18 de des. 2015

Quanta renda variable hauríem de tenir?

Article Hora Nova 15/12/2015

La borsa és l'actiu financer més rendible a llarg termini. Per què és així? Les empreses són les que condensen i lideren el creixement econòmic del món i mentre aquest segueixi creixent, es reflectirà en els beneficis de les empreses. Totes les famílies haurien de tenir una part de les seves inversions en renda variable en funció d'una sèrie de paràmetres però una regla elemental ens diu que ha de ser (100 - nostra edat)

Les borses estan corregint les darreres setmanes per diversos factors,  però continuarà la fortalesa dels resultats empresarials a causa de l'existència d'un entorn pràcticament idíl·lic per a les empreses: Xifra de vendes en màxims històrics, costos laborals continguts, costos financers, de matèries primeres i de petroli molt baixos que abarateixen els processos de producció i transport. Aquest entorn tan favorable s'anirà degradant amb el temps i tornarà a la normalitat però, en l'actualitat les condicions són òptimes i les valoracions empresarials són barates en relació amb les cotitzacions.

Per valoració, els millors mercats on invertir són la zona euro, Japó i el sud-est asiàtic i amb un entorn de pujades de tipus, hem de buscar sectors de creixement com l'industrial, l'assegurador, la tecnologia, el consum cíclic, el turisme, etc.

Referent a l’Ibex, la seva valoració està penalitzada  perquè un terç dels beneficis de les  seves empreses provenen de llatinoamèrica i aquesta zona és la pitjor de les considerades emergents. Aquí afegiríem la feblesa del sector bancari espanyol.


Quan es solucionin algunes incerteses, podríem veure com les borses recuperen terreny i les valoracions s’acosten a la realitat.

10 de des. 2015

El Banc Central torna a decebre als mercats

Article Hora Nova del 08/12/2015

Això és el que passa quan no es gestiona adequadament l’estratègia de comunicació. Mario Draghi va realitzar declaracions i va filtrar que s'estudiaven mesures d'estímul molt més rotundes. El motiu podria ser l’oposició d’Alemanya

Els mercats es comporten de manera que recullen setmanes abans els guanys o pèrdues de noticies posteriors que es donen per segures. Aquest comunicat del BCE  va provocar caigudes de prop del 5% en les borses europees donat que, un mes abans, es donava per segur un increment en la quantia de les compres del BCE, des dels 60.000 milions d'euros mensuals fins a l'entorn dels 70.000-75.000 milions, fet que no va produir-se. Un altre efecte ha estat una caiguda en el preu del Bund (renda fixa) i pujada  del preu de l’euro, afectant sobretot a les empreses alemanyes molt exportadores.

També ha influït el fet que l'OPEP hagi pujat la seva producció un 5%, quan el que es necessita és una baixada. Això dona poques possibilitats d'una recuperació sostinguda del petroli, i lògicament seguirà llastrant els sectors energètics.

Després del BCE, el 16/12 és l’altre dia important del mes de desembre, amb la reunió de la Reserva Federal on, després de la dada d'ocupació de la setmana passada, garanteix gairebé la pujada de tipus als EUA.


 La reacció dels mercats és incerta en aquest cas ja que no es pugen tipus des de 2006. Una primera pujada no afecta als resultats empresarials però la psicologia dels mercats és complexa i, si  amb unes valoracions molt ajustades als EUA, apareix el sentiment que aquest fet és l’inici d’un canvi de cicle podrien augmentar les caigudes als mercats americans.  


                                Sala de reunions de la Reserva Federal

4 de des. 2015

Momentum o valor?

Article Hora Nova del 01/12/2015

Segons estudis, el 60% del factor d'èxit en les nostres inversions és la psicologia. Aquest any ha estat un exemple clar d'això amb la major volatilitat dels mercats dels últims anys.
El debat que es planteja amb volatilitat és invertir en MOMENTUM o en VALOR. La diferència és comprar només amb tendència i força positiva o aguantar les posicions mentre hi hagi descompte del preu real amb el valor de mercat.

La Teoría de Dow ens diu que la informació del mercat està al mercat, és a dir, que el preu  d’un actiu és l'única realitat segura i per tant, analitzant els preus, podem saber la tendència dels mercats. Per tant, és absurd vendre accions que estan pujant encara que el seu valor en llibres pugui ser inferior. El mercat pot descomptar altres operacions futures com  fusions, nous avanços en productes, etc. i no estar  reflectits encara en els balanços. 

Els darrers mesos estem escoltant multituds d’opinions que els mercats d’accions estan cars, i estic d’acord en alguns casos, però la realitat és que els índexs es troben molt a prop dels màxims dels últims 5 anys i mentre continuï així, un inversor amb una cartera  de llarg termini no tindria de moment perquè posar-se nerviós.


Un altre factor important és valorar la capacitat dels índexs per saber si les borses pugen o baixen. A les notícies escoltem contínuament que la borsa puja perquè l’Ibex35 ha pujat. Això no és sempre així i de vegades és una manera de manipular als inversors perquè creguin el que no és. Hauríem de parlar de l’amplitud de mercat per saber la realitat, però això ho deixem per un altre article.

25 de nov. 2015

Què pensen fora d’Espanya?

Article Hora Nova del 24/11/2015

La opinió sobre la situació d’un país sol ser molt diferent vista des de fora. Analistes externs poden tenir una opinió més objectiva que l’opinió  del govern, manipulada per motius electorals.

