25 de set. 2014

Análisis Ibex 25/09/14

El Ibex, después de buscar un segundo apoyo en la línea de tendencia bajista que rompió a inicios de septiembre, ha vuelto a rebotar al alza con fuerza.

Como casi siempre nos encontramos con dos posibilidades que ahora no podemos resolver. La primera podria ser que desde aquí iniciara un nuevo tramo alcista que nos llevara a los 12000 puntos. La segunda es la posibilidad de una formación de H-C-H con implicaciones muy bajistas.

Lo seguro es que la zona del 11.200 es una fuerte resistencia que será difícil de superar y teniendo en cuenta la época del año en que nos encontramos aún más. El mes de octubre puede ser un mes difícil con mucha volatilidad y con datos de importancia que pueden mover los mercados.

El nivel clave ahora es el 11.000, que en caso de superarse, rompería la figura de H-C-H y abriría el camino hacia los 11200 puntos. 

La tendencia de fondo continua siendo alcista  y un posible recorte de importancia los próximos dos meses podría ser una buena oportunidad de compra a precios atractivos.



L’hora d’Escòcia. Quins efectes pot tenir?

Article publicat a l'Hora Nova el 16/09/2014
Aquest dijous els escocesos poden votar si volen la independència.  Però els efectes econòmics quins podrien ser per Anglaterra i Europa?

A Anglaterra, els efectes a curt termini poden ser importants.  Econòmicament el principal problema serien els ingressos del petroli del Mar del Nord i la lliura que podria tenir una important devaluació. A Escòcia els problemes poder venir per la fugida de les seus de grans empreses cap a Londres i la sortida de capitals per la incertesa inicial.

 Per un altre costat,  un sentiment més europeista d’Escòcia  podria donar ales als euroescèptics anglesos a la votació del 2017 per la sortida de la Unió Europea i Escòcia hauria de demanar l’entrada a la UE, amb el segur vot contrari d’Espanya i Bèlgica pels problemes  interns amb Catalunya i Flandes.

Aquesta independència, si es produeix, podem considerar que serà amistosa i amb el pas del temps, els dos països veuran els avantatges de seguir col·laborant de la mateixa manera que ho fan ara.
El paral·lelisme amb Catalunya és important, encara que el govern espanyol ens intenti convèncer que no tenen res a veure un amb l’altre. Els pros i els contres d’Escòcia són els mateixos que tindria Catalunya si fos independent.  La diferència principal, tot i estar en contra, és la bona predisposició d’entesa de David Cameron amb Escòcia a diferència del govern de M.Rajoy.


A les borses els efectes poden ser semblants. A curt termini, un “sÍ” provocarà caigudes als mercats però tampoc podem precipitar-nos perquè les intencions de vot estan molt igualades i en cas del  “no” els mercats pujarien.

17 de set. 2014

El Banc Central Europeu gasta l’últim cartutx

Article Hora Nova del 09/09/14
M.Draghi baixa els tipus al 0.05% i anuncia, a partir d’octubre,  un programa de compres d’actius (ABS)  per valor de mig bilió d’euros. El BCE pren  mides per la debilitat de l’economia europea admetent que és difícil preveure si tindran efecte.

El més rellevant  és el programa de compra de deute en línia amb la ja famosa frase de Dragui, “faré tant com faci falta”. Però amb aquestes mesures esgota l’últim cartutx i poques coses pot fer més. Reconeix  que, si les mesures no van acompanyades de creixement i disminució d’atur, no serviran de res.  Amb això reclama més ajuda dels governs perquè facin més reformes estructurals per impulsar l’economia.

I quins efectes han de tenir aquestes mesures? Finançament més barat per les empreses, més liquiditat per augmentar el consum, increment de la inflació perquè estigui al voltant del 2%, fre a l’increment de l’euro respecte al dòlar per millorar les exportacions i  afavorir la tendència alcista de les borses.
La  interpretació, com sempre en economia, té doble lectura. Les mesures són fortes però perquè es prenen tan aviat ? Per acabar de donar suport a la sortida de la crisi o  potser perquè l’economia no estar tan bé com ens volen fer creure?  Jo crec que Dragui vol donar el missatge que els tipus seran baixos durant molt temps però la decisió genera incertesa sobretot perquè al desembre el BCE publica les seves previsions de l’economia  i podem pensar que no seran bones.


Les borses celebren les mesures però de moment no s’han superat els màxims anuals. Octubre serà el més clau amb la publicació dels tests  d’estrès de la banca per part del BCE com pas previ a la Unió Bancaria.

5 de set. 2014

Països sense deute en l'entorn de crisi actual

Article publicat al setmanari Hora Nova el 02/09/14


Mentre que centenars de països es veuen obligats a demanar préstecs, acumulant ja deutes per un total de més de 53 bilions de dòlars, hi ha cinc països que han aconseguit sobreviure sense deutes. Quins són? (Font: actualidad.rt)


  1. Macau:  Aquesta petita autonomia en la costa sud de Xina  ha prosperat gràcies a la indústria dels jocs d'atzar i ja fa molt va superar a Las Vegas (EUA) en quantitat d'ingressos, que en 2013 va ascendir a 45.000 milions de dòlars
  2.  Illes Verges Britàniques: Aquestes 36 illes formen part del Regne Unit, però la seva economia és  independent. El territori  disposa d'una important font d'ingressos: el turisme. Anualment 800.000 persones visiten aquest país
  3.  Brunei: Un dels estats més pròspers del sud-est asiàtic. El seu creixement econòmic estar garantit per una ubicació geogràfica molt beneficiosa prop de rutes marítimes comercials claus i per ser ric en recursos minerals i  jaciments de gas que  generen un 90% del PIB del país.
  4.  Liechtenstein: Aquest microestat, considerat  paradís fiscal, és una de les economies més fortes del món. El seu PIB per càpita s'aproxima als 100.000 dòlars. Els estrangers proporcionen dos terços de la força laboral del país, mentre que el turisme representa una altra font de grans ingressos. La desocupació és solament de l'1,5%.
  5. Palaos:  L'economia d'aquest país, compost per unes 300 illes en el mar de Filipines, no està ben desenvolupada, i el PIB per càpita és de sol 8.100 dòlars. No obstant això, l'Estat té una estructura econòmica inusual i els ciutadans s'alimenten per si mateixos de l’agricultura i la pesca. El turisme és l’única font d’ingressos.