29 de gen. 2014

Comencem cicle on caldrà modificar el tipus d’operativa

Article publicat al Setmanari Hora Nova el 28/01/2014


Aquesta setmana volia parlar dels motius perquè creia (com vaig dir a l’últim article) que l’Ibex podia baixar dels 10.000 punts en pròximes setmanes però, el mercat s’ha avançat a les meves previsions, tancant en els 9.868 punts amb un retrocés del 5,7%.

El motiu aquest cop ha estat la crisi del pes argentí amb una caiguda de l’11% respecte al dòlar. Particularment crec que el motiu és el de menys. Sempre es poden trobar motius tant per pujar com per baixar. No crec en les casualitats, i aquests tipus de fets i notícies sempre surten en certes dates concretes que qualsevol especulador professional sap quan poden ser.

Divendres 17 de gener s’acabava un cicle especulatiu que va acabar a zona de resistències importants on el més sensat era, com a mínim, vendre part de la cartera i realitzar plusvàlues.  Per un inversor de llarg termini que tarda a reaccionar,  potser no és moment de vendre perquè la tendència de fons és alcista, però corre el risc de perdre les importants plusvàlues del darrer any.

En canvi, per un inversor que estigui en liquiditat, la situació és menys complicada. Jo deixaria passar els dies i deixaria caure el mercat fins a poder determinar algun nivell de certa importància on comprar a preus amb força descompte respecte el nivell de màxims anuals.

Aquesta setmana potser marcarà una nova situació a la qual ens haurem d’adaptar els inversors més especulatius. Aquest darrer període alcista ha estat marcat sobretot per la falta de volatilitat. Possiblement aquest any això canviarà i s’haurà de ser molt més àgil en prendre decisions perquè podem veure moviments en les dues direccions de certa consideració.

Això no significa que l’any no hagi de ser positiu però, després de dos anys d’alces importants, aquest potser serà més moderat. Espero equivocar-me i que segueixi la bona salut de les Borses però, els que portem anys en aquest món, ja sabem que la prudència és la millor companya de viatge.

22 de gen. 2014

IBEX alcista però amb prudència per nous inversors


Article publicat al Setmanari Hora Nova el 21/01/2014
L’Ibex va tancar la setmana molt a prop dels màxims en els 10.465 punts. La tendència de fons és clarament alcista però això no significa que pugui haver-hi retallades importants abans de seguir pujant.
Tal com podem veure al gràfic, a partir de  la zona actual, comencem a trobar resistències en tots els nivells fins a arribar als 11.000 punts, zona  d’extrema dificultat per superar  en els pròxims mesos.
El primer nivell a vigilar és el de 10.000 punts. Un cop superat, ara hauria d’actuar de suport per pensar a poder atacar el nivell dels 11.000 punts. Personalment crec que els tornarem a perdre i llavors haurem de vigilar els 9.240 punts com a segon suport. Aquest sí que és un nivell clau a mitjà termini que no s’hauria de perdre encara que podem seguir pensant amb tendència alcista a mig termini mentre no es perdin els 8.600 punts.
En el curt  termini, al voltant d’aquests 9.240 punts, seria un molt bon nivell per efectuar compres de grans valors de l’Ibex per guardar amb un horitzó temporal de més llarg termini.
Tal com diu el títol de l’article, moltes persones que no tenen renda variable, es veuran temptades de comprar-ne en aquests nivells actuals. De la mateixa manera que vaig dir quan vàrem arribar a 10.000 punts que era millor esperar una reculada en les pròximes setmanes per comprar prop dels 9.000 (fet que va passar), ara em sembla que hi ha possibilitats de què la borsa pugui pujar 300-400 punts més com a màxim i estar forces setmanes, potser mesos, amb un lateral que donarà oportunitats d’entrar a nivells més atractius que els actuals.
Els que seguiu el meu blog i els meus articles, ja sabeu que no m’agrada donar previsions més enllà d’un mes perquè el risc a equivocar-te és molt elevat. La filosofia que crec més encertada és la d’anar seguint els mercats i actuar en conseqüència en funció de l’evolució dels mateixos i de les dades macro importants que puguin afectar el futur de les borses.

14 de gen. 2014

Les Borses no fan vacances


Article publicat al setmanari Hora Nova el 14/01/2014
La Borsa, pels que estem pendents cada dia, és una passió  i  com treball, la satisfacció de convertir un “hobby” en l’ocupació diària.

La borsa com treball, dona certa llibertat d’horaris però, per buscar un inconvenient, puc dir que el més gran és el calendari bursàtil. La Borsa, de dilluns a divendres, només s’atura 6 dies en tot l’any i l’horari pot ser de les 8 h. fins les 22 h. o inclús les 24 hores en casos com les divises i el petroli .

Molts grans moviments, s’inicien en dies o períodes en que la gent fa festa o estar de vacances. Un exemple el tenim els dos darrers anys quan els grans moviments alcistes s’han iniciat en el període vacacional d’estiu.