Un important analista estranger, en una entrevista,  ens donava la seva opinió que resumim a continuació: 
  •          Les polítiques monetàries d'estímul que han dut a terme els Bancs Centrals en realitat no beneficien a l'economia. Són experiments que no donen els resultats esperats.
  •     Per a una situació perfecta d'economia basada en el mercat, primer és necessari que es trenqui l'economia primitiva que tenim actualment i comenci un nou cicle.
  •        El creixement d’Espanya passarà del 3% que veiem ara fins a l'1,5%, a més d'una menor inflació. El creixement fins ara es basa en l’augment artificial del crèdit i depèn exclusivament de factors externs com les taxes del BCE i de les divises, preus de les energies baixos i no de factors interns. I per canviar aquesta situació tampoc s'està fent res.
  •          És el pitjor moment per invertir a Espanya. L'economia espanyola no dóna símptomes de recuperació en la senda desitjable ni al ritme que anuncia el Govern, simplement perquè la productivitat cau any rere any com a conseqüència d'un problema d'innovació. A pesar que ara es col·loqui entre els països de més creixement és, en realitat, la segona economia, solament per darrere d'Itàlia, que menys terreny perdut ha recuperat des del seu punt més baix de l'actual crisis.
  •          Creiem que el mercat d'accions espanyol està car, com els d’Europa i EUA. L'impacte de la pujada de tipus als EUA a curt termini serà negatiu i començarem a seleccionar altres opcions.

19 de nov. 2015

No hi ha punt de comparació

Article Hora Nova 17/11/2015

A debats de polítics estem escoltant que la solució seria agafar el model econòmic dels països nòrdics. Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia s'han convertit en tota una referència per la resta de països europeus. Serveis públics de gran qualitat, creixement econòmic estable, atur baix i un sistema educatiu excel·lent són algunes dels senyals d'identitat d'aquests països.

Una característica és la baixa població i que gran part són funcionaris . Suècia amb 9,5 milions d'habitants i els altres països entre 5 i 6 milions  és un  factor  molt important ja que l’estat del benestar és un dret que no sorgeix del no-res i calen ingressos per poder mantenir-lo. Amb baix número d’habitants, és molt més fàcil aplicar certes polítiques fiscals i econòmiques.

Per exemple Noruega a nivell econòmic,  només amb cinc milions d'habitants, produeix gairebé 14 milions de barrils de cru a la setmana. Noruega és un país considerat capitalista però en el qual manen les grans empreses públiques que donen ocupació a una part important de la població.

El sistema de benestar d'aquests països s'articula sobre la base de dos fets: la intervenció polític-econòmica de l'Estat i una notable conscienciació i participació política de la societat. Perquè aquest sistema funcioni de manera correcta, han d'estar perfectament articulats els tres pilars del mercat de treball: flexibilitat, protecció i formació. Qualsevol punt que es descompensi faria desestabilitzar tot el sistema.


Amb un nivell tant alt d’ocupació, aquests països aconsegueixen mantenir estables els nivells de consum al país provocant que l’economia tingui un major dinamisme.  


Amb la crisi han augmentat els seus problemes però les seves condicions i la seva situació és envejable i tota comparació amb Espanya resulta absurda. 

12 de nov. 2015

Objectiu: Augmentar la inflació

Article Hora Nova del 10/11/2015

Draghi diu que augmentarà els estímuls per crear inflació. Semblaria que amb  la crisi és bo que els preus no pugin però el temor a la deflació encara és més fort. La deflació  és la baixada generalitzada i perllongada dels preus de béns i serveis per sota de zero. Es produeix quan l'oferta de béns i serveis en una economia és superior a la demanda: el sector empresarial es veu obligat a reduir els preus per poder vendre la producció i no veure's obligat a acumular estocs.

Escapar d'un parany de liquiditat i acabar amb una deflació no és fàcil. Una vegada que el tipus d'interès nominal s'ha reduït fins a zero, l'única manera de disminuir el tipus d'interès real és incrementar les expectatives d'inflació. Això és el que fa Draghi, insistint que el programa de injecció de diners al sistema es podria ampliar, el que abans o després farà augmentar el nivell de preus per aconseguir una inflació propera al 2%.

Les taxes d'inflació a Europa han caigut a conseqüència de la recessió que afecta a l'economia global. No obstant això, el temor al fet que la recessió tingui un abast i una  durada superiors a l'esperat, provoca que un període deflacionari sigui molt probable.


La perillositat d'aquesta situació prové del difícil que és sortir d'ella, ja que es crea un cercle viciós pel qual en caure la demanda, les empreses veuen reduïts els seus beneficis en haver de reduir els preus per aconseguir vendes. Com a conseqüència d'això, han de reduir costos, la qual cosa significa que han de retallar empleats que deixaran de comprar també fent que la demanda segueixi disminuint. 

6 de nov. 2015

Tot es decideix abans de festes

Article Hora Nova 03/11/2015

Sembla que les festes nadalenques  no seran gaire tranquil·les pels que ens dediquem  al tema de gestió en renda variable.
 
S’han posat d’acord Draghi i Yellen per deixar-ho tot per fi d’any. Primer Draghi anunciant la possibilitat  d’un increment de mesures  per combatre el dèbil creixement  i ara Janet Yellen també aplaça per les mateixes dates la decisió de pujar el tipus d’interès.

