és que s’emetran 7900 milions de noves accions que provoquen el que es diu dilució del preu o pèrdua de valor de les accions velles. Per compensar això, als antics accionistes reben drets preferents per adquirir aquestes noves accions i que teòricament valen 11,30-1,378= 9,92 euros.

Però, qui voldrà més accions de Bankia? Els petits accionistes, enganyats a la sortida a borsa, de segur que no. Per tant, aquest drets preferents no valen res i això va tenir reflex amb una caiguda del 90% del preu dels drets el primer dia.

En contrapartida, que va passar-li al preu de l’acció? El preu  va pujar un 700% en 3 hores fins 11,30 euros per tornar a caure després a  5 euros.  Per què aquesta pujada inicial? Aquí hi tenim dues explicacions. Una és que els especuladors van veure l’oportunitat a curt i l’altre que, els que fins ara apostaven per  la caiguda del valor, van comprar les accions per tornar-les als seus autèntics propietaris (recall). Com podem veure, tothom ha guanyat diners menys el petit accionista que va comprar fa mesos per recomanacions  del seu banc.

El missatge que es veu en algun mitjà de que l’acció de Bankia estar pujant amb l’ampliació és falç perquè no parla de la pèrdua dels  9,92 euros que valien els drets que varen donar-li. En realitat el preu ha baixat i el 27 de maig, quan les noves accions de l’ampliació surtin al mercat, no seria estrany veure que tornen valer un preu al voltant dels  1,38 euros. 

Per norma general, no hem de tenir mai en cartera accions d’empreses que hagin de fer ampliacions de capital per evitar aquest efecte dilució.

6 de maig 2013

Las tres falacias del inversor

La evolución de los mercados bursátiles está desconcertando a una multiplicidad de inversores, especialmente a aquellos afectados por lo que podríamos denominar falacias económico-financieras. Intentaré racionalizar las tres más influyentes en la actualidad.

 La primera falacia que invade a algunos inversores, especialmente a aquellos inmersos en un contexto de pesimismo persistente, consiste en pensar que los mercados bursátiles no están subiendo, negando la mayor. Es ésta fácil de clarificar. En los once meses que van del mes de mayo del año pasado al recién cerrado mes de abril, el conjunto de bolsas mundiales ha subido un +25,3%, el Ibex-35 ha subido un +38,2%, el Eurostoxx-50 un +28,0%, el S&P-500 norteamericano un +21,9%, el Nikkei-225 japonés un +62,2%, y los mercados emergentes un +14,7%. El fenómeno no es para nada reciente, ya que los mercados hicieron mínimos en febrero del 2009, tras el descenso que originó el caso Lehman Brothers. Desde entonces, y llevamos cuatro años ya, las subidas de los mercados han sido, respectivamente, del +96,8% para las bolsas mundiales, de un +10,5% para el Ibex-35, de un +37,2% para el Eurostoxx-50, de un +117,3% para el S&P-500, de un +83,1% para el Nikkei-225 y de un +108,2% para los mercados emergentes. No creo que las cifras necesiten de ningún comentario adicional.

