22 d’oct. 2013

L'Ibex a 10.000 punts

Article publicat al setmanari Hora Nova el 22/10/2013
 
Amb una puja setmanal del 3,4%,  l’Ibex aconsegueix assolir la cota dels 10.000 punts, fet que no passava des del juliol de 2011.
Tal com vaig dir a l’article de fa dues setmanes, les borses, que quasi mai s’equivoquen,  ja donaven per fet l’acord, de moment provisional, entre Govern i Senat als EEUU. Aquest acord va donar a l’Ibex l’últim impuls per poder arribar fins els 10.000 i acumular uns guanys a l’any d’un 22,46%.
La tendència alcista sembla que no té gaires entrebancs fins la zona de 10.400 punts però, l’excessiva verticalitat de la pujada des dels 8.300 punts, tampoc descarta una possible correcció que no hauria de ser molt important abans de retornar les alces.
La borsa espanyola, molt més alcista que la resta les últimes setmanes, ja descompta una millora a l’economia pels propers anys. La presa de posicions dels inversors als valors més importants  és important  afavorint aquest moviments ràpids i de consideració pel  “pànic alcista”, fet  ja comentat a l’article del 13/08 on vaig dir que podria passar amb la superació dels  9.000 punts.
La borsa el que descompta són dades macroeconòmiques i resultats empresarials. Les grans ajudes fiscals i laborals per les grans empreses  provocaran que els resultats creixin el proper any. L’altre fet a considerar és l’excés d’optimisme que, tot i la millora econòmica, pugui provocar una sobrevaloració de les cotitzacions.
Sempre hem sentireu dir que a curt termini la relació borses i economia real no existeix, per això  crec que de moment  el consum intern  no es reactivarà ni les economies familiars milloraran.
A l’Ibex,  tendència clarament alcista però ja sabem que la incertesa és la característica principal de la inversió en borsa   i qualsevol fet pot canviar en pocs dies  el sentiment dels grans inversors que  acumulen rendiments importants els darrers dos anys.

14 d’oct. 2013

IBEX - Tancament setmanal amb nous màxims anuals

Article publicat al Setmanari Hora Nova el 08/10/13
L’Ibex fa nous màxims anuals a 9420 punts  en una setmana que a priori semblava que podia ser molt negativa. El motiu era el tancament parcial de l’Administració Federal  als EEUU al no aprovar-se augmentar el sostre d’endeutament.  La  negativa del Senat, dominat per Republicans, no és per una qüestió econòmica sinó política (El Senat demana endarrerir la reforma sanitària) .

Els poc efecte de la noticia als mercats es que creuen que s’arribarà a un acord aviat per evitar el col·lapse. Aquest fet  ha succeït 18 cops des de 1976, sent al 1995  la paralització més llarga amb 28 dies.

El dia 17, EEUU es quedarà sense capacitat de demanar diners a préstec i entraria en suspensió de pagaments. Aquesta es  la data límit per arribar  l’acord amb el Senat. Seria molt greu que s’allargués el tancament del Govern?  La fallida obligaria a reduir a una tercera part la despesa pública i afectaria a la recuperació de l’economia americana. És d’esperar que els mercats si que s’enfonsessin per la pèrdua de credibilitat i  per la venda massiva de bons del Tresor americà que sempre has estat considerats valor refugi.

A Europa, a curt termini, si que tindríem retallades a les borses per l’efecte contagi però, a menys que el tancament fos relativament llarg, no hi hauria de haver-hi conseqüències econòmiques internacionals.

Mentrestant, amb la perspectiva actual,  l’Ibex es desmarca del moviment de la resta de borses, supera la resistència des 9.310 punts i segueix la senda alcista amb un objectiu al voltant dels 10.000 punts, sostre del canal de mig termini.

Ara, el mes important és que, amb qualsevol retallada, no tornem a caure per sota de la tendència baixista de llarg termini que passa pel voltant dels  8.850 punts, màxims anteriors.
 
 
 

Per què i quan invertir a empreses de fora de l’Ibex

Article publicat al Setmanari Hora Nova el 01/10/13

Si confia amb un assessor  d’inversions no molt especialitzat en borsa , quasi mai (per no di mai) li recomanarà que compri empreses de fora de l’Ibex  al·legant que no són segures.

Vull desmitificar aquesta afirmació ja que fora de l’Ibex hi ha empreses molt bones. De fet són les futures empreses que poden entrar a l’Ibex més endavant.  Aquestes empreses pertanyen a l’Ibex Medium Cap i  l’Ibex  Smalls Caps (Empreses de mitjana i petita capitalització).

 Aquests noms no significa que siguin empreses de petita mida a la realitat. Poden ser grans empreses i de qualitat igual o millor que les de l’Ibex.  De fet al 2000 vam veure a l’Ibex empreses de tecnologia que no valien res i al 2007 immobiliàries i constructores que amb la bombolla varen arribar a tenir preus desorbitats  i altres van desaparèixer. 

En aquest tipus d’empreses, el seguiment per anàlisi tècnic i esperar  la senyal de compra òptima és la clau per poder tenir grans rendibilitats. Si invertim en un canvi de cicle en empreses petites o fons referenciats a aquests índex, els guanys seran  molt superiors a una inversió feta en empreses de l’Ibex.

A les Medium i Small Caps, no s’ha de tenir pressa per invertir-hi  mentre estiguin en tendència baixista, encara que semblin molt barates, perquè cauen molt més fort que les de l’Ibex  i  arriben molt per sota dels seus valors fonamentals. Per aquest motiu, quan recuperen el seu valor real, veiem rendibilitats entre 100% i 300% en menys d’un any com estar passant ara a molts valors.