La reunió de la Reserva Federal d’EUA, tal com s’esperava, va deixar els tipus igual però el comunicat posterior va ser força dur i obre a una possibilitat real d’una  pujada de tipus del 0.25 a la propera reunió de desembre. Aquest comunicat farà que els mercats siguin molt sensibles a les dades econòmiques fins final d’any.

El Comitè ha explicat que "encara que l'ocupació i la inflació s'apropin als objectius marcats per la Fed, les condicions econòmiques podrien, per algun temps, obligar a mantenir els tipus d'interès per sota dels nivells que es considerarien normals en el llarg termini".

Perquè no pugen tipus? Pels seus efectes a nivell mundial. Una pujada de tipus en una economia estable actua d'imant, desplaçant inversions al país que ho faci i enfortint la seva moneda.

Els primers afectats seran els països que utilitzen el dòlar per finançar inversions de forma més barata com Brasil.  Europa també tindrà el problema que no podrà deixar que l’euro caigui fins certs nivells si a EUA  el tipus s’acosta a l’1%. Això  obligaria al BCE també a pujar el tipus quan potser la recuperació a Europa encara no estigui ben assentada.


Els mercats seguiran nerviosos i a Espanya l’afegit de les eleccions generals.  

2 de nov. 2015

Quina és la realitat?

Article Hora Nova 27/10/2015

“Haurem de revisar el grau dels estímuls en la reunió de desembre”. Amb aquesta frase, dijous de la setmana passada, Draghi va revolucionar els mercats que van reaccionar amb fortes pujades. La reacció va ser forta degut a que aquest discurs s’esperava per més entrat el 2016.

Draghi el que vol dir és que el pla aprovat d’inversió en actius de 1,1 bilions d'euros fins a tardor de 2016 pot ser revisat i ampliar-se tant en quantitat com en temps. A més va amenaçar que el BCE podria cobrar encara més pels diners que els bancs deixen a caixa amb l'objectiu que posin aquests diners en circulació.

De la mateixa manera que va fer EUA, quan el BCE adopta mesures de engegar la màquina de fer bitllets, és que abans ja ha provat totes les mesures convencionals i no han funcionat. Les borses celebren la liquiditat pels propers anys amb el perill de crear una bombolla d’actius molt sobrevalorats per un excés de diners als mercats.

I la realitat quina és? La realitat és que hi ha por perquè tot el que s’ha fet ha provocat una recuperació incipient. La inflació no repunta prop del 2%,(el que voldria el BCE), retardant les decisions d’inversió i de compres, ralentint la recuperació. A EUA, l’actuació davant la crisi va ser ràpida i a Europa, com quasi sempre, les mesures es prenen tard quan són menys efectives.


I les borses seguiran pujant? Podrien fer-ho a mig termini perquè en borsa la liquiditat ho és tot, vingui d’on vingui, però, perquè siguin sostenibles a llarg termini, només pot ser amb una millora de l’economia i dels resultats empresarials.


26 d’oct. 2015

Precedents inacceptables

Article Hora Nova del 20/10/2015
Aquesta crisi ha provocat que la seguretat dels nostres estalvis es vegi compromesa. Existeixen unes normes jurídiques que els polítics canvien al seu antull en funció dels esdeveniments i per  tapar la seva ineptitud.
A un article al 2013 ja vaig ser molt crític amb la decisió que els dipòsits s’usessin   pel rescat de Xipre. Per salvar el país van agafar-se directament un % de tots els dipòsits bancaris com impost per comprar deute del país. Amb aquest precedent, quan la prima de risc era alta, ja vaig recomanar evitar els dipòsits a termini perquè formen part dels balanços dels bancs i canviar a productes no afectes com els Fons d’Inversió.
 El deute espanyol és impagable i continua creixent. El Fons de Garantia de dipòsits és buit i la garantia dels 100.000 euros és teòrica. El nou paradigma és que per evitar una situació de pànic general, tothom ha de contribuir a salvar l’Estat i els bancs.
Però la setmana passada, en unes declaracions de la presidenta de la CNMV, ens va dir que la fallida del Banco de Madrid, banc relativament petit, va posar en perill la seguretat jurídica dels Fons d’Inversió. Els Fons són societats independents que no formen part dels actius dels bancs. Si un banc fa fallida, els Fons poden passar a un altre banc i els seus inversors no perden ni un euro.
Al final no va passar res però, si en lloc de Banco de Madrid hagués estat un altre banc més gros? Podem assegurar que s’hagués pres la mateixa decisió.

Si les normes de joc canvien, nosaltres no podem seguir jugant amb les velles i protegir l’estalvi es feina cabdal de qualsevol família. 

18 d’oct. 2015

El “Cigne Negre”

Article Hora Nova del 13/10/2015

La Teoria del Cigne Negre fa referència a l'ocurrència d'esdeveniments improbables a qualsevol mercat financer.

Què és un “Cigne Negre”? És un succés que passa molt de tant en tant i que és percebut com enormement improbable. D'una banda, és impredictible i inesperat i, d'altra banda, té conseqüències considerables als mercats financers. A més, posteriorment se solen presentar elaborats raonaments lògics per demostrar que no hagués estat massa difícil vaticinar el succés.

El fet que un succés es produeixi únicament una vegada cada 10 anys no implica que sigui irrellevant.  Tinguem en compte que, si caiem en les urpes d'un Cigne Negre i no estem portant un estricte control del risc,  el més probable és que l'esdeveniment ens faci perdre, més del 50% del nostre capital, i fins i tot és possible que faci fallida el nostre compte si tenim posicions molt arriscades.