Darrerament, desprès d’estar caient els primers 15 dies de desembre, el dia 19 l’Ibex va girar a l’alça i, fins divendres passat, teníem una pujada de quasi un 11%.  Quan molta gent agafava 15 dies per estar de vacances amb la família i desconnectar de tot, la borsa pujava en vertical amb 10 dies en positiu per només 1 dia de caiguda de certa consideració.

Potser això no afecta a gent que te força experiència  però persones poc acostumades a la volatilitat, en tornar de vacances i veure certs moviments d’importància, solen posar-se nervioses i precipitar-se en la presa de decisions.

La conclusió a la que vull arribar amb aquesta explicació és que, per qui estar pendent de les borses, s’ha de centrar en la venda i no tant en el preu de compra. En canvi, per la majoria de la gent que compra renda variable i se n’oblida un o dos anys, el preu de compra és un factor clau per tenir guanys en un futur. Pèrdues importants són difícils de recuperar en un espai de temps curt. No hem de comprar a qualsevol preu perquè disposem dels diners o perquè  veiem que les borses o fons d’inversió  tenen guanys importants els darrers anys.    

9 de gen. 2014

Serveix que tinguem una “prima de risc” baixa?


Article publicat al Setmanari Hora Nova el 31/12/2013
Al 1999 va crear-se l’Eurozona i tots els països passaven a tenir la mateixa moneda. Abans del 1999, la rendibilitat del deute d'un país depenia del tipus d'interès que oferia la seva moneda, però també de l'estabilitat de la moneda. Una major rendibilitat del deute significava por a una devaluació, no por a un impagament.
Ara per comparar el risc d’un país, es comparen els bons emesos i el més rentable  és el que té més risc d’insolvència.(Això val per qualsevol producte que contractem). Com que actualment Alemanya és el país més solvent, el seu bo és el de referència per saber el risc del altres països de l’Eurozona.
La prima de risc espanyola avui és de 235 punts bàsics. Això significa que el que deixi diners a Espanya ho farà amb un interès del 2,35% més alt que els que deixa a Alemanya. Per tant, és important que baixi perquè, quan més baixa sigui la prima de risc, menys interessos pagarem.
Quin problema hi ha? Els ajustos són necessaris però han d’anar acompanyats de mesures que puguin reactivar l’economia a mig termini. Això no estar passant i el crèdit no flueix cap a les empreses i  els emprenedors.
Aquest estalvi en ajustos servirà, entre d’altres coses, per pagar els interessos del deute però, si l’economia no creix, mai es podrà reduir el deute. Actualment Espanya ja deu més d’un bilió d’euros (el que equival a 21.700 euros per persona). Si reduïm els interessos que paguem però no creixem, haurem de demanar més diners per cobrir  les necessitats bàsiques del país  i una disminució de la prima de risc no servirà per res.   La solució fàcil seria que el BCE comenci, com als EEUU, a imprimir bitllets sense parar. Això durant 4-5 anys, alleujaria la crisi dels països perifèrics però després tindríem una altre crisi molt superior a l’actual.
Amb el resultadisme dels polítics, sempre és més probable que tirem pel camins fàcils encara que sigui perjudicial en períodes posteriors.

Consells d’inversió a l’inici d’any


Article publicat al setmanari Hora Nova el 07/01/14
Els fons d'inversió representen la forma més còmoda perquè el petit inversor s'apropi als mercats financers i inverteixi els seus estalvis. Són instruments diversificats i de fàcil accés per part de l'inversor però aquesta facilitat operativa es converteix moltes vegades en un parany per a l'inversor.

Masses vegades es troba amb una cartera de fons  que no coincideix gens amb l'objectiu  perseguit.  S’ha d’invertir de forma selectiva i trobem diverses estratègies que pot adoptar el partícip de fons d'inversió per simplificar-se la vida.

- S’ha d’evitar tenir una cartera invertida en un nombre massa elevat de fons. Els bons gestors solen tenir carteres concentrades en un nombre relativament petit de companyies que coneixen a la perfecció. Intenti fer el mateix amb la seva cartera de fons.

- Diversifiqui. No tingui fons de la mateixa categoria que es comportaran igual. Per això, el més lògic és comparar aquests fons considerant aspectes com la rendibilitat obtinguda, el risc assumit, l'estil d'inversió i les comissions. Una altra forma de diversificar és escalonar en el temps les compres de participacions. Ningú li obliga a invertir tot el seu patrimoni de cop.

- Si vol dedicar una petita part dels seus estalvis a fons emergents, triï un que tingui una cartera distribuïda en cadascuna de les grans àrees emergents (Àsia, Europa de l'Est i Llatinoamèrica) i no es deixi seduir per les altes rendibilitats que presenten alguns fons invertits en accions d'un sol país. Aquest fons amaguen una elevada volatilitat.

- Tingui fons indexats. Una dels grans avantatges d'aquests fons, a més de les menors comissions de gestió i dipòsit, és que ofereixen a l'inversor una exposició global a un determinat mercat.

- Una part pot dedicar-se a la gestió activa en mans d’un professional, assumint més volatilitat però amb la contrapartida d’uns increments de rendibilitat anuals de la cartera  importants.