 La segunda falacia, más extendida, consiste en directamente expresar que las bolsas no pueden subir mientras no mejore la calle. La pregunta directamente sería ¿de qué calle estamos hablando? Si nos referimos a las que pueda haber en ciudades de países como España, Portugal o Grecia, podría tener sentido. Sin embargo, si nos referimos a las calles de Berlín, París, Oslo, Zurich, Moscú, Varsovia, Astaná, San Francisco, Boston, Toronto, Sao Paolo, Lima, México D.F., Asunción, Santiago, Estambul, Tel Aviv, Dubai, Lagos, Yaundé, Luanda, Ciudad del Cabo, Bombay, Shangai, Singapur, Hong Kong, Taiwan, Hanoi, Manila, Jakarta, Dhaka, Ulan Bator, Seúl, Tokio, Sidney o Adelaide, entre muchísimas otras, la conclusión sería totalmente distinta. Mientras que en países como el nuestro se está destruyendo clase media, en el conjunto del mundo se está creando clase media a espuertas, la que consume. Mientras que aquí se venden hoy menos de la mitad de los coches que se vendían en el mejor año, 2005, en el mundo se ha pasado de los 47 millones de coches de entonces a los 63 millones del 2012, máximos históricos. Los beneficios que obtienen las empresas están directamente correlacionados con el crecimiento económico mundial, que está situado en niveles entre el 3% y el 5% desde ya el año 2010. Los mercados bursátiles no evolucionan, por supuesto, con el crecimiento económico que pueda tener España, sino con el del mundo entero. ¿Qué sería de muchas empresas españolas si no exportaran? Dentro del mapa del crecimiento mundial, la zona euro es una mancha gris, no crece, y unos pocos países dentro de la zona euro, entre los que estamos, son una mancha no ya gris sino negra directamente. Tratar de observar el mundo desde esta óptica no es muy objetivo que digamos, la imagen que se percibe dista mucho de la realidad.

 La tercera falacia del inversor, de la que se contagian incluso académicos, es la de considerar las subidas bursátiles irracionales debido a que el mundo no mejora tanto como para justificarlas. Sería una noción interesante de no ser por la existencia de los denominados descuentos fundamentales, es decir, de las diferencias acumuladas existentes entre las cotizaciones, muy bajas, y los valores fundamentales de las empresas, muy superiores a día de hoy. Aún suponiendo que el mundo no mejorara lo suficiente, las bolsas seguirían subiendo dado que existe un descuento fundamental que debe cerrarse. ¿Si los beneficios empresariales a nivel mundial están en máximos históricos, por qué no deberían estarlo las bolsas? Durante años se ha partido, en economía, de la existencia del homo economicus, aquel que toma siempre racionalmente sus decisiones, en base a lo cual los mercados siempre son eficientes, los precios siempre son adecuados, y los descuentos fundamentales no podrían siquiera existir. ¿Eran correctos los precios de las empresas tecnológicas en el año 2000? ¿Eran correctos los precios de las casas en España en 2007? Tampoco lo son hoy los de las acciones, luego las bolsas seguirán subiendo.

 Jaume Puig. Director general de GVC Gaesco Gestión.

5 de maig 2013

Què passa al mercat quan no hi ha les màquines?

Referent a l'entrada anterior, "El mercat és una màquina", aquí podrem veure el que passa quan les màquines deixen de funcionar. Veurem el mercat del DAX moments abans i després de l'anunci del BCE que rebaixarà un quart de punt el tipus d'interès.

 Els analistes tècnics, qui soms els que realment estem davant el mercat estudiant les operatives dels que hi participen, considerem que les màquines que operen intradia no afecten a l'evolució de les borses a llarg termini, però donen més liquiditat i estabilitat als mercats en els períodes curts.  Aquestes màquines, davant anuncis importants com aquest del BCE, deixen de funcionar ja que al augmentar molt el volum per la publicació la dada, no podran controlar el mercat i qui programa aquests aparells hi podria perdre molts diners. Llavors, al cap de pocs minuts, quan el mercat ja ha digerit el resultat i disminueix la volatilitat, veiem com tornen a funcionar.

Amb el vídeo podrem veure que li passa al mercat quan no hi ha les màquines. Si el mercat estigués dominat pels posicionaments passionals de les persones, (amb un flux d'informació en temps real de dades econòmiques, declaracions de persones influents en l'economia, rumors, ...) aquest es tornaria totalment irracional, amb moviments erràtics i totalment desconcertants, tant per gestors com per inversors, que segurament provocaria que es perdés la confiança en els mercats.