L'exemple clàssic de Cigne Negre és el Crack de 1987 o el que va batejar-se com “dilluns negre”. Aquest esdeveniment es va produir a l'octubre de 1987 i va traduir-se en caigudes històriques en les principals borses mundials. La caiguda va començar a Hong Kong i va propagar-se  cap a Europa i Estats Units on  l'índex borsari Dow Jones va caure un 23% en una única sessió. A finals d'octubre, els mercats de valors de Hong Kong ja havien caigut un 45,8 %, Espanya un 31 % i EUA un 22,68 %.


Les correccions actuals, tot i ser importants, es veuen com a passatgeres però, si desemboquessin en un cigne negre per fets o noves dades inesperades, seria el moment idoni  per la percepció de tothom de que ara no pot passar.

8 d’oct. 2015

La Borsa, és alcista o baixista?

Article Hora Nova del 06/10/2015

Amb una visió fonamental, un important analista comentava que  “el mercat és alcista i les correccions que es poden produir, no sempre condueixen a un canvi de tendència. Estem en un mercat alcista atès que les empreses estan en un entorn favorable, els seus beneficis han crescut i res fa preveure que això canviï.  Si els fonamentals no canvien, aquest mercat alcista podria durar uns anys més”.

Les empreses són les que condensen i lideren el creixement econòmic del món i mentre aquest últim segueixi creixent, es reflectirà en els beneficis de les empreses, per això, la inversió en borsa és imbatible a llarg termini. Aquí sorgeix la gran incògnita; el món pot seguir creixent amb el sistema actual?

Els mercats emergents i sobretot Xina, amb els dubtes en el seu creixement,  han estat les causes de les últimes caigudes a les borses a nivell mundial.  La idea que tenim és que aquests emergents són els gran productors mundials del que després es consumirà a Europa i EUA.  I qui són els grans consumidors? Una classe mitjana que s’està destruint.

Però Xina escomet reformes per crear un nou model que no depengui de l’evolució dels preus de les matèries primeres i les exportacions. L’OCDE estima que la classe mitjana creixerà fins als 4.900 milions de persones en 2030 i dos terços residiran a Àsia. La classe mitjana asiàtica serà l'autèntic motor de creixement mundial.


Una hipòtesi sobre el 2030 és molt agosarada, quan és difícil preveure com serà el món l’any que ve però, de ser certa, una nova era de creixement estable i sostenible podria estar en marxa, i no serà gràcies a Europa.





2 d’oct. 2015

Terratrèmol automobilístic

Article Hora Nova del 29/09/2015

En línia amb l’article del 02/09, en casos com aquestes setmanes de baixades, és molt més recomanable la inversió a través de Fons  que d’accions.  Els Fon d’inversió, al estar més diversificats, han aguantat molt millor que les accions individualment. El secret, com sempre, la diversificació. Amb caigudes generals a totes les borses, és del tot impossible no tenir pèrdues si estem invertits però,  com mes diversificada tinguem la cartera, més reduirem els riscos de la mateixa.

El pitjor que podem fer és la concentració de la cartera amb molt pocs valors. L’inversor espanyol és molt propens a invertir en els 5 o 6 valors més grans de l’Ibex, sense tenir en compte l’univers mundial, emparant-se en què són empreses que coneix i amb bons dividends.

Per exemple Repsol, ha caigut des del maig  per la baixada del petroli, un 45% i s’està plantejant seriosament no pagar dividends. A més, ha deixat de pertànyer a l’índex EuroStoxx50, fet que pressiona encara més les seves accions a la baixa.

 El cas més extrem l’hem tingut amb Volkswagen. Molts inversors alemanys de segur que tenien molts estalvis dipositats  en aquesta empresa , icona del sector automobilístic alemany i de gran prestigi mundial. Amb la denuncia de les autoritats americanes, Volkswagen s’enfronta a multes milionàries i les seves accions han perdut del març cap aquí un 60%. Recuperar el capital, en un cas d’aquest, és realment difícil i poden tardar-se molts anys si s’aconsegueix.


Les borses continuen donant males sensacions en el moment que hem arribat a nivells fonamentals que no s’haurien de perdre. Esperem que l’inici d’un període estacional  favorable per les borses aturin les caigudes.


25 de set. 2015

El mercat sempre té raó

Article Hora Nova del 22/09/2015

El Banc Central d'EUA  ha decidit seguir amb la política de tipus zero en la reunió de la setmana passada, tot i que els economistes deien que passaria el contrari. En canvi, els mercats semblava que anticipaven que no pujarien, com ha acabat passant.

 Mai hi ha hagut tantes dades econòmiques que recolzen una pujada de tipus però  J.Yellen  ha optat per ser pacient i esperar més endavant. Les seves justificacions han estat la crisi de Xina i altres emergents i  la desaparició de tensions en els preus.

Lagarde, directora del FMI,  avisa dels efectes col·laterals  que pot desencadenar la pujada dels tipus a EUA i  avisa del terratrèmol que causaria als mercats. El banc central nord-americà no executa cap augment des de 2006 i diu: "Em temo que el sofert en 2013  podria no ser un episodi aïllat". "Fins i tot, si aquest procés és ben gestionat, la previsible volatilitat als mercats financers podria augmentar els riscos potencials sobre l'estabilitat".

