29 de des. 2014

Consells de gestors internacionals pel 2015

Article Hora Nova del 23/12/2014
Pel 2015 els gestors coincideixen en els punts fonamentals.  Serà un any de volatilitat on s’haurà de mesurar molt el risc i planificar bé una estratègia. Caldrà bon assessorament, ja que, per tenir rendiments, la bona selecció de productes serà clau.

Consells de professionals a Funs People:

-Una vegada que ha pres una decisió d'inversió a llarg termini, no permeti que la volatilitat del mercat, que preveiem que continuarà en el pròxim any, li faci canviar.

-No es deixi portar per la volatilitat i reforci les seves conviccions en moments de caiguda del mercat.
-Pensi de debò en el llarg termini, compri per als anys vinents fons d'accions i no de renda fixa. 2015 serà un any d'oportunitats interessants en els diferents tipus d'actius, però una elecció correcta serà clau


-Diversifiqui la seva cartera i, ara més que mai, inverteixi en fons provats, senzills d'entendre, amb resultats consistents i gestionats per gestors experimentats que hagin viscut entorns molt diferents de mercats

-Mesuri ben el risc i aposti per una estratègia adequada a ell. Tingui una cartera ben diversificada invertint en fons gestionats per equips amb experiència contrastada en gestió de riscos.

-No deixi que les emocions o els sentiments el facin canviar la seva estratègia d'inversió.

-Acudeixi a un professional que li ajudi a planificar convenientment els seus estalvis i inversions, i no es deixi portar per les incerteses del curt termini. Prengui les decisions pensant sempre en el llarg termini.

-Busqui estratègies dinàmiques per a la part conservadora de la seva cartera. Pensar en rendibilitat absoluta amb baixa volatilitat, la pot donar sorpreses positives.

19 de des. 2014

Les Borses són imprevisibles a curt termini

Article Hora Nova del 16/12/2014

En una setmana que normalment les borses son alcistes, l'Ibex-35  va tancar el divendres amb forts descensos, acumulant una caiguda setmanal del 6.9%, la més gran des de 2012. A dues setmanes  que finalitzi 2014, l’Ibex puja un escàs 3%.

Causes de la caiguda moltes, però jo sempre dic que sempre  trobarem motius per pujar i motius per baixar al mateix temps. Per això, no s’ha de fer molt cas a la majoria de notícies que surten als diaris que provoquen el que es diu “fresa dels mercats”. Aquesta “fresa” provoca moviments que no afecten a la tendència principal. De les noticies s’ha de separar el gra de la palla i agafar les que realment  tindran impacte en el futur de l’economia els propers mesos i anys. En canvi aquesta fresa si afecta a la gent que si és influenciable i mou la seva cartera quan no ha de fer-ho.

L’Ibex realment ha pujat poc respecte al nivell de fa uns mesos però, mirant amb perspectiva, cal recordar que la segona part de l’any 2012 va haver-hi una pujada del 36% i al 2013 va pujar més d'un 21%. Personalment no era gaire optimista aquest any i acabar amb guanys no és mal resultat.

Aquest cop la caiguda és provocada per l’anunci d’un possible avançament de les eleccions a Grècia. Aquest fet és una mesura de pressió a Brussel·les, on els ministres d’economia no van arribar a cap acord per revisar els següents pagaments del rescat a Grècia.

Les eleccions generals no s'esperen fins a 2016, comicis pels quals els sondejos donen com a favorit a Syryza, la formació populista contrària al rescat.

15 de des. 2014

Pujaran les borses al 2015?



La setmana passada ja dèiem que, si les borses descomptaven les mesures econòmiques futures, podríem tenir festival . Després de la caiguda de dijous per les paraules de Dragui, divendres l’Ibex torna a mirar els 11.200 punts gràcies a una pujada del 2.64%.

Com sempre, qui mana és l’SP500 americà que continua fent màxims històrics i ja son sis anys consecutius de pujades. Als EEUU les bones dades no afluixen i ja porten 10 mesos seguits generant  més de 200.000 llocs de treball al mes. Els inversors, ja creuen en la recuperació econòmica als EEUU, tot i saber que es pujaran els tipus d’interès el proper any. 