Com podem saber el moment òptim? Normalment, en un canvi de cicle, primer veiem una recuperació de  l’Ibex  com és el cas dels últims dos anys. Mentrestant, les petites o no pujen o inclús poden baixar més. És a partir d’aquest moment que hem de fer seguiment i seleccionar les “smalls caps” quan girin a l’alça.

8 d’oct. 2013

És una bona oportunitat la sortida a borsa de Twitter?

    Article publicat a www.imatica.org

Twitter va fer oficial amb un tuit els seus plans de sortir a borsa, possiblement a inicis de 2014, i els tràmits de presentació de la documentació preliminar a la SEC (Securities and Exchange Comission) ja s’han iniciat.

Com qualsevol empresa, amb la sortida a borsa el que es vol obtenir és finançament i la liquiditat suficient per poder emprendre una nova fase d’expansió de l’empresa. Twitter ha crescut exponencialment i aquest pas és necessari per seguir desenvolupant el seu model de negoci.
 
Fins aquí tot és normal però, quina diferència observem si la comparem amb les sortides a borsa d’altres companyies tecnològiques? Sens dubte, el més cridaner, és que es tracta d’una sortida a borsa sota la fórmula de “confidencialitat”. Twitter s’ha acollit a una nova llei del govern dels EUA que diu que l’empresa no ha de desvetllar els seus comptes financers, ni els seus resultats, ni el detall dels seus balanços, fins a 21 dies abans de la seva sortida a borsa. A aquesta fórmula s’hi poden acollir empreses que no tinguin un volum de facturació superior a 1.000 milions de dòlars, empreses considerades “start-up” o de creixement ràpid. L’any 2012, el govern va cedir a la recomanació de les empreses de Silicon Valley per tal que aquestes poguessin amagar temporalment els seus comptes, i així facilitar la paperassa i els tràmits burocràtics de les sortides a borsa.
 
Per què Twitter ha triat aquesta fórmula? Twitter no vol cometre els mateixos errors que va cometre Facebook. Al contrari que Twitter, el de Facebook fou un procés molt transparent que va generar gran volum d’informació i grans titulars els mesos previs a la seva sortida a borsa, amb els seus comptes i balanços públics des del primer dia. Aquesta transparència, que a priori semblaria ser la fórmula més correcta, va conduir a nombroses especulacions, rumors i a unes expectatives que van portar a un excés de valoració de l’empresa (100.000 milions de dòlars). El resultat és sabut per tots; Facebook va sortir amb un preu inicial de 38 dòlars, que als pocs mesos va quedar reduït a la meitat.
 
Actualment no podem posar en dubte el model de negoci de Twitter i sens dubte és rendible però, quins motius puc trobar per invertir o no els meus diners a Twitter? És difícil de saber si serà un èxit o no però intentarem donar algunes claus:
1) El preu de sortida. Una cosa és que una empresa tingui qualitat i potencial de creixement i una altra la valoració a l’hora de posar un preu de sortida de les seves accions. Crec que no cauran en el mateix error que Facebook i veient el procés com es desenvolupa, en un entorn de secretisme i prudència, el preu potser no sigui desmesurat. De qualsevol manera, sense cap dada pública no podem donar valoracions. Els rumors apunten a un preu entre els 28 i 30 dòlars.
 
2) Vies d’ingrés. Fins ara les empreses d’Internet generen els seus beneficis fonamentalment per ingressos de publicitat. Fins ara un excés de publicitat no ha estat motiu de queixa per part dels seus usuaris però la pressió financera per generar valor als seus accionistes, podria generar un canvi de filosofia incrementant aquest apartat.
La dependència d’una sola via d’ingressos sempre m’ha generat certs dubtes per a inversions a llarg termini en aquest tipus d’empreses. Twitter té gran coneixement del seu públic i els comptes que segueixen. Aquesta informació és molt valuosa a nivell comercial i podria ser un nou camp a desenvolupar i generar així una altra via d’ingressos.
 
3) Inversió a llarg termini. Actualment no hi ha bombolla tecnològica com hi va haver l’any 2000 on sortien al parquet empreses sense models de negoci i sense res al darrere. Internet s’ha bolcat en les xarxes socials però el dubte està en com evolucionarà aquest model de negoci. Serà rendible en un futur? Les empreses d’Internet es caracteritzen en què es mouen en un món molt incert, canviant i amb molta competència. A llarg termini, un gran volum d’empreses acaba desapareixent a causa de que els marges de benefici es van reduint per competir en preu ja que hi ha una innovació constant i canvis en les tecnologies.
 
Resumint, la inversió en empreses de tecnologia sempre és d’alt risc, fonamentalment per la dificultat de la seva valoració objectiva del preu i per com evolucionarà en el futur el seu model de negoci i els seus beneficis.

http://cat.imatica.org/arxiu/analisis/22488/es-una-bona-oportunitat-la-sortida-borsa-de-twitter
http://alexistechblog.com/2013/09/30/es-una-buena-oportunidad-la-salida-a-bolsa-de-twitter/
 
Jordi Oliva és trader independent i analista tècnic de borsa a Empordà Patrimonis, amb més de 20 anys d’experiència treballant als mercats financers. A El Mur Tecnològic s’especialitza en comentar l’apartat financer de les empreses tecnològiques.