30 d’oct. 2014

S’acosta Europa a una tercera recessió?

Article Hora Nova del 28/10/2014
Les borses ja comencem a descomptar que el creixement econòmic de la zona euro estar estancat i les expectatives per als propers mesos van a la baixa. El risc és ara més elevat perquè els problemes no venen dels dèbils  països perifèrics sinó de França i Alemanya.

La recessió de 2011-2013 va ser una crisi auto-infligida per l'austeritat. Tot en l'economia europea va empitjorar des que, coincidint amb l'aparició del problema del deute grec, el Govern alemany va imposar l’austeritat.  Amb la política europea d'austeritat passa una cosa curiosa. No és possible trobar cap dada objectiva que l'avali, però té el suport de molts, sobretot de les elits financeres i de grans corporacions multinacionals que pressionen als governs perquè la mantinguin.

 Si seguim així, el futur serà de les grans corporacions. Lluny del que podem pensar, moltes multinacionals guanyen més que mai i l’austeritat els permet tenir ingressos addicionals a causa de la caiguda dels salaris a nivells mai vistos abans. Sembla impossible la capacitat de la societat per suportar un deteriorament econòmic i social de tant llarga durada sense protestes i disturbis al carrer més greus. El gran creixement  dels partits populistes, que volent trencar amb les estructures econòmiques actuals, i els moviments independentistes cada cop més forts, és la primera senyal d’alerta que alguna cosa estar canviant a la societat.


S’acosten temps de canvis radicals. Qui no vulgui acceptar-los, corre el risc de tenir moltes dècades perdudes tant a nivell econòmic com social. Ja hem perdut una generació de joves per aquesta crisi i, o reaccionem  o no hi haurà futur a Europa per les properes.

24 d’oct. 2014

Pànic als mercats = oportunitat



Article Hora Nova del 21/10/2014
El títol d’avui  és el que vaig publicar a les xarxes socials quan l’Ibex rondava els 9.400 punts. Aquest nivell és el que m’havia marcat com possible entrada, setmanes abans, quan es van perdre els 11.000 punts.

Tot inversor experimentat veu una caiguda de més de 800 punts en un dia i mig i de 1.700 punts(17%)  en 15 dies com una oportunitat de compra quan, per contra, la televisió parla de crack borsari i  els inversors espantats desfan les seves posicions normalment amb pèrdues.

L’Ibex,  després de marcar un mínim dijous als 9370 punts, va rebotar amb força tancant  en els 9.670 punts i l’endemà divendres s’hi afegia un +2.62%  fins els 9.923 punts.  Això no significa que en properes setmanes no  pugui a tornar a caure; possiblement ho farà després d’aquest rebot tècnic  especulatiu, però si que es veritat que els mínims marcats en aquestes caigudes són molt importants i molt difícil de trencar en cas de tornar arribar-hi.

“Quan la sang córrer als mercats, els inversors de veritat surten a torejar”.   Aquests dies vaig llegir aquesta frase amb símil taurí i se’n  desprèn una altra lectura. La tendència de fons és alcista i els gestors de fons i els grans inversors aprofiten els bons preus d’aquestes retallades per augmentar cartera en lloc de vendre per pànic. 

La majoria d’analistes fonamentals  creuen que les borses encara tenen potencial i que la conjuntura mundial afavoreix la renda variable els propers anys. Per això els gestors, que tenen molta liquiditat  per entrades de diner provinent d’inversions conservadores no rendibles, no deixen escapar l’oportunitat de comprar un 20% per sota de la zona de màxims.

16 d’oct. 2014

REBOTE IBEX ????

#IBEX Podríamos tener en pocos días rebote violento por sobreventa. Seguramente después de vencimiento o a por cierre anticipado de cortos.  Nivel de seguridad preferido de entrada 9450- 9500 puntos.


8 d’oct. 2014

La importància dels gestors en les decisions dels inversors



 Article publicat a l' Hora Nova el 07/10/14

Primer va ser Bill Gross a Pimco, ara és  F.Garcia Paramés a Bestinver. Aquests dos gestors han provocat amb la seva sortida,  una fuga de capitals capaç de sacsejar qualsevol empresa de serveis d’inversió.


Els dos eren referència a la gestió de fons però les seves empreses s’estaven plantejant prescindir d’ells. I per què si són tan bons gestors? Ningú discuteix la seva vàlua però arriba un moment que l’ombra del gestor eclipsa l’empresa i  als seus companys. Aquest gestors estrella  arriba un moment que es creuen els amos i el trencament entre les dues parts és inevitable. En termes de gestió empresarial, el futur d’una companyia no pot estar en mans d’una o un grup reduït de persones.

Però a curt termini, molts inversors veuen perillar els rendiments de les seves inversions i abandonen les empreses amb la marxa d’un gestor estrella.  Bill Gross que gestionava el fons de renda fixe més gran del món amb un volum de 2 bilions de dòlars, era qüestionat ja que aquests portava més de 16 mesos amb retirades de capital però la seva marxa accelerarà la disminució del patrimoni de “Pimco Total Return Fund”  .  El cas de García Paramés és molt similar. Amb només 5 dies de l’anunci de la seva sortida, Bestinver ha perdut  1.000 milions d’euros dels seus Fons d’Inversió.

La meva opinió és aquests  gestors han aprofitat  les diferències amb l’empresa per marxar, veient l’impossibilitat d’aconseguir els rendiments a que ens tenien acostumats. A partir d’ara la gestió es tornarà molt més complicada i és un moment idoni per començar de zero sense perdre gens de prestigi.

6 d’oct. 2014

Pessimisme del Banc Central Europeu

Article publicat a l'Hora Nova  el 30/09/2014
La setmana passada dèiem que els riscos borsaris vindrien dels EEUU. La setmana passada, amb les declaracions de Mario Dhagui, veiem que també poden venir d’Europa.

Draghi veu que ell ja no pot fer gaire res més i que amb això no n’hi ha prou. Necessita més ajuda dels governs i,  amb polítiques d’austeritat, no s’aconseguirà que la recuperació s’enforteixi  per causa de la deflació i l’estancament econòmic.

Les mesures monetàries del BCE han anat encaminades a assegurar l’estabilitat de preus a mitjà termini incrementant la liquiditat al carrer per generar inflació de preus. Perquè això es produeixi es necessari que disminueixi l’atur i s’incrementi  la demanda interna dels països amb inversió pública i disminució d’impostos.

Europa torna estar a prop de caure en una tercera recessió. El BCE sembla que per primer cop s’enfronta al discurs de A.Merkel que considera que l’austeritat és el millor per Alemanya.  A  mitjà termini, aquesta política li sortirà malament i, si els països del seu voltant entren en recessió, de retruc,  Alemanya també caurà.

S’espera el 2 d’octubre que Draghi doni els detalls de  les mesures no convencionals . Llavors esperarà uns mesos per veure el seu efecte i  només li quedaria per la reactivació un “QE” pur, és a dir, inundar els mercats de diners per generar activitat i inflació.


A Espanya, Rajoy es posa al costat de Merkel, i si no continua amb les retallades, serà perquè li interessa no seguir perdent vots de cara a les pròximes  eleccions. El gran problema de la política sempre serà que prevalen els interessos de partit davant els del poble.