Una de les conseqüències dels plans d'estímul monetaris als EUA ha estat la inflació extrema en els actius de risc. Estats Units exporta inflació a les economies emergents creant una bombolla per l’accés al crèdit barat  de les empreses
.
Això és al que es refereix Lagarde i que pot estar passant a Xina, Brasil  i altres països. La retirada d’estímuls a l’economia d’EUA i ara, la por a les pujades de tipus, provoquen la retirada de fons d’aquest països emergents que  perden reserves i  es crea dèficit. 
  

L’economia globalitzada porta a aquestes coses. Les decisions d’un costat del món afecten a l’altre punta.


16 de set. 2015

LA POR S’HA INSTAL.LAT ENTRE ELS OPERADORS

Article Hora Nova del 15/09/2015

“Estic intentant ser tan neutral com puc, però estic nerviós.  La volatilitat del mercat és escandalosa".  Això deia un important inversor americà fa uns dies. Aquest expert va comentar que tenia por que hagués començat un canvi de cicle i un mercat a la baixa “molt real”, pel qual la majoria d'inversors no està preparat.

Ens trobem en un escenari de mercat impulsat pel “momentum”. El momentum  indica la tendència actual i  la seva força. En aquesta situació els factors fonamentals perden importància i el mercat passa a ser dominat per factors passionals, enlloc dels racionals.

El principal culpable ha estat el mercat americà. Desprès de 9 mesos, pràcticament sense moure’s, ha provocat una falta de momentum i al mínim indici d’empitjorament  de l’economia mundial (per Xina) els índex s’han desplomat, perdent nivells psicològics molt importants. Quan passa això, recuperar aquests nivells sol costar força i calen correccions importants per tornar agafar impuls.

Els grans operadors americans tenen por que desprès d’un dels cicles alcistes més llargs a la borsa americana (6 anys), això sigui l’inici d’una tendència baixista que històricament  de mitja dura uns dos anys.

EUA està fort i Europa comença a recuperar-se; les empreses tenen unes condicions per guanyar diners mai vistes fins ara. Els factors fonamentals i les valoracions de les empreses  no expliquen les fortes caigudes de les borses, però el mercat és sobirà i no es pot anar contra ell.

En resum,  fortalesa fonamental i debilitat tècnica.  Per tant, si creiem en els fonamentals, és moment d’incrementar posicions i si som més tècnics, esperar el rebot per reduir posicions en renda variable.



10 de set. 2015

Setembre i tipus a EUA

Article Hora Nova del 08/09/2015

Històricament setembre no és bon mes per les borses. Si afegim que els riscos d’una caiguda en el creixement mundial han augmentat  i que el 17/09 pot haver-hi la primera pujada de tipus als EUA des de 2006, el panorama no pot ser optimista.

 Mai s’ha estat tant segur de que la Reserva Federal pujarà els tipus aquest setembre pel repunt de la inflació i JOLTS . Els tipus tenen una gran correlació amb les vacants de llocs de treball  (JOLTS) i actualment existeix una gran diferència. Serà quasi definitiu la publicació el dia 9 de la nova dada de JOLTS.

Per què han de caure les borses? No te perquè passar a mig termini. Les borses van tenir un bon comportament al 1999 i 2004 quan les pujades de tipus van ser graduals i predictibles, com és el cas actual. Si que és veritat que els dos primers mesos reaccionen malament per la retirada de liquiditat del mercat.

També és veritat que aquesta crisi és única i les mides preses també ho han estat,  per tant, predir el que pot passar es fa més difícil. El que si podem assegurar és que la Reserva Federal farà un ajust sense commocionar els mercats ni desaccelerar l’economia. No es seguirà el model d’un ajust de tipus important en pocs trimestres.

Les primeres pujades de tipus solen ser bones a mig termini per l’economia, controlant la inflació i no afectant als resultats de les empreses. Si veiem caigudes addicionals a les del agost, possiblement tindrem una oportunitat única per comprar a preus interessants dins un marc de recuperació de l’economia.


I si ens equivoquem i no es pugem tipus? Llavors què. ???

7 de set. 2015

Pànic a les borses per Xina

Article Hora Nova del 01/09/2015

Per què cauen les borses europees? Tothom dona la culpa a Xina quan ja sabem de fa setmanes el que passa allà.  A l’article del 14/07 ja vaig dir que ens preocupàvem molt per Grècia quan el gran problema era Xina. L’inici del crash de la borsa de Xangai va iniciar-se el 15/06 i ja porta acumulada una caiguda del 40%.

Doncs, perquè cauen ara? Diuen que per Xina però el motiu del perquè dels moviments dels mercats no els sap ningú. El tema de Xina preocupa però potser s’exagera. Realment hem vist vendes en certs moments de verdader pànic. En tres dies l’Ibex va passar de 10800 punts a fer un mínim de 9500 punts (12%), una veritable bogeria.

Dilluns 24 va ser el pitjor dia i des de els mínims a 9500 la borsa espanyola va recuperar-se fins tancar divendres a 10350 punts, fet que van saber aprofitar alguns comprant  a l’espera d’aquest rebot tècnic. A partir dels 10500 punts es compliquen les coses i haurem d’esperar a veure si això només és un rebot per tornar a caure o ha estat un moviment sense fonament per retornar a prop dels 11.000 punts en pròximes setmanes.  


Veient això, vull fer-los reflexionar quan d’important és el preu de compra i saber vendre a temps. Si de 2 baixa a 1 perdem la meitat però per poder recuperar la inversió, quan ha de pujar? Doncs de 1 a 2, un 100%. Això és l’asimetria de les borses.  Per l’asimetria, quan nosaltres estem esperant per recuperar pèrdues, hi ha gent que ven abans amb guanys provocant noves baixades.