En el vídeo veurem com s'eixuga la liquidesa del mercat minuts abans de l'anunci i quan ja tenim el resultat de la rebaixa de tipus, comença el moviment totalment erràtic del qual en parlàvem abans. Aquest és el motiu de que la caigudes de borsa siguin tant ràpides i profundes degudes a la por dels inversors, que no mesuren raonadament el motiu de les seves vendes. Amb l'eufòria, quan el mercat és alcista, passa exactament el mateix (compres irracionals a preus desmesurats).


3 de maig 2013

El mercat és una màquina








Poso un vídeo de 4 minuts de durada on podreu veure com es negocien els futurs del DAX alemany.

En totes les facultats han d'explicar que els mercats es regeixen per l'oferta i demanda i que les cotitzacions es creuen depenent d'aquestes operacions entre compradors i venedors, però no és exactament així.

La realitat és molt diferent i en l'era de la tecnologia queda demostrat que el mercat el mou una màquina molt precisa col·locant en micro segons ordres en les dues direccions amb una intenció molt concreta per qui les col·loca.

Aquestes ordres apareixen i desapareixen gairebé instantàniament i solament un grup d'agents del mercat poden fer-ho. Normalment són creadors de mercat que tenen la funció d'aportar liquiditat però també hi ha especialistes en el trading d'alta freqüència a la caça d'uns pocs punts en molt pocs segons.

Veureu grans quantitats de contractes que es tradueixen en diners d'algun compte, per exemple per posar una ordre de 150 contractes necessites uns 3 milions d'euros.

Solament he capturat 4 minuts de mercat però això passa durant 14 hores al dia tots els dies, en ocasions amb més o menys moviment i velocitat depenent del que vulgui fer la màquina.

Només en ocasions, aquestes maquines es retiren del mercat momentàniament si detecten un risc excessiu per algun esdeveniments o notícia, però immediatament després torna la liquiditat per estabilitzar el mercat. Són casos de forts moviments provocats per notícies o d'algun que un altre flaix crash, tan de moda últimament.

Us preguntéssiu si això és bo o és dolent?
Al meu parer és bo ja que gràcies a això el mercat és immensament liquid i els petits operadors sempre tenim contrapartida. Però a més a més, es pot estudiar i trobar patrons d'actuació d'aquestes màquines i seguir-les per el nostre beneficio. Això no és fàcil trobar-ho i solament és possible si també automatitzem els nostres sistemes ja que és impossible fer-ho manualment.

Amb el cursor us aniré marcant cada vegada que s'introdueix una posició al mercat i que gairebé mai s'executa sencera. Probablement de tot el volum que s'introdueix al mercat solament s'executa un mínim percentatge.

Publicació: A.Fernandez (Gestor de sistemes automàtics)

Ibex35. Objectiu complert


L'Ibex35 ha estat fidel al moviment dels últims mesos i, gràcies a la rebaixa de tipus del BCE del dijous i les bones dades d'atur americanes del divendres, ha complert l'objectiu d'arribar a la part més alta del canal que estar dibuixant.

Altres indicadors tècnics indiquen continuacions en les alces i per poc que els índex americans, tots amb nous màxims històrics, es mantinguin a dalt podríem pensar que aquesta vegada pot ser la bona i superar els 8.700 aconseguits el gener. Si això fos així, el primer objectiu el trobaríem cap els 9.100 punts i després hauríem de veure el seu comportament per fites superiors
.
De moment, no avancem esdeveniments ja que el canal encara no ha estat superat i veurem que passa la setmana que ve. Però el fet que aquesta vegada la pujada es produeixi després de dos contactes a la mitjana mòbil de 200 períodes fa que sigui més optimista que els altres cops que vàrem arribar a aquest nivell de resistència.

Resumint, les properes setmanes  son claus i crec, que en un venciment alcista com aquest, hi ha una oportunitat perfecte per desenvolupar una onda alcista de més llarga durada,  sobretot tenint en compte que encara queden dues setmanes pel venciment del futur de l'Ibex35.