29 de nov. 2014

El BCE vol inflació a l’Eurozona

Article Hora Nova del 25/11/2014
Les borses van pujar amb força després que Draghi digués que actuaria amb contundència per portar la inflació  prop del 2%.

Fa massa temps sentim Draghi dient que farà el que faci falta però mai fa res d’especial per una  reactivació duradora. També crec que poc pot fer si no te l’ajuda dels governs dels països de l’eurozona. La Unió Europea no és tal unió  mentre cada país miri per ell mateix i no es prenguin certes decisions polítiques conjuntes per a tots, en bé de l’economia global de l’eurozona.

Però, que implica inflació del 2%? Portar la inflació a aquest nivell significa que el consum intern dels països s’ha reactivat. Draghi també va dir que una recuperació més forta es improbable els propers mesos. Si no hi ha recuperació, com farà que hi hagi més consum? Amb els nivells dels salaris actuals i de la taxa d’atur de la majoria de països, és impossible recuperar el consum a curt termini.

Tampoc és casualitat que Draghi parli certes setmanes claus en temes borsaris. Existeixen setmanes concretes a l’any que grans inversors renoven posicions pels propers mesos. La passada era una d’aquestes i, quan els mercats amenaçaven la pèrdua de certs nivells d’importància, el senyor Draghi fa un comentari amenaçador pels interessos dels que creien que les borses baixarien. Mentre al BCE no gasti el cartutx d’una “QE” (injecció de diners als mercats) molt difícilment les borses baixaran.


Mentrestant, i espero equivocar-me,  al carrer es seguirà patint les polítiques nefastes dels governs que no fan res per la millora del benestar de les persones. 

21 de nov. 2014

Estratègia de "la martingala"

Article Hora Nova del 18/11/2014

Les operacions en borsa s’han de plantejar amb base a una estratègia  i, més important encara, aplicar-la estrictament segons objectius i terminis de temps establerts.

 La borsa no és un casino però molts inversors si  actuen com si ho fos. Sense coneixements previs es llancen a la compra d’accions purament per recomanacions de tercers no qualificats  o per sensacions d’eufòria dels mercats.

El més greu encara d’aquests inversors és la seva reacció en operacions negatives. És molt coneguda als casinos l’estratègia de la martingala. És molt simple i consisteix apostar al color que no surt i anar doblant fins que surti per tenir beneficis. Aquest sistema no és vàlid ni al casino ni a la borsa perquè significa situar-nos al costat perdedor i implica assumir més risc al redoblar la posició. Si surt bé dona pocs beneficis i un sol cop que falli implica perdre tot el capital i deixar-nos emocionalment enfonsats per seguir operant.

Aquest sistema va en contra de les 2  normes bàsiques en qualsevol inversió : A increment de risc s’ha d’obtenir més rendibilitat - Deixar córrer els beneficis i tallar les pèrdues 

Segurament molts inversors van invertir en borsa abans de l’estiu  per l’anunciada recuperaió i pels alts rendiments del fons d’inversió els darrers dos anys. Actualment la borsa espanyola es mou un 10% per sota dels màxims anuals i no fa gaire es trobava un 20% per sota. Ara molts inversors faran “la martingala”. Compraran més accions per intentar recuperar les pèrdues d’una operació mal plantejada.  Potser aquests nivells són bons per comprar però el seu objectiu ja no és guanyar sinó recuperar.

17 de nov. 2014

Que és més important? Comoditat o rendibilitat

Article a l'Hora Nova del 11/11/2014
L’estalvi de les famílies és un tema prou seriós per dedicar-hi més temps del que hi dediquen la majoria dels inversors particulars.

Intuïtivament tots sabem que els inversors tendeixen a comprar productes que no els pertoquen, tant pel perfil de risc com pel “timing” dels mercats. El  “timing” a llarg termini és el moment que es decideixen canviar posicions conservadores a més agressives i al revés.

Si per comprar un televisor comparem i ens desplacem per trobar la millor oferta,  resulta que amb els estalvis familiars,  no es busca suficient.  La causa és què l’inversor menys format  continua sent  assessorat  per xarxes comercials bancaries, per motius de proximitat o confiança, i per desconeixement que existeixen més alternatives .

Val la pena assessorar-nos i si cal, perdre algunes hores o algun dia per desplaçar-nos fins Girona capital o Barcelona, en busca d’opinions o alternatives més professionals de les que disposem al costat de casa.

Cal també un esforç important en formació dels inversors. Certes recomanacions son difícils de pair per un inversor conservador que són la majoria. Recomanar comprar borsa quan realment és barata, però les dades a l’economia real  no acompanyen, no és fàcil. És més fàcil i rendible per una entitat col·locar Fons d’Inversió amb l’únic criteri d’una bona rendibilitat els darrers anys i no pel que poden fer els propers.


A més, la pròpia dinàmica dels mercats força de vegades a canvis erronis. Actualment, amb una situació de tipus inferiors a 1% dels terminis fixes, l’inversor conservador, mal assessorat,  salta a fons  que no li corresponen, per intentar aconseguir majors rendibilitats.

6 de nov. 2014

Un referèndum pot portar turbulències en el preu de l’or

Article Hora Nova del 04/11/2014
Des que el setembre de 2011  l’or va arribar fins 1921 dòlars/unça , s’ha anat depreciant fins a establir un nou mínim en 1161  dòlars/unça la setmana passada.

Això podria semblar que la tendència general de l’or és baixista i si que és així si només tenim en compte els darrers 2 anys, quan l’or cau  de 1800 fins a 1300 dòlars/unça. Però en un gràfic de llarg termini podem veure que l’or es trobava a 400 dòlars/unça el 2004, el que significa que qui va invertir en or fa 10 anys, encara guanya un 300% .

Aquesta caiguda només significa un procés correctiu dintre una tendència alcista de llarg termini, però això no vol dir que ara sigui el moment de comprar or. L’or és un actiu refugi i un indicador contrari de les borses. Mentre les borses mantinguin els nivells actuals, difícilment podrem veure l’or per sobre de 1400  dòlars/unça. Un crac borsari seria un motiu per superar aquest nivell.

Però un referèndum podria canviar-ho tot. Els ciutadans de  Suïssa votaran el 30 de Novembre (a iniciativa d’un partit polític que va aconseguir 100.000 signatures  forçant, fet impensable a Espanya, una consulta popular) un canvi de política del seu Banc Nacional. El que es vota és que el 20% de les reserves totals del país estiguin en or i guardades en el propi país.


En cas de sortir afirmativa la consulta, tindria un gran impacte en el mercat de l’or ja que, tenint en compte que  Suïssa no arriba al 8% de les seves reserves en or,  es veuria obligada a comprar el 15% de l’oferta mundial repartida  durant cinc anys.