27 de juny 2014

Els motors de les borses



 Article publicat al Setmanari Hora Nova el 24/06/2014

Moltes borses mundials segueixen fent nous màxims històrics quan l’espanyola es troba encara molt lluny. Per què? Podríem trobar moltes explicacions, però una de molt important la trobem en la permanent destrucció de classe mitjana a la zona euro.

L’evolució de les borses va lligada als creixements i els beneficis empresarials. Els beneficis de les grans empreses es troben en màxims històrics i les previsions pels tres anys vinents són encara més altes.

Si la zona euro esta deprimida, què ha passat doncs? L’explicació la trobem en un fenomen que potser li queden 20 anys i després s’haurà acabat. Aquest fenomen és el creixement de la població mundial i el % d’aquest que és classe mitjana. L’any 1950 el 20% de la població era classe mitjana i ara, amb molta més gent al món, és el 50%.

Les empreses aquest fenomen fa anys que ja el saben i també saben d’on venen els seus beneficis i els marges. Com a exemple posarem els rellotges suïssos. Actualment s’estan venent el doble de rellotges suïssos que l’any 2000 quan el primer comprador era els EEUU. Ara el primer comprador és Hong Kong però, a més a més, Hong Kong compra el doble de rellotges que els EEUU.

Hong Kong, Malàisia, Singapur, Xina, països sud-americans podem imaginar que aquest fenomen passi però, segons estudis de Human Development Report, amb menys força però també ho veiem a altres economies com  Rwanda, Uganda i d’altres que no podríem pensar mai. 

La classe mitjana és la classe consumidora per excel·lència . Els rics si guanyen un euro més, el guarden; la nova classe mitjana si guanya un euro més, en gasta un i mig. 

26 de juny 2014

Descuentos en las cotizaciones

Los  descuentos por valor fundamental  en las cotizaciones se están cerrando. Conoce la opinión del experto, Jaume Puig

.

20 de juny 2014

Conferència sobre els mercats actuals a la Cambra de Comerç de Girona


Excel.lent xerrada de Jaume Puig, director general de GVCGaesco.a la Cambra de Comerç de Girona.

Conec en Jaume fa més de quinze anys i puc dir que si ha estat  considerat el millor gestor de renda variable de l'última dècada no ha estat per casualitat. És un  professional, que a més de tenir una preparació sobre salient per desenvolupar la tasca de gestor, destacaria que l'excel.lència li ve per la gran passió i dedicació per la feina que fa, buscant nous models d'anàlisi innovadors per aplicar el seu estil de gestió.

Aquesta passió la transmet en les seves xerrades i com sempre, va donar la seva visió d'una manera planera de les perspectives de la renda variable des d'una perspectiva fonamental pels anys vinents, recolzat  amb exemples reals fruit de les xerrades amb empreses de tot el món.

19 de juny 2014

Els cicles borsaris

Article publicat al setmanari Hora Nova el 17/06/14

La teoria clàssica dels mercats indica que un cicle alcista de borsa es desenvolupa en tres fases: l'alça per augment de liquiditat, l'alça fonamental i l'alça especulativa.

La primera fase, l'alça per augment de liquiditat, té lloc quan l'economia es troba en el seu moment més baix, amb elevat dèficit, endeutament públic, taxa elevades d'atur i escàs creixement del PIB.

En aquest context, els tipus d'interès són baixos perquè les autoritats monetàries tracten de facilitar la recuperació econòmica abaratint el crèdit. La teoria borsària indica que es produeix una entrada de capitals als mercats borsaris, motivada per l'escassa remuneració de la inversió en altres actius i per l'existència de liquiditat i diners barats propiciats pels baixos tipus d'interès i la política monetària expansiva general.
La situació actual als mercats la podríem definir com la situació perfecta: els tipus d'interès a Espanya es troben en mínims històrics, amb l'Euribor  en el 0,51%, la remuneració de les lletres a un any a tipus inferiors al 0,5% (mai s'havia pagat tan poc pel deute), i la prima de risc en 129,9.
Però aquesta bona situació no és suficient. Encara que les tradicionals imposicions bancàries a termini ofereixen remuneracions molt baixes i no són atractives per canalitzar la inversió a mitjà i llarg termini, únicament la por i la incertesa actual dels estalviadors justifiquen que aquests productes tinguin encara un acolliment tan elevat.

