29 de nov. 2013

L’Ibex alcista però no pot amb els 10.000 punts

Article publicat al setmanari Hora Nova el 26/11/2013

L’Ibex segueix treballant la zona entre  9.500 – 10.000 punts abans d’intentar superar la resistència psicològica dels  10.000 punts. Aquesta zona ja va ser una zona de congestió entre el 2010 i el 2011 on els 10.000 punts actuaven de suport. Aquest suport ara s’ha convertit en una resistència que pot necessitar de més temps per poder superar-la, encara que ens acostem en un període estacional (fi d’any) propici per les alces en borsa.

El més important del gràfic és la superació de la tendència baixista de llarg termini que coincideix amb un nivell clau que són els 8.750 punts. Si observem podem veure com l’Ibex s’ha mogut dins un canal alcista molt clar amb la part alta a la zona dels 10.000 punts on s’ha parat.

Tot hi haver superat la tendència baixista principal això no significa que hauríem de seguir escalant posicions. Sembla de moment una consolidació de nivells entre 9.500 i 10.000 punts però en cas de pèrdua dels 9.400 punts tinc motius per pensar que podríem retornar als 8.750 punts en propers mesos.

El proper moviment, després de la reacció de dijous i divendres passat,  sembla que pot ser tornar intentar atacar la zona de 10.000 punts. Els dos nivells a vigilar són la superació dels 10.200 punts amb volum o, en cas tornar enrere, la pèrdua dels 9.400 punts. Tot i que es produeixi una caiguda important,  la tendència principal de fons és alcista i haurem de seguir considerant això mentre no baixéssim dels 8.500 punts. 

El pitjor mal al invertir en borsa és la precipitació i comprar desprès de moviments tant verticals com el que hem tingut els darrers mesos. La borsa pot seguir pujant al 2014 però de moment, per compres a llarg termini, esperaria veure nivells al voltant dels 9.000 punts per agafar posicions. Si el preu superés els 10.000 punts, les oscil·lacions de volatilitat ja ens donarien oportunitats per poder entrar en aquest nivell.

19 de nov. 2013

Finalitza el pla de rescat bancari per Espanya

Article publicat al setmanari Hora Nova el 19/11/2013

L’Eurogrup dona per acabat el pla per reestructurar el bancs espanyols amb problemes. El govern espanyol  ha utilitzat 41.300 milions d’un total de 100.000 de que podia disposar.

Tenint en compte que alguns bancs encara poden tenir problemes per superar el test d’estrès de l’any que ve i que el govern no pot col·locar les entitats nacionalitzades si no hi aporta més diners per acabar de sanejar-les, no entenc perquè no s’han demanat els 58.700 milions restants del pla.

Aquest diners del pla s’han de tornar a 15 anys amb un interès del 0,5%. Les condicions del crèdit són prou bones per demanar-lo tot i ara, en cas de necessitar més diners, haurà d’utilitzar fons estatals pels que estar pagant entre un 3% i 4%.

El deute estatal arribarà a 900.000 milions a finals d’any (90,5% del PIB). I el problema no és el deute sinó el fet de que augmenta molt ràpidament. Al 2012 l’endeutament va passar del 69,3% al 83,5% del PIB i aquest any  destinarem un 19% del PIB per venciments i quasi un 4% del PIB  amb interessos.

Amb un total del 23% del que produïm per pagar deute i una economia interna estancada només podem pensar amb més retallades de serveis i pujades d’impostos. L’Eurogrup ens felicita per sortir del pla de rescat bancari però a la vegada ens demana que  l’any que ve hi hagi més ajustos per complir l’objectiu de dèficit.   Si aquest estancament s’allarga en el temps els comptes públics poden arribar a ser insostenibles.

Mentrestant les  principals borses mundials continuen als seus màxims històrics i la borsa grega ha pujat un 238% des del 2012. Llavors ens hem de creure al  govern  quan diu que la recuperació ja estar en marxa i que l’any que ve serà millor per la gent perquè la borsa estar pujant i els inversors ja confien en Espanya.

De borsa de segur que no hi entenen res però de governar, que si  n’haurien de saber, tampoc.

12 de nov. 2013

Rebaixa sorpresa de tipus al 0.25% pel BCE. Per quin motiu?

Article publicat Hora Nova del 12/11/2013

Mínim històric del  tipus de interès. Aquesta mesura s’emmarca en la guerra de divises que hi ha  entre euro i dòlar. A més de l’austeritat, la lluita entre Estats Units i Europa per abaratir les seves monedes i ser així més competitius per l’exportació, deixa de banda altres objectius que millorin el benestar dels ciutadans.
Però a qui beneficia més? Aquesta mesura beneficia sobretot a grans empreses i  bancs. Les grans  empreses amb endeutaments difícilment assumibles veuran com milloren els seus comptes i els bancs ara veuen com poden finançar-se amb el BCE AL 0,75%.
En teoria això hauria de servir perquè hi hagués més crèdit per a  les pymes. Sincerament crec que no passarà. Els bancs seguiran el joc al govern i al BCE demanant diners al 0,75% per comprar deute de l’Estat entre el  3,5% i el 4%. Tots contents; el govern troba sortida a les seves emissions i els bancs obtenen beneficis sense risc.
I a la gent com l’afecta? Pels que tenen hipoteques sense clàusules, podrien baixar però en aquest nivells tant baixos ja es notarà poc. Pels estalviadors en canvi, si que veuran con se’ls rebaixaran els interessos que cobraran en les properes renovacions dels seus dipòsits sent una nova causa d’empobriment de la classe mitjana i dels jubilats que complementaven les seves pensions amb els interessos dels seus estalvis.
El test d’estrès   a 130 entitats bancaries que hi haurà en propers mesos pot ser un altra motiu. S’intenta atraure nous inversors per millorar les seves valoracions i així superar el test. Les entitats que no el superin hauran d’activar el protocol d’ajudes que implica pèrdues pels seus inversors provocant la fugida d’aquests i creant una nova crisi bancària.  
 