Per entendre l’evolució de l’economia , s’estudien els mercats borsaris però també l’evolució del mercat de bons sobre el deute sobirà, el  més professional de tots. En la relació d’aquest dos mercats es veuen anomalies que provoquen molts dubtes cap on aniran les borses el proper any. Qui tindrà raó les borses o el mercats de bons? El que paga el bo alemany a 10 anys és extremadament baix.  Particularment crec que la borsa té raó i, si és així, la conseqüència seria una pujada dels tipus a llarg.
No sabem el que passarà, però les dades econòmiques no avalen una forta caiguda a les borses per tant, el risc el tindríem a la renda fixa. Molts estalviadors conservadors han passat  dels dipòsits a la renda fixa per obtenir més rendibilitat però, al 2015 poden veure  com perden diners a un mercat que pensaven que era segur.

De moment sembla que l’Ibex pot acabar amb  alces al desembre i tancar l’any al voltant dels màxims anuals.

9 de des. 2014

Vuelve un Plan “E”, esta vez para toda Europa

Artículo Hora Nova del 02/12/14
Crecer es la única solución. Europa no te cabe mas remedio que calentar la economía de manera artificial si quiere salir de la recesión.

El BCE probablemente activará un plan de compra de deuda a gran escala y Juncker, presidente de la Comisión Europea, ha anunciado un plan de inversión de 300.000 millones de euros en tres años, principalmente en proyectos energéticos y de transporte.

Es discutible que esta inversión tenga un impacto significativo y todavía más el sistema de financiación del plan. De donde salen el dinero? 21.000 millones de dinero público que servirá de garantía para emitir más deuda (60.000 millones) y 8000 millones de provisión por eventuales pérdidas. Los otros 200.000 millones tienen que venir de inversión privada.

El gobierno español ya ha enviado peticiones por importe de 51.000 millones, el tercer país que pide más inversión. Por qué Alemania no quiere participar y Francia ha pedido mucho menos que España? Porque hay escepticismo. No sabemos si se conseguirá atraer a los capitales privados y, si el plan no funciona como catalizador de la economía, el retorno de las inversiones será negativo.

España hace muchos años que vive del presente y el gobierno ya ha dicho que cuántas más inversiones mejor y que participará activamente si no computan en el cálculo del déficit fiscal. Cuando acabe el plan, entonces qué? Todos recordamos el plan Zapatero. Habremos incrementado la deuda y no tenemos ninguna seguridad de que se haya salido de la crisis.

Por las bolsas sólo buenas noticias. Podemos tener un festival en cualquier momento cuando descuenten todas estas medidas.

4 de des. 2014

Torna un Pla “E”, aquest cop per tot Europa

Article Hora Nova del 02/12/14
Créixer és l’única solució. Europa no te cap mes remei que escalfar l’economia de manera artificial si vol sortir-se’n.

El BCE probablement activarà un pla de compra de deute a gran escala i Juncker, president de la Comissió Europea,  ha anunciat un pla d’inversió de 300.000 milions d’euros en tres anys, principalment en projectes energètics i de transport.

Es discutible que aquesta inversió tingui un impacte significatiu i encara més el sistema de finançament del pla. D’on surten els diners? 21.000 milions de diner públic que servirà de garantia per emetre més deute (60.000 milions) i 8000 milions de provisió per eventuals pèrdues. Els altres 200.000 milions  han de venir d’inversió privada.

El govern espanyol ja ha enviat peticions per import de 51.000 milions, el tercer país que demana més inversió. Per què Alemanya no vol participar  i França ha demanat molt menys que Espanya? Perquè hi ha escepticisme. No sabem si s’aconseguirà atraure els capitals privats i, si el pla no funciona com catalitzador de l’economia, el retorn de les inversions serà negatiu.
Espanya fa molts anys que viu del present i el govern ja ha dit que quantes més inversions  millor i que participarà activament si no computen en el càlcul del dèficit fiscal. Quan acabi el pla, llavors què? Tots recordem el pla Zapatero. Haurem incrementat el deute i no tenim cap seguretat de que s’hagi sortit de la crisi.