2 de set. 2015

ACCIONS O FONS D’INVERSIÓ?

Article del 25/08/2015

Aquest dilema sempre és present en inversors menys experimentats. Què és millor? Les dues opcions són bones si es coneixen els avantatges i desavantatges de cadascun.

Invertir en accions directament ho deixaria per inversors amb experiència  que puguin i  vulguin  seguir els mercats més d’a prop. Una bona selecció de fons i fer canvis quan cal és el sistema més adequat per la majoria de la gent.

El principal avantatge dels fons és que si traspassem els estalvis d’un fons a un altre no tributarem mai a l’IRPF. Això és un gran avantatge enfront les accions que paguen per totes les plusvàlues  i encara hi  haurem d’afegir els costos de compra i venda que poden ser elevats. Tenint en compte que molts estalvis són per  la jubilació, no pagarem mai pels guanys si no els traiem o si ho reinvertim en una renda vitalícia a partir dels 65 anys. Però encara tributant algun dia, els traspassos permeten esperar el moment més adequat a més de l'important i rendible que és la capitalització del benefici fiscal, és a dir, el que no paguem en impostos va generant rendiments addicionals.

El problema és la gestió. A la majoria de gent li col·loquen un fons segons rendiments passats i desprès se n’obliden d’ell. Tots els fons són bons i dolents en algun moment i si no traspassem els diners d’un fons a un altre quan cal, difícilment podrem tenir rendiments. Aquests canvis no s’han de fer molt sovint però són necessaris amb l’aparició de noves situacions macroeconòmiques i incerteses o turbulències  a nivell polític, social i econòmic.

Aquests avantatges més la gran diversificació d’un fons, que aguanten molt millor les caigudes, fa que els fons siguin més aptes per un inversor normal. 

25 d’ag. 2015

Invertim ara en or?

Article Hora Nova del 18/08/2015

En un article anterior vaig criticar la inversió en or i avui en comentaré punts a favor.

Una teoria diu que l’or no puja ni baixa de valor dintre del sistema monetari actual de confiança, sinó que té valor constant i el que reflecteix el seu preu és el deteriorament de l'economia a nivell global.

L’or és un metall preciós lo suficientment escàs com perquè el ser humà li hagi donat valor al llarg de tota la història i es podria afirmar que la quantitat d’or a nivell mundial es manté quasi constant. Per contra, no hi ha cap problema per deixar la màquina d’imprimir bitllets encesa, causant inflació, deute, devaluacions i tot tipus d’estralls econòmics.

Els diners presents no tenen valor en si. Després de la crisi del 29 va retirar-se la convertibilitat dels bitllets en or per particulars i al 1973 el patró or va arribar a la seva fi, aplicant el sistema FIAT o “sistema de confiança”. Aquest sistema funciona perquè la població l’accepta i els governs compren divises d’altres. L’or sempre ha es estat considerat com “valor refugi” en èpoques d’inestabilitat i de pèrdua de confiança en les institucions i els governs.


L’or a caigut des de l’agost de 2011 més d’un 40%, dels 1900 fins els 1100$/unça actuals. És una correcció a causa de l’excés de la pujada a partir del 2000. És bona oportunitat a aquest preus? Jo crec que encara no és moment però ho serà més endavant. Amb un anàlisi ben senzill podem veure en el gràfic com està en fase correctiva i  per diferents mètodes més complexes no ha donat encara cap senyal de compra a llarg termini.


21 d’ag. 2015

L’estratègia és la base de qualsevol inversió

Article Hora Nova del 11/08/2015

En la gestió d’actius  es considera  que els millors talents i gestors de fons  es troben  treballant en algun Hedge Fund.

Un Hedge Fund és un Fons d’Inversió que obtindrà les rendibilitats gràcies al talent del que el gestiona i no en funció del que facin els mercats. Aquest fons haurien de superar al mercat i guanyar pràcticament cada any gràcies a que pot aplicar qualsevol estratègia per guanyar diners sense les limitacions dels fons tradicionals i les entitats reguladores.

Els gestors de Hedge Funds cobren per èxit de les seves inversions i, a més la rendibilitat acumulada dels Fons, els seus  ingressos anuals són  el paràmetre per determinar el rànquing dels millors gestors com fa cada any la publicació “Alpha”.

El més destacable d’aquesta llista és quan la comparem amb la d’anys anteriors. Podem observar que molt pocs es mantenen a la llista molts anys seguits, excepte James Simons que ha estat present de forma ininterrompuda durant els últims 14 anys.

Aquest gestors són especialistes en  diferents estratègies i , en funció del que fa el mercat,  unes funcionen millor que altres. Tot i ser famosos, a algun d’aquests gestors no hi confiaria ni un euro i d’altres tenen tot el meu respecte.  Per què? El que s’ha d’entendre  és com s’aconsegueixen els guanys i no la quantitat de guany. Alguns d’aquests gestors estrella  aconsegueixen molts rendiments  a base d’estratègies molt arriscades, que faran que l’any que no surti a la llista, tinguin pèrdues insuportables per qualsevol persona.

L’estratègia és la base i ha der ser adequada a cada persona i reactiva als nous esdeveniments  perquè pugui dormir tranquil faci el que faci el mercat. 


12 d’ag. 2015

Gestionar estalvis és el pla de jubilació

Article Hora Nova del 04/08/2015

Molts començareu vacances aquesta setmana i podreu desconnectar de la rutina diària. Aquesta rutina moltes vegades no deixa temps per les petites coses però tampoc per d'altres més importants.

