28 de maig 2014

El problema de no saber on posar els nostres estalvis

Article publicat al Setmanari Hora Nova el 27/05/14

Davant l’imminent baixada de tipus al 0%,  segons va anunciar el BCE, el destí de la majoria d’estalvis que eren les imposicions a termini  fixe poden donar, entre impostos i inflació, interessos  negatius.

Si oblidem el terminis fixes per la poca rendibilitat i el risc d’entitat, la situació actual suposa gran dificultat alhora de crear una distribució de patrimoni a llarg termini, sobretot pels estalviadors més conservadors.

Renda variable: És la gran recomanació de la majoria d’assessors pels propers anys, però molts estalviadors no estan d’acord en assumir la volatilitat de les borses i els preus actuals ja no podem considerar-los atractius. La volatilitat ha desaparegut  els darrers tres anys i aquest és el gran perill actual. La volatilitat tornarà per un motiu o un altre i podem veure retallades importants.

Renda fixe: Qui volia un risc més limitat, invertia en renda fixe. La paraula fixe és enganyosa perquè no en té res de fixe i  pot ser negativa. Els emissors privats  han perdut bona part de la seva solvència i els creixements de les empreses no s’espera que tornin a ser importants els propers anys. Si a més, els tipus tornessin a pujar (a EEUU és molt probable) aquests cupons tindrien rendiment escàs o negatiu.

Què en queda llavors? El meu parer és que la gestió alternativa pot ser l’única opció. Aquest tipus de gestió estar deslligada de l’evolució de qualsevol actiu i l’esforç es centra en aconseguir rendiments positius invertint en els actius més favorables en cada moment o aplicant estratègies més complexes que donin resultats positius  sigui quina sigui la situació vigent.


Per posar-li un problema direm que la selecció dels gestors  o dels fons d’inversió que apliquen la gestió alternativa és una tasca difícil per persones no expertes en inversions. Els millors fons d’aquest estil els trobem fora del país i, a Espanya, la qualitat només la trobem en Fons d’Inversió de mida menor i que es comercialitzen fora del circuits habituals de les xarxes bancàries.

22 de maig 2014

Gràfic del VIX

Gràfic del VIX relacionat amb l'article Hora Nova. Podem veure com el VIX es troba amb zona de mínims els darrers tres anys fet que justifica la pujada de les borses

El VIX com a mesura per detectar les caigudes a les borses

Article publicat setmanari Hora Nova el 20/05/14

El VIX és un índex que va ser creat pel mercat d'opcions de Chicago (CBOE) en 1993 i es calcula sobre la base de la volatilitat implícita de les opcions de l'índex S&P 500 sobre un període de 30 dies.

En borsa sempre que es parla de risc significa parlar de volatilitat dels mercats per això, de manera informal, el VIX és l’anomenat “indicador de la por de l'inversor”. A l'hora d'interpretar el VIX, com en qualsevol indicador de volatilitat, s'entén que valors baixos de l'indicador son moments de tranquil·litat del mercat i tendències alcistes sostingudes. Per contra, valors alts de l'indicador es corresponen amb moments de pànic en els quals s'aguditza una caiguda o en tendències a la baixa sostingudes.

Amb freqüència, els inversors tendeixen a buscar significat a valors concrets de l'índex. Se sol dir que una lectura normal del VIX es troba entre 20 i 30, per sota de 20 els inversors no es troben preocupats i  per sobre de 30 indica que hi ha nerviosisme i por en el mercat.

No obstant això, el veritable benefici del VIX s'obté de la comparança del seu actual nivell pel que fa al seu comportament històric. Al llarg de la història, el valor mig de tancament del VIX en troba rondant els 19 punts.
Des del 2012 el VIX es troba per sota de 20 i el 2013 i 2014 per sota de 15, nivells inusualment baixos. Aquest fet, tot i ser bo per les borses i que explica el perquè que la borsa americana estigui en màxims històrics, també és motiu de preocupació pels analistes. La volatilitat en borsa és normal i períodes tant llargs sense aparèixer provoca la desconfiança dels gestors.


Les caigudes en borsa en tendències alcistes són sanes i necessàries perquè són aprofitades pels grans gestors per entrar a preus més baixos, i els mínims, marquen nivells de referència on sempre entrarà diner nou i frenaran noves caigudes que puguin produir-se.  

18 de maig 2014

Acord per aplicar un impost a les transaccions financeres

Article publicat a l'Hora Nova el 13/05/2014

Espanya, França, Alemanya i Itàlia van liderar l’acord polític per aplicar la famosa  “Tasa Tobin” a les transaccions financeres.

Fa molts anys que se’n parla d’aquest impost però mai s’ha pogut instaurar. Ara s’aprova però no entrarà en vigor fins 2016 i com sempre, Suècia, Regne Unit i Luxemburg s’hi oposen per protegir el seu negoci.
James Tobin, economista i Premi Nobel d’Economia el 1981, deia que  hi ha factors de risc propiciats per l'especulació que alteren la dinàmica de l'economia real en el curt termini i per això ja  volia aplicar aquest impost al 1971. Creia que els mercats financers afecten al consum de la gent i a les decisions d’inversió.