Per les borses només bones notícies. Podem tenir un festival en qualsevol moment quan descomptin totes aquestes mesures. 

29 de nov. 2014

El BCE vol inflació a l’Eurozona

Article Hora Nova del 25/11/2014
Les borses van pujar amb força després que Draghi digués que actuaria amb contundència per portar la inflació  prop del 2%.

Fa massa temps sentim Draghi dient que farà el que faci falta però mai fa res d’especial per una  reactivació duradora. També crec que poc pot fer si no te l’ajuda dels governs dels països de l’eurozona. La Unió Europea no és tal unió  mentre cada país miri per ell mateix i no es prenguin certes decisions polítiques conjuntes per a tots, en bé de l’economia global de l’eurozona.

Però, que implica inflació del 2%? Portar la inflació a aquest nivell significa que el consum intern dels països s’ha reactivat. Draghi també va dir que una recuperació més forta es improbable els propers mesos. Si no hi ha recuperació, com farà que hi hagi més consum? Amb els nivells dels salaris actuals i de la taxa d’atur de la majoria de països, és impossible recuperar el consum a curt termini.

Tampoc és casualitat que Draghi parli certes setmanes claus en temes borsaris. Existeixen setmanes concretes a l’any que grans inversors renoven posicions pels propers mesos. La passada era una d’aquestes i, quan els mercats amenaçaven la pèrdua de certs nivells d’importància, el senyor Draghi fa un comentari amenaçador pels interessos dels que creien que les borses baixarien. Mentre al BCE no gasti el cartutx d’una “QE” (injecció de diners als mercats) molt difícilment les borses baixaran.


Mentrestant, i espero equivocar-me,  al carrer es seguirà patint les polítiques nefastes dels governs que no fan res per la millora del benestar de les persones. 

21 de nov. 2014

Estratègia de "la martingala"

Article Hora Nova del 18/11/2014

Les operacions en borsa s’han de plantejar amb base a una estratègia  i, més important encara, aplicar-la estrictament segons objectius i terminis de temps establerts.

 La borsa no és un casino però molts inversors si  actuen com si ho fos. Sense coneixements previs es llancen a la compra d’accions purament per recomanacions de tercers no qualificats  o per sensacions d’eufòria dels mercats.

El més greu encara d’aquests inversors és la seva reacció en operacions negatives. És molt coneguda als casinos l’estratègia de la martingala. És molt simple i consisteix apostar al color que no surt i anar doblant fins que surti per tenir beneficis. Aquest sistema no és vàlid ni al casino ni a la borsa perquè significa situar-nos al costat perdedor i implica assumir més risc al redoblar la posició. Si surt bé dona pocs beneficis i un sol cop que falli implica perdre tot el capital i deixar-nos emocionalment enfonsats per seguir operant.

Aquest sistema va en contra de les 2  normes bàsiques en qualsevol inversió : A increment de risc s’ha d’obtenir més rendibilitat - Deixar córrer els beneficis i tallar les pèrdues 

Segurament molts inversors van invertir en borsa abans de l’estiu  per l’anunciada recuperaió i pels alts rendiments del fons d’inversió els darrers dos anys. Actualment la borsa espanyola es mou un 10% per sota dels màxims anuals i no fa gaire es trobava un 20% per sota. Ara molts inversors faran “la martingala”. Compraran més accions per intentar recuperar les pèrdues d’una operació mal plantejada.  Potser aquests nivells són bons per comprar però el seu objectiu ja no és guanyar sinó recuperar.

17 de nov. 2014

Que és més important? Comoditat o rendibilitat

Article a l'Hora Nova del 11/11/2014
L’estalvi de les famílies és un tema prou seriós per dedicar-hi més temps del que hi dediquen la majoria dels inversors particulars.

Intuïtivament tots sabem que els inversors tendeixen a comprar productes que no els pertoquen, tant pel perfil de risc com pel “timing” dels mercats. El  “timing” a llarg termini és el moment que es decideixen canviar posicions conservadores a més agressives i al revés.

Si per comprar un televisor comparem i ens desplacem per trobar la millor oferta,  resulta que amb els estalvis familiars,  no es busca suficient.  La causa és què l’inversor menys format  continua sent  assessorat  per xarxes comercials bancaries, per motius de proximitat o confiança, i per desconeixement que existeixen més alternatives .