Estem entrant en una roda molt perillosa. Les mesures  són bàsicament financeres per aguantar el temporal i esperar una recuperació mundial però mentrestant  les mesures per reactivació de l’economia interna i el consum són nul·les.

6 de nov. 2013

El preu del petroli a la baixa dins un moviment lateral

Article publicat al Setmanari Hora Nova el 05/11/2013

El petroli va marcar a finals de la setmana passada un preu de 94,65 dòlars continuant  la tendència baixista després de marcar uns màxims anuals de 112 dòlars a l’agost per la possibilitat de la intervenció militar a Síria.

Comento avui el gràfic del petroli per suggerir  que en inversió no hem de centrar-nos, com fa molta gent, amb uns pocs valors de l’Ibex  per no quedar limitats en períodes que aquests quedin estancats en un nivell de preus i així buscar oportunitats en altres mercats de gran volum i molt aprofitables com poden  ser el petroli, l’or o les divises.

El petroli te les seves característiques especials i podem considerar-lo com un mercat molt especulatiu on es busquen arguments com el desastres meteorològics com els huracans o la possibilitats de conflictes armats per fer-lo pujar i les crisis econòmiques per fer-lo baixar.

Sabent això podem obtenir importants beneficis quan existeix una d’aquestes possibilitats per la importància de les oscil·lacions que es produeixen i la fiabilitat del moviment  basat en  un fet demostrable.

En el moviments laterals com l’actual, entre 85 i 110 dòlars, també es tracta d’un producte molt bo per especular perquè, tant intradia com a mig termini,  les zones de control són molt clares. Com podem veure al gràfic la zona 110-112 dòlars és punt de venda i la zona actual a menys de 95 dòlars  s’ha d’activar la vigilància per la possibilitat de que giri a l’alça on tindríem la zona entre 80 i 85 dòlars com idònia per una entrada a l’alça amb poc risc si col·loquem un stop de venda amb pèrdues que pot ser molt ajustat.

Aquesta és la meva estratègia actual en el petroli que, pot complir-se o no però, si tenim i seguim el pla preestablert pot donar bons beneficis si es compleix en comparació amb la pèrdua que estic disposat a assumir en cas de que no es compleixi  la meva hipòtesi.
 
 

4 de nov. 2013

Crèixer el PIB un 0,1% no significa sortir de la crisi

Article publicat al setmanari Hora Nova el 29/10/2013

En economia, ha d’haver-hi creixement en tres trimestres consecutius per considerar que s’ha sortit d’una recessió. No veig  motiu del gran optimisme del govern per créixer un 0,1% en un trimestre.

Possiblement seguirem creixent però, d’aquesta forma tan lleu, sortir de recessió no significa sortir de la crisi. Les properes dades d’atur no seran bones pels efectes estacionals i els  creixements inferiors al 1% no possibiliten la creació de llocs de treball a llarg termini. Si veiem augment d’ocupació els propers anys serà gràcies a l’increment de treball en condicions precàries tal com passa a Alemanya amb els minijobs.

 Alemanya, amb una taxa d’atur del 5,4%, un de cada quatre treballadors, treballa per 450 euros al mes amb una limitació d’hores i amb una tributació avantatjosa. La creació dels minijobs va ser per donar entrada al mercat laboral de joves i parats de llarga duració però  no per allargar-se en el temps i que la gent hagués de sobreviure amb aquest sous. A Alemanya, els minijobs fomenten les desigualtats socials i perpetuen a un elevat % de treballadors a tenir treball i salari precari la resta de la seva vida.

A llarg termini, el minijobs generen un segon problema. Els minijobs donaran dret a la pensió mínima a l’edat de la jubilació Els que no aconsegueixin un contracte més estable cauran a la pobresa quan es jubilin.

Amb la crisi, el pas per passar de minijob a un treball estable és molt difícil i la veritable funció d’aquest contractes és, per les empreses, tenir treballadors a jornada completa pagant algun complement en negre per no cotitzar a la Seguretat Social i així poder augmentar la productivitat i, pel govern, seguir publicant taxes d’atur molt menors del que serien amb contractes estables.

De moment, a Espanya no s’han aprovat però, ja el govern de Zapatero  va rebre  una carta del BCE que exigia els minijobs a canvi de comprar deute de l’Estat  espanyol.