Hem de tenir en compte que encara que la zona euro està en crisi, altres àrees del món no ho estan, més aviat tot el contrari.  Al 2013 l'Ibex ja es va revaloritzar més d'un 20%, la qual cosa exerceix un efecte crida de capitals exteriors.

13 de juny 2014

Rebaixa de tipus al 0,15%. Draghi, i ara què?

Article publicat al setmanari Hora Nova el 10/06/14

La data del 05/06 era l’esperada per tots els operadors. Dragui pràcticament ja va anunciar la rebaixa de tipus però ha sorprès amb un altre paquet de mesures.

Entre totes, destacaria les preses per fer arribar els crèdits a les empreses. Per primer cop sembla que el BCE actua per reactivar l’economia al carrer i a la gent pressionant al sector bancari respecte el destí de la liquiditat que tenen.

Fins ara els bancs rebien diners a molt baix interès del BCE que anava destinat totalment a comprar deute espanyol a un interès molt més alt (negoci rodó i sense risc). Draghi va anunciar dos injeccions de liquiditat als bancs de 400.000 milions d’euros  condicionades a que vagin a les pymes i famílies.
 A més, el BCE penalitzarà a les entitats que tinguin dipòsits al BCE sense utilitzar-los. A partir d’ara, hauran de pagar un 0,10%  d’interès pels diners que el BCE guardi als bancs. Actualment la banca té uns 30.000 milions dipositats al BCE.

Aquestes mesures estan encaminades a combatre la deflació. Teòricament això ha de servir per augmentar la massa monetària disponible en el sistema, augmentar el crèdit i millorar la inversió i el consum. Si això es produeix, els preus pujaran encara que descarta que passi a curt termini. A la pràctica estar per veure si s’aconsegueix però els mercats així ho descompten amb pujades a les borses i l’Ibex ja ha superat els 11.000 punts.

Draghi diu: “ És un paquet important, però encara no hem acabat”. Entre els operadors hi ha la creença que, mentre Draghi recolzi als mercats, aquest no poden caure. Estic força d’acord, però la correcció podria ser per culpa d’una retallada als mercats americans.


Les millores al carrer encara tardaran però,  per no caure en desànim, el BCE es continua guardant l’últim cartutx definitiu de la “QE” o programa ampli de compra d’actius, tal com han fet als EEUU i al Japó.

11 de juny 2014

Les famoses càmeres esportives GoPro, disposades a sortir a borsa

Les càmeres dels esportistes, GPRO (aquest serà el seu nom al Nasdaq) cotitzaran prroperament a l’índex Nasdaq on espera aconseguir 100 milions de dòlars per impulsar la seva àrea d’R+D i el seu negoci global. Encara no hi ha una data, però l’empresa ja ha presentat la documentació necessària al regulador per llançar una OPV.
Les càmeres GoPro porten una dècada al mercat i avui són una de les marques d’aquest tipus de dispositiu de més creixement al món. La fortuna de Nick Woodman, el seu creador, s’estima avui en 1.300 milions de dòlars, i el valor de la companyia en més de 2.250 milions, després que la companyia xinesa Foxconn comprés un 8,8% de l’empresa.
Aquesta OPV no serà la típica sortida d’una empresa d’Internet amb moltes expectatives futures però nuls beneficis. La solvència de GoPro està avalada per les seves vendes.
Gràcies a la documentació aportada a les autoritats borsàries s’ha pogut conèixer la situació econòmica de l’empresa californiana i en els seus cinc anys d’activitat ha venut 8,5 milions d’unitats en més de 100 països, encara que gairebé la meitat d’elles les va col·locar en el darrer any. Els seus ingressos l’any passat van ser de 985.700.000 de dòlars i els seus beneficis de 60,6 milions, amb un creixement del 87% respecte al 2012, encara que en el primer trimestre de l’any les vendes han baixat respecte al mateix període del 2013.
A la documentació lliurada, la companyia exposa els riscos als quals s’exposa l’accionista i els punts febles de l’empresa. En aquest sentit reconeix que la principal competència li ve de smartphones i tauletes tàctils, tot i que també assenyala que empreses com Apple o Samsung podrien dissenyar càmeres com la seva.
N.Woodman, després de fracassar en llançar una empresa de màrqueting en línia, va decidir fer el que més li agradava que era surfejar, i fent surf va ser quan va observar la dificultat que tenien els seus col·legues per fotografiar els seus moviments a l’aigua.
Des del primer prototip, fabricat amb peces d’una màquina de cosir, no va ser fins al 2004 quan va poder col·locar la primera remesa de GoPro en un esdeveniment esportiu celebrat a San Diego. A l’any següent en el món del surf ja es parlava d’ell i va poder facturar 350.000 dòlars.
El 2006 va dur a terme la primera reconversió tecnològica de l’empresa: va començar venent càmeres digitals per incorporar el vídeo un any després. La companyia, d’aleshores ençà, no ha deixat d’innovar en totes les direccions possibles: alta tecnologia, model de negoci i també màrqueting, on han adoptat una estratègia semblant a Red Bull, patrocinant esportistes i esdeveniments d’alta competició.
Després de la seva sortida a borsa, el proper moviment de la marca serà envair l’espai dels smartphones. La declaració d’intencions de Nick Woodman és clara: “La meva visió és ajudar els consumidors a construir un ecosistema en el que capturar, compartir, veure i crear contingut en qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i en qualsevol lloc de manera senzilla i rendible“.
Jordi Oliva és trader independent i analista tècnic de borsa a Empordà Patrimonis, amb més de 20 anys d’experiència treballant als mercats financers. A El Mur Tecnològic s’especialitza en comentar l’apartat financer de les empreses tecnològiques.
Copyleft 2014 El Mur Tecnològic

Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

5 de juny 2014

IBEX. Así lo veo yo


Tendencia alcista impecable con máximos y mínimos crecientes. Estamos dentro de un canal con un techo en los 11.100 puntos y lugar donde existe una gran resistencia horizontal que se formó en 2010 y 2011.

Podemos ver una señal muy alcista que es  como se cruzan al alza la media de 70 semanas con la de 200 semanas. Este hecho se ha producido sólo tres veces desde el 1995 y siempre se alcanzaron después de la señal, tendencias alcistas de larga duración con máximos históricos en los siguientes 4-5 años.

Si que es verdad que creo que hemos de tener alguna corrección, que será profunda como en la anteriores tendencias alcistas, pero que podría ser de corta duración en tiempo porqué será aprovechada por los inversores para incrementar compras o incorporarse a la tendencia al haber precios atractivos con la bajada.

Como siempre, este escenario es hipotético y basado en mi experiencia, los históricos y lo que nos dice el análisis técnico pero el precio es el que manda y este será el que nos haga tomar unas decisiones u otras..

La borsa no és només economia

Article publicat al Setmanari Hora Nova el 03/06/2014

Desprès d’unes setmanes molt tranquil·les, l’Ibex35 que començava a donar mostres de debilitat,  ha recobrat tendència superant  els seus màxims anuals.

Quin és el motiu? Ha millorat l’economia el darrer mes? L’economia no canvia d’un mes a l’altre; el que canvia son les percepcions  dels que intervenen als mercats.

  A la darrera reunió del BCE, M.Draghi va anunciar que a la propera reunió del 5 juny anunciaria mides agressives per millorar l’economia i combatre la deflació. El que descarta de moment és una QE (imprimir moneda) , que sempre és el que dona més resultat tal com s’ha vist al Japó i a EEUU. Aquestes declaracions de fa un mes varen fer canviar la percepció dels inversors que pensen que mentre al BCE li quedin bales a la recambra, les borses seguiran pujant.

Els mercats no reflecteixen  quasi mai l’economia real perquè descomptem  expectatives futures i el futur no el sap ningú. Ja va dir-ho la tercera fortuna mundial Warren Buffet. "Si els mercats fossin eficients, jo estaria demanant caritat al carrer".

Podria donar una conferència de 24 hores només amb tòpics i  frases de reconeguts inversors de la borsa, moltes amb molts anys d’antiguitat, però que sempre seran vigents. Una de les meves preferides és la  John Templeton: " Els mercats alcistes neixen en el pessimisme, creixen en l'escepticisme, maduren en l'optimisme i moren en l'eufòria”.

Actualment podríem trobar-nos a la segona fase. La borsa porta pujant des de 2012 de manera molt pausada (que és la bona) i la majoria de particulars ha estat fora perquè no s’han cregut que amb la situació del carrer podria seguir pujant. Aquest 2014 amb les primeres senyals de recuperació i baixos interessos, ja es nota l’entrada d'estalviadors més conservadors.


Encara podem pensar que la borsa pot seguir pujant en propers anys perquè sembla que el cicle alcista  no estar acabat. Però el que tampoc hem d’oblidar és una altra dita: “ Les borses pugen per l’escala i baixen per l’ascensor”