Val la pena assessorar-nos i si cal, perdre algunes hores o algun dia per desplaçar-nos fins Girona capital o Barcelona, en busca d’opinions o alternatives més professionals de les que disposem al costat de casa.

Cal també un esforç important en formació dels inversors. Certes recomanacions son difícils de pair per un inversor conservador que són la majoria. Recomanar comprar borsa quan realment és barata, però les dades a l’economia real  no acompanyen, no és fàcil. És més fàcil i rendible per una entitat col·locar Fons d’Inversió amb l’únic criteri d’una bona rendibilitat els darrers anys i no pel que poden fer els propers.


A més, la pròpia dinàmica dels mercats força de vegades a canvis erronis. Actualment, amb una situació de tipus inferiors a 1% dels terminis fixes, l’inversor conservador, mal assessorat,  salta a fons  que no li corresponen, per intentar aconseguir majors rendibilitats.

6 de nov. 2014

Un referèndum pot portar turbulències en el preu de l’or

Article Hora Nova del 04/11/2014
Des que el setembre de 2011  l’or va arribar fins 1921 dòlars/unça , s’ha anat depreciant fins a establir un nou mínim en 1161  dòlars/unça la setmana passada.

Això podria semblar que la tendència general de l’or és baixista i si que és així si només tenim en compte els darrers 2 anys, quan l’or cau  de 1800 fins a 1300 dòlars/unça. Però en un gràfic de llarg termini podem veure que l’or es trobava a 400 dòlars/unça el 2004, el que significa que qui va invertir en or fa 10 anys, encara guanya un 300% .

Aquesta caiguda només significa un procés correctiu dintre una tendència alcista de llarg termini, però això no vol dir que ara sigui el moment de comprar or. L’or és un actiu refugi i un indicador contrari de les borses. Mentre les borses mantinguin els nivells actuals, difícilment podrem veure l’or per sobre de 1400  dòlars/unça. Un crac borsari seria un motiu per superar aquest nivell.

Però un referèndum podria canviar-ho tot. Els ciutadans de  Suïssa votaran el 30 de Novembre (a iniciativa d’un partit polític que va aconseguir 100.000 signatures  forçant, fet impensable a Espanya, una consulta popular) un canvi de política del seu Banc Nacional. El que es vota és que el 20% de les reserves totals del país estiguin en or i guardades en el propi país.


En cas de sortir afirmativa la consulta, tindria un gran impacte en el mercat de l’or ja que, tenint en compte que  Suïssa no arriba al 8% de les seves reserves en or,  es veuria obligada a comprar el 15% de l’oferta mundial repartida  durant cinc anys.

30 d’oct. 2014

S’acosta Europa a una tercera recessió?

Article Hora Nova del 28/10/2014
Les borses ja comencem a descomptar que el creixement econòmic de la zona euro estar estancat i les expectatives per als propers mesos van a la baixa. El risc és ara més elevat perquè els problemes no venen dels dèbils  països perifèrics sinó de França i Alemanya.

La recessió de 2011-2013 va ser una crisi auto-infligida per l'austeritat. Tot en l'economia europea va empitjorar des que, coincidint amb l'aparició del problema del deute grec, el Govern alemany va imposar l’austeritat.  Amb la política europea d'austeritat passa una cosa curiosa. No és possible trobar cap dada objectiva que l'avali, però té el suport de molts, sobretot de les elits financeres i de grans corporacions multinacionals que pressionen als governs perquè la mantinguin.

 Si seguim així, el futur serà de les grans corporacions. Lluny del que podem pensar, moltes multinacionals guanyen més que mai i l’austeritat els permet tenir ingressos addicionals a causa de la caiguda dels salaris a nivells mai vistos abans. Sembla impossible la capacitat de la societat per suportar un deteriorament econòmic i social de tant llarga durada sense protestes i disturbis al carrer més greus. El gran creixement  dels partits populistes, que volent trencar amb les estructures econòmiques actuals, i els moviments independentistes cada cop més forts, és la primera senyal d’alerta que alguna cosa estar canviant a la societat.