En la vida diària, molta gent dedica grans esforços en la seva professió o al seu negoci i en canvi no dedica la suficient atenció als rèdits d'aquest esforç. Tant o més important és saber rendibilitzar els nostres estalvis per assegurar-nos el futur com generar guanys ara pel nostre treball.

Oblidar-se de gestionar els nostres estalvis o fer-ho malament pot portar a una disminució en termes reals del nostre patrimoni. Si sempre adoptem posicions conservadores, l'increment del nivell de vida farà disminuir, en moments expansius com l'actual i que els productes sense risc no generen beneficis, la nostra capacitat de despesa.

Personalment no crec amb en què la gent té un perfil concret (conservador o arriscat) per definir la manera de gestionar els estalvis. La gent el que vol és guanyar diners sempre i el conservador, quan veu que altres guanyen diners, es torna més arriscat i l'arriscat, quan les coses van malament, voldria haver estat més conservador. Sempre hi ha un punt intermedi.

Però aquesta gestió no és fàcil. L'assessorament és imprescindible i ha de ser per entitats independents especialistes en gestió i per verdaders professionals de la matèria, que l'única tasca que tenen cada dia, és maximitzar els guanys dels seus clients.

 L'estiu pot ser un bon moment per fer balanç de la nostra distribució d'actius i si no estem prou contents de com van les coses,  potser és hora  de consultar alternatives més professionals que la nostra entitat  actual.


Bones inversions i bones vacances.


31 de jul. 2015

Quina ha de ser la benzina de les borses?

Article Hora Nova 28/07/2015

Les expectatives coincideixen que les borses europees han de fer-ho millor que les americanes els propers anys, però jo, fins que no ho vegi, dubto veure Europa pujant si EUA corregeix. La benzina per continuar pujant sempre és la millora de resultats empresarials.

La pujada del SP americà iniciada al 2009 i un guany del 300%, porta des de l’octubre de l’any passat sense pujar ni baixar. Les valoracions són ajustades i mantindrem aquest nivell si les empreses no disminueixen beneficis ni previsions.

Tornen a tenir presentació de resultats i la primera empresa va ser Apple. El gegant de la poma ha tornat a tenir resultats rècord respecte el mateix trimestre  de l’any passat (gràfic). Després d’aquest resultats les accions d’Apple van caure a l’apertura un 6%. Per què ? Per les previsions. Hi ha dubtes com mantenir el creixement en el futur i altres empreses. molt menys importants que Apple, tindran encara més problemes per aconseguir-ho.

Crec que podem seguir veient increments de beneficis a les empreses i com a mínim mantenir aquests nivells a la borsa,  però hem d’estar atents als ingressos. Si disminueixen, pot ser una senyal  que el creixement es debilita.

Un altre factor important a les borses americanes, són les eleccions presidencials a l’octubre de 2016. Estadísticament les borses solen pujar l’any abans i mantenir-se com a mínim el mateix any de les eleccions. En un país on tothom inverteix en borsa, difícilment un partit serà reelegit sense bonança econòmica i amb les borses caient. Els Govern i la Reserva Federal afavoreixen les empreses els finals de mandat per tornar a guanyar.



28 de jul. 2015

La força de la informació

Article Hora Nova del 21/07/2015

En aquesta segle,  la informació serà el poder més important i controlar els  medis de comunicació l’objectiu dels poders econòmics.

En cada aspecte de la vida, la manera de controlar les decisions de la gent a través  del medis de comunicació actua de manera diferent. Als mercats financers  s’actua  amb un excés d’informació per fer perdre la confiança dels inversors i allunyar-se de criteris racionals i de coherència.

 Setmanalment tenim multitud de notícies, unes bones altres dolentes, que provoquen la volatilitat dels mercats. De totes aquestes,  s’ha de saber desgranar les que són realment importants i que definiran la tendència del mercat a llarg termini de les que són puntuals i mouen el mercat pocs dies o poques setmanes.

A nivell individual pot semblar que les decisions que prenem són nostres, independentment del que ens puguin dir, però el col·lectiu té molta força i una decisió  pot canviar si la majoria de gent del nostre entorn té la contraria. Els medis el que fan és influir en el col·lectiu més indecís per generar una opinió generalitzada i aquests  ja s’encarregaran de canviar la decisió dels que tenen més criteri.


Aquestes darreres setmanes he pogut constatar aquest fet amb les eleccions al FCBarcelona. L’esforç dels medis esportius més importants de Catalunya ha estat molt important  per generar opinió  favorable cap un candidat.  Però on s’ha vist més la manipulació és amb l’esforç de bipolaritzar aquestes eleccions. Els medis  han provocat que tothom pensés que aquestes eleccions eren cosa de dos i ho han aconseguit. El tercer ha obtingut 3386 vots i el quart 1750 vots, menys que les firmes de suport que van presentar. 


17 de jul. 2015

Ara toca decidir als socis

S'acabat. Ara toca decidir a vosaltres. Espero que ens doneu suport pq soms la candidatura amb més programa, més valors i més honesta de les que es presenten. 

Soms la candidatura de la renovació i del seny que el·liminarà les disputes, que ens allunyarà de Qatar i que tornarà a restablir i impulsar la Masia i corregir injusticies com va ser el·liminar algunes seccions històriques del club. 
 Tenim suport de molts socis i podem guanyar, però heu d'anar tots a votar perquè pot ser molt igualat. 