Més que el fet de l’impost, per a mi, el més important que deia Tobin és  que no es pot predir l'efecte de la política monetària sobre la producció i l’atur i aquesta és la fórmula que estant utilitzant darrerament la majoria de governs per solucionar la crisi.

Jo no puc estar d’acord amb l’impost, i no és perquè perjudiqui  la meva professió, sinó perquè l’efecte global del que es recaptarà tampoc és tant important com les seves conseqüències d’una aplicació completa. Sempre hi haurà llocs on obrir comptes per poder especular sense impostos i el capital es dirigirà cap aquests llocs.

En segon lloc, el gran obstacle perquè prosperi aquest impost està en la definició del fet imposable: què es defineix com a “transaccions financeres”? La primera proposta ja limita els actius que s’aplicarà  l’impost i els mateixos països propulsors de l’impost s’oposen  a gravar els derivats, que és el que utilitzen la majoria  dels especuladors.


En resum, mesura totalment populista, que segurament té molt a veure amb les properes eleccions europees, que no servirà per res i que si arriba a perjudicar a algú, no serà ni a les entitats financeres ni als especuladors. 

7 de maig 2014

Sabio consejo del maestro Kostolany


Com pensen els diferents tipus d’analistes de borsa?

Article publicat a l'Hora Nova el 06/05/2014

Aprofitant la setmana semi-festiva explicarem  les dues formes diferents de veure les coses en l’anàlisi de borsa. Els dos tipus bàsics d’analistes en borsa són els fonamentals i els tècnics, i tot i tenir una manera diferent d’entendre la borsa,  són  coherents amb la seva filosofia.

 El fonamental és un analista que pensa més en el llarg termini i busca descomptes en la valoració d’empreses per comprar. No pensa tant en la situació present sinó en el que pot valer aquella empresa en el futur.

El tècnic podríem dir que és un analista més “resultadista”.  El tècnic viu el present, mirant el que va passar en el passat per treure conclusions i amb menys previsions del que pot passar en el futur que el fonamental.

Per entendre aquestes dues visions posarem un exemple amb la situació actual. Les borses porten dos anys pujant i les expectatives pels propers anys és que continuïn igual segons les previsions de millora de l’economia mundial. Fins avui  els dos tipus d’analistes coincideixen en la seva visió alcista dels mercats, però els tècnics, estudiant el comportament dels mercats en el passat, ja no són tant optimistes.

Els analistes tècnics com jo, sabem que les borses no pugen ni baixen de forma continuada. Sabem que hi ha les tendències, però aquestes tenen entrebancs que poden arribar a ser importants. Actualment estem molt alerta per si el mercat gira a la baixa i algunes previsions ja apunten que podria recular entre un 15% i un 20% en propers mesos.

Davant aquesta situació,  si el mercat retalla, com pensa cada tipus d’analista?

·         Fonamental: Les previsions són bones i després de retallar el mercat seguirà pujant superant els màxims anteriors. No faré res i se la caiguda és molt forta aprofitarem per comprar més i incrementar les posicions alcistes.


·         Tècnic: El mercat ha pujat molt i a símptomes de que la caiguda pugui ser important. He de protegir els beneficis i redueixo la meva exposició a borsa. Deixarem caure el mercat i el seguirem per trobar nivells de referència importants on poder recomprar les accions venudes anteriorment.

2 de maig 2014

El govern avala a la banca amb més de 40.000 milions



Article publicat a l'Hora Nova el 29/05/14
 
Els actius fiscals diferits (DTA), aprovats per real decret a finals de l’any passat , superen les previsions del govern i poden superar l’import del rescat bancari. 

Els denominats crèdits fiscals, o actius fiscals diferits, consisteixen a apuntar en el balanç com un actiu real l'estalvi en impostos per tancar en pèrdues, encara que aquest estalvi no es produeix fins que l'entitat torna a tenir beneficis nets. Són estalvis en impostos futurs.

Amb les normes de solvència internacionals vigents fins a 2013, els actius fiscals no suposaven cap problema, però amb les noves normes, els DTA es dedueixen del capital dels bancs si no estan garantits castigant la seva solvència al considerar-se que no és segur que mantinguin el seu valor en cas de dificultats per a l'entitat. Per això, davant les futures proves de resistència a la banca, el Govern ha afavorit a les entitats amb l'aprovació d'aquesta norma. El Fons Monetari Internacional (FMI) va recomanar que a canvi s'imposessin condicions als bancs però el Govern va ignorar aquest consell.
 “Aquí no hi ha cap tipus de transferència, cap tipus d'injecció de capital, ni cap tipus de préstec a la banca; és únicament una consideració estrictament comptable”, va dir Guindos. 

 Si per Guindos, el fet d’avalar uns crèdits, que fins ara els bancs podien perdre perquè  tenien data de caducitat, és nomes un tema comptable, potser que es plantegi anar a algun curs de comptabilitat. Si algun banc en propers anys té problemes de solvència, el govern haurà de pagar els DTA amb deute públic, és a dir, ho pagarà la gent amb més impostos i retallades.

Estem en una nova era per a la banca espanyola, on ja no els no els cal fer res per guanyar diners. Només han de pagar un 0,50% pel diner que els deixa el BCE  i cobrar un 4% de mitjana de diferents emissions de deute espanyol i,  en cas  d’empitjorar la situació, esperar que passin els anys per recuperar els 40.000 milions dels DTA.