S’acosten temps de canvis radicals. Qui no vulgui acceptar-los, corre el risc de tenir moltes dècades perdudes tant a nivell econòmic com social. Ja hem perdut una generació de joves per aquesta crisi i, o reaccionem  o no hi haurà futur a Europa per les properes.

24 d’oct. 2014

Pànic als mercats = oportunitat



Article Hora Nova del 21/10/2014
El títol d’avui  és el que vaig publicar a les xarxes socials quan l’Ibex rondava els 9.400 punts. Aquest nivell és el que m’havia marcat com possible entrada, setmanes abans, quan es van perdre els 11.000 punts.

Tot inversor experimentat veu una caiguda de més de 800 punts en un dia i mig i de 1.700 punts(17%)  en 15 dies com una oportunitat de compra quan, per contra, la televisió parla de crack borsari i  els inversors espantats desfan les seves posicions normalment amb pèrdues.

L’Ibex,  després de marcar un mínim dijous als 9370 punts, va rebotar amb força tancant  en els 9.670 punts i l’endemà divendres s’hi afegia un +2.62%  fins els 9.923 punts.  Això no significa que en properes setmanes no  pugui a tornar a caure; possiblement ho farà després d’aquest rebot tècnic  especulatiu, però si que es veritat que els mínims marcats en aquestes caigudes són molt importants i molt difícil de trencar en cas de tornar arribar-hi.

“Quan la sang córrer als mercats, els inversors de veritat surten a torejar”.   Aquests dies vaig llegir aquesta frase amb símil taurí i se’n  desprèn una altra lectura. La tendència de fons és alcista i els gestors de fons i els grans inversors aprofiten els bons preus d’aquestes retallades per augmentar cartera en lloc de vendre per pànic. 

La majoria d’analistes fonamentals  creuen que les borses encara tenen potencial i que la conjuntura mundial afavoreix la renda variable els propers anys. Per això els gestors, que tenen molta liquiditat  per entrades de diner provinent d’inversions conservadores no rendibles, no deixen escapar l’oportunitat de comprar un 20% per sota de la zona de màxims.

16 d’oct. 2014

REBOTE IBEX ????

#IBEX Podríamos tener en pocos días rebote violento por sobreventa. Seguramente después de vencimiento o a por cierre anticipado de cortos.  Nivel de seguridad preferido de entrada 9450- 9500 puntos.


8 d’oct. 2014

La importància dels gestors en les decisions dels inversors



 Article publicat a l' Hora Nova el 07/10/14

Primer va ser Bill Gross a Pimco, ara és  F.Garcia Paramés a Bestinver. Aquests dos gestors han provocat amb la seva sortida,  una fuga de capitals capaç de sacsejar qualsevol empresa de serveis d’inversió.


Els dos eren referència a la gestió de fons però les seves empreses s’estaven plantejant prescindir d’ells. I per què si són tan bons gestors? Ningú discuteix la seva vàlua però arriba un moment que l’ombra del gestor eclipsa l’empresa i  als seus companys. Aquest gestors estrella  arriba un moment que es creuen els amos i el trencament entre les dues parts és inevitable. En termes de gestió empresarial, el futur d’una companyia no pot estar en mans d’una o un grup reduït de persones.

Però a curt termini, molts inversors veuen perillar els rendiments de les seves inversions i abandonen les empreses amb la marxa d’un gestor estrella.  Bill Gross que gestionava el fons de renda fixe més gran del món amb un volum de 2 bilions de dòlars, era qüestionat ja que aquests portava més de 16 mesos amb retirades de capital però la seva marxa accelerarà la disminució del patrimoni de “Pimco Total Return Fund”  .  El cas de García Paramés és molt similar. Amb només 5 dies de l’anunci de la seva sortida, Bestinver ha perdut  1.000 milions d’euros dels seus Fons d’Inversió.

La meva opinió és aquests  gestors han aprofitat  les diferències amb l’empresa per marxar, veient l’impossibilitat d’aconseguir els rendiments a que ens tenien acostumats. A partir d’ara la gestió es tornarà molt més complicada i és un moment idoni per començar de zero sense perdre gens de prestigi.