Gràcies a tots i totes. 

Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!

16 de jul. 2015

CRASH A XINA

Article Hora Nova del 14/07/2015

Estem preocupats per Grècia i els seus efectes a l’economia quan potser el gran problema mundial el tindrem a Xina. Tot i les mesures de Pequín per estabilitzar els mercats, la borsa xinesa s'encamina cap al pitjor mes de la seva història en acumular unes pèrdues de més del 30%, des dels 5.166punts fins els 3507 punts.

Hi ha preocupació sobre la falta de sintonia entre les cotitzacions de Xangai i el clar alentiment de l'economia xinesa. Entretant, la Comissió Reguladora del Mercat de Valors de Xina va reconèixer que hi ha "pànic" al mercat xinès i una consegüent tendència a les "vendes no raonables". Raonables o no, el mercat mana i més de la meitat de les empreses ha hagut de suspendre la seva cotització.

Algunes anàlisis  assenyalen que l'economia Xina necessita créixer per sobre del rang 6,5-7% per poder sostenir-se. En cas contrari, els desequilibris estructurals que presenta, i que s'està intentant solucionar a marxes forçades, provocarien un empitjorament dràstic de la situació, amb pujades de la desocupació, reducció del consum intern, i risc financer sistèmic, que amenaçarien amb esfondrar el model de creixement xinès.

Malgrat el canvi cap al consum intern, Xina segueix sent el primer país exportador del món. Aquests guanys depenen que millorin les tendències de despesa a Europa i a EUA, els grans compradors de totes aquestes exportacions xineses. Què succeiria si el creixement en la resta del món es manté feble?


 La caiguda es deu sobretot per la gran bombolla especulativa que hi ha, fins i tot amb molts habitatges com a garantia de les accions,  però els senyals de perill a Xina són massa grans com per inspirar confiança.

11 de jul. 2015

Pilar Rahola, els tens molt ben posats

Puc estar més o menys d’acord amb el que penses però t’admiro per defensar a capa i espasa les teves idees i els teus amics, Laporta en aquest cas, en un medi de comunicació amb clar favoritisme cap a Bartomeu.

Divendres vaig gaudir com un nen, veient a la tertúlia esportiva de 8tv, com plantaves cara a A.Parera i l’impresentable de JL Carazo que demana  una campanya neta entre els candidats i ell no para de treure “merda”.

Estic fart de medis de comunicació tant a tv com en paper, fent campanyes partidistes al servei dels seus interessos econòmics. Però és molt pitjor els periodistes, si així se’ls pot dir, que es deixen  manipular  i intenten influir en les decisions de la gent.

Estimada Pilar, el meu candidat és Benedito i crec que  Laporta ja va tenir el seu moment però et felicito com vas defensar-lo. Com a principal rival de Bartomeu a les enquestes, és el blanc de la majoria dels atacs i no és just el tracte que està patint.  Aquesta campanya, com la passada amb Rosell, està  sent manipulada per la majoria dels medis catalans, a favor de Bartomeu i no arribo a entendre el perquè.  Bartomeu, un personatge sense carisma ni lideratge, que es nega a debatir amb la resta de candidats i que també  s'amaga  de  les penyes, enviant gent del seu equip a les xerrades, no ha fet res per guanyar aquestes eleccions, L’única explicació que trobo per aquest suport d'una candidatura continuista de l'anterior que va ser nefasta pel que fa a l'imatge del club i no molt millor en gestió,  és que Bartomeu continua sent un titella del seu bon amic desaparegut  Sandro Rosell.

 Carazo, sempre dius que tu no menteixes però dir només el que te interessa i de qui t’interessa, en periodisme, és manipular i també faltar a la veritat. Que t'aprofiti el que en puguis treure.

Gràcies Pilar i no canviïs.

10 de jul. 2015

Eleccions al FCBarcelona més transcendentals que mai

Article esports Hora Nova del 07/070/2015

Les eleccions al FCB del 18 de juliol a priori sembla que poden guanyar-se per un escàs marge de vots. La lluita final  sembla  que es decidirà entre el president accidental Bartomeu i  Joan Laporta com a favorits i Agustí Benedito, tercer en discòrdia.

La data del 18/07 no és la més adient per fomentar una gran participació però és clar que Bartomeu pensa que això l’afavoreix. Els grans perjudicats com sempre, els de fora de Barcelona, més tenint en compte que en dissabte i molts socis amb negocis de comerç i restauració hauran de treballar.
Els debats d’aquestes eleccions estaran marcats per l’absència del tema esportiu. Desprès del triplet i la impossibilitat de fitxar per la sanció de la FIFA, el tema en que es centraran els candidats serà el tema patrimonial principalment i el patrocinador de la samarreta.

Aquest mandat de la junta de Rosell, desaparegut per motius obscurs, podem qualificar-lo com nefast  respecte el tema d’imatge del club, amb continuats escàndols que han portat al Barça a estar imputat per frau fiscal.

Un fet preocupant d’aquestes eleccions és que el debat pugui concentrar-se en atacs per rancúnies  entre candidats, sobretot Bartomeu, Laporta i Freixa,  que han coincidit en alguna de les darreres juntes directives i que podrien començar a treure  els draps bruts de cadascun, sent el Barça el segur perdedor.

Aquestes eleccions són transcendentals pel futur del Barça. El soci ha d’oblidar les diferents lluites i de les divisions de la massa social, que duren ja fa masses anys, per concentrar-