28 d’ag. 2014

La causa de les bombolles financeres

Article publicat al setmanari Hora Nova el 26/08/14

Segons explica la rondalla, un escorpí davant  la impossibilitat de creuar un riu va decidir demanar ajuda a una granota. La granota es va negar, conscient que una vegada estigués transportant l'escorpí restaria indefensa davant el seu temut agulló. L'aràcnid va negar tal possibilitat argumentant que això implicaria la seva pròpia mort per ofegament. Al final, la granota va accedir a transportar l'escorpí i enmig de la travessia aquest últim la va atacar. Davant la pregunta del perquè de tal atac que els condemnava a morir, la resposta va ser breu: “Sóc un escorpí i aquesta és la meva naturalesa.“

L'especulació és inherent a l'ésser humà. La cerca d'un enriquiment ràpid a través de la revaloració d'un actiu en cartera és molt anterior al naixement del mercat organitzat de capitals. Des de sempre, la possessió de recursos escassos considerats estratègics, més enllà dels realment necessaris per a la nostra supervivència, ha marcat l'evolució de la nostra espècie. Aquesta naturalesa explicaria el desenvolupament de les bombolles econòmiques.

La formació de les bombolles segueix sent avui dia un repte per a la teoria econòmica. Si bé poden tenir el seu origen en una mala anàlisi dels actius sobre els quals es generen, sembla evident que l'especulació exerceix un paper fonamental en el procés. Tota bombolla culmina amb una explosió de conseqüències nefastes. Evidentment  aquestes bombolles només són reconegudes a posteriori, i mai mentre es produeixen.


La resposta a per què es tendeix a entrar a actius cars és fàcil: igual que l'escorpí, és la nostra naturalesa, i la causa és que el raonament del ser humà és fàcilment manipulable degut als sentiments de l’avarícia i la por.

21 d’ag. 2014

Quina previsió teníem de l'Ibex abans de l'estiu



Els nous Fons d’ Inversió dels grans bancs



 Article publicat al setmanari Hora Nova el 19/08/2014

Aquest any, 106 nous Fons han estat donats d’alta a la CNMV per les gestores espanyoles, nou màxim dels darrers cinc anys.

El petit estalviador, davant els senyals de millora de l’economia i la baixa rendibilitat dels terminis fixes, es decanta per la renda variable al venciment de les seves imposicions. Evidentment, qui s’emporta el pastís d’aquest canvi, són les grans xarxes comercials bancàries amb el número més grans de nous Fons.

Analitzant més detingudament aquest Fons, amb què ens trobem? Amb que dels 160 Fons, 53 són de Gestió Passiva i 17 Fons Garantits. D’aquest, un 90%  són del Santander, “La Caixa” i BBVA, és a dir, són els Fons d’Inversió on hi anirà a parar la majoria de l’estalvi conservador.

Desprès de més de dos anys amb increments  importants, una crisi a Europa de la que ningú estar segur de si en sortirem aviat i  les borses americanes a màxims històrics, amb uns nivells de valoració fonamental molt ajustats, el petit inversor confia amb la GESTIÓ PASSIVA.

I què es la Gestió Passiva? El seu nom ho diu tot. No hi ha gestió. La gent paga comissions per dipositar els diners en Fons d’Inversió de Borsa,  que no requereixen cap esforç ni coneixement dels mercats. Si la Borsa puja guanyaran i si  baixa perdran diners. A més, aquest Fons es caracteritzen per estar sempre un 100% invertits, és a dir, ningú farà res per  minimitzar les pèrdues en moments de caigudes dels mercats.

Com sempre, els Fons d’Inversió més adequats per un inversor conservador es troben a les gestores més petites amb estratègies de “Retorn Absolut” i de “Renda amb Valor”.

6 d’ag. 2014

Argentina i la clàusula RUFO

Article publicat al setmanari Hora Nova el 05/08/2014

El 30/07 Argentina ha tornat a entrar en estat de “default”. La causa és la sentència d’un jutge americà que bloqueja els pagaments fins que no es pagui la totalitat de l’import dels 7% dels bons del país que es troben en poder dels “fons d’inversió voltor”, que no van acceptar una quitança.

Aquesta sentència entra en contradicció amb la clàusula RUFO que diu que, si Argentina voluntàriament paga més als fons voltor que al 93% restant de posseïdors de bons,  la clàusula s’activaria i aquest últims podrien demandar i exigir un pagament igualitari.

La situació no es la mateixa que la fallida del 2001. Argentina pot fer front al pagament si es respecta la quitança en el pagament d’aquest 93% restant però, si aquest, emparant-se amb RUFO, també aconsegueixen una sentència de cobrament del 100%, llavors si que seria una fallida inevitable.

Una fallida significa que el Banc Central Argentí emetria moneda sense recolzament, la inflació es dispararia, es devaluaria el pes argentí, no es podria importar gens i hi hauria disturbis socials.

Personalment crec que és una situació passatgera i no passarà res per dos motius:
  •          La clàusula RUFO queda sense efecte al gener.
  •        Aquesta diu que el pagament als fons voltor ha de ser voluntari, fet que no és així sinó degut a una sentència judicial.


Les borses han estat caient durant tota la setmana passada per aquest fet però també per diverses efectes com la fi de mes i una recollida de beneficis per l’inici de vacances d’agost. Degut al nivells assolits, és normal que hi hagi correccions i si aquestes continuessin en pròximes setmanes, podríem veure nivells interessants de compra.

4 d’ag. 2014

Pausa i coneixement dels mercats per evitar errors

Article publicat al setmanari Hora Nova el 29/07/2014

Pot resultar estrany, però moltes pèrdues d’inversors en borsa no només  es deuen per la baixada del preu de les accions sinó també per desconeixement de l’operativa, errors per precipitació i la  falta d’informació en algunes operacions.

Les presses provoquen molts cops introduir ordres equivocades a la  plataforma o la web del broker o del banc. Aquests errors no son només dels particulars. Al maig de 2010, un bróker de Citigroup, a l’introduir una ordre de venda de 16.000 accions de Procter & Gamble, va pressionar la tecla “b” de bilió (mil milions en USA) en lloc d'una “m” de milió. Com a conseqüència, Procter & Gamble es va desplomar en la seva cotització de 60 a 39’97 dòlars per acció i, en estar inclòs en el Dow Jones, va produir que l'índex caigués un 9% en qüestió d'un minut.

Un altre cas curiós va produir-se l’any passat amb  l’anunci de  la sortida a borsa de Twitter.  Tweeter Home Entertainment Group, companyia de productes electrònics declarada en fallida en 2007, va experimentar l’endemà de l’anunci una puja del 684,6% les primeres tres hores de negociació deguda a la ceguesa d'alguns inversors massa ansiosos per comprar títols de Twitter, que encara no estaven disponibles.

Aquesta empresa amb el codi bursàtil TWTRQ similar al de Twitter (TWTR), que costava 0,0065 dòlars, va arribar fins els 0,15 dòlars en alguns moments el que suposa una pujada de més del 2000%. TWTRQ, una empresa que negociava diàriament una mitjana de 1000 accions, a mitja sessió ja portava negociades 12 milions d’accions.


A la borsa, tranquil·litat després que l’Ibex reboti fins els 10.888 punts.