28 de jul. 2014

El PER Shiller s’apropa al nivell del crash del 1929

Article publicat al setmanari Hora Nova el 15/07/2014

PER de Shiller és un ràtio de valoració borsària que mesura la relació entre el preu actual d'un índex borsari i el benefici net real mitjà de les empreses durant els últims 10 anys.

El PER Shiller de l’SP500 americà ha estat per sobre de 24 al 1929, 2000 i 2007, dates que van produir-se els tres majors crash de les borses. Actualment està en 26,48 davant el 16,54 que és la seva mitjana a llarg termini. Per tranquil·litzar direm que els crash poden aparèixer molts mesos després d’arribar fins aquest nivell. Al crash del 29 estava en 30, al 2007 en 27,5 i al 2000, amb la bombolla tecnològica, va arribar a l’extrem de 44.

La història ens diu que, en algun moment desprès d’assolir aquest nivell, les borses tindran una caiguda de com a mínim un 50% en un entorn de sobre-valoració, sentiment alcista i context de pujades d’interès a llarg termini.
Per contra, el PER Shiller a Europa es troba a nivells molt baixos però ja sabem que caigudes de magnitud a les borses americanes arrosseguen a les borses europees.

EEUU estar sortint de la crisi i el PER normal el tenim en 16 però, si considerem que molts analistes consideren que els alts beneficis de les empreses americanes s’han produït de manera artificial i que hi ha hagut distorsió de l’economia per la intervenció de la Reserva Federal, perquè hi hagi una mentalitat de riquesa, la situació no és tan clara.


La meva opinió és que la borsa americana esta al seu preu i molt recorregut a l’alça no hauria de tenir. Podríem tenir alguna correcció però una caiguda del 50% sembla excessiva. La història ho dirà. 

Que és i que fa un trader?

Article puiblicat al setmanari Hora Nova el 22/07/2014

Arrel del “compte mirall” que jo gestiono, he tingut moltes consultes sobre com s’obté la rendibilitat del 3% mensual. La resposta es  amb un sistema estudiat en el temps que segueix “tècniques de trading” que maximitza els beneficis sempre amb la premissa de protecció del capital.

Ser trader és una professió que, com qualsevol altre, requereix coneixements, experiència i dedicació. El trader analitza situacions del passat i, conjuntament amb algunes eines matemàtiques, després de passar moltes hores davant la pantalla de l’ordenador esperant que es compleixen certs paràmetres coneguts, pren  les decisions de compra o venda. Son  operadors de curt termini que es coneixen amb el nom de “jornalers” dels mercats.

El trader busca patrons que es repeteixen en el llarg del temps i que porten la majoria de vegades a un mateix desenllaç. El trader no intenta endevinar i predir cap on anirà el preu, però si posa al seu favor les màximes probabilitats en cada operació perquè vagi cap on ell pensa.

El trader opera probabilitats en funció d’un sistema propi, seguint unes regles molt estrictes. Per arribar a aconseguir el seu objectiu de rendibilitat, el trader es posiciona en la direcció del mercat, sense importar-li que sigui a l’alça o a la baixa.


El trader utilitza part de l’anàlisi tècnic per arribar a les seves conclusions però, no és un verdader analista tècnic. Un analista tècnic utilitza un volum d’eines més elevat i de més complexitat que un trader i les seves conclusions si que intenten predir direccions i objectius de preu en el futur, fet que implica que la seva protecció del capital no sigui tan elevada com la d’un trader.

4 de jul. 2014

SICAV. Populisme o ignorància financera?

Article publicat al Setmanari Hora Nova el 01/07/2014

Les Sicav tornen a la primera línia després de la dimissió de l’eurodiputat Willy Meyer per tenir un fons privat de pensions en una Sicav de Luxemburg.
Fa massa temps que sentim polítics populistes aprofitant el tema de les Sicav per intentar guanyar vots davant l’electorat amb més problemes financers per la crisi.

És mentida que siguin un instrument pels rics per pagar menys impostos. Ni les Sicav espanyoles ni luxemburgueses vulneren cap llei fiscal. La seva tributació és igual que qualsevol producte financer.

Les Sicav tributen a l’1% anual com un Fons d’Inversió (FI) i els seus propietaris tributen pels beneficis entre el 21% i el 27%, quan es recuperen els diners. I a Luxemburg? Exactament el mateix. Són menys transparents en la seva operativa que les espanyoles però tributen igual que les Sicav espanyoles.

Doncs, si són igual que un FI, per què les grans fortunes utilitzen les Sicav’s com mitjà d’inversió? El motiu és que amb una Sicav els rics tenen el control de la política d’inversió i el gestor inverteix on ells volen. Si compren FI qui mana és la gestora i fa el que vol amb els diners dipositats. És un pecat voler tenir el control dels nostres diners? Segurament la majoria tenim la mala experiència d’invertir en un FI recomanat per un tercer i perdre diners.


Ens podríem queixar perquè no pot invertir qualsevol persona en una Sicav. Una altra mentida. Tothom pot fer-ho. Com exemple, es posarà en marxa després de l’estiu una Sicav  des de 1000 euros, promoguda per un gestor independent amic meu, que actualment ja té  més de 500 socis i un capital compromès  de 4.367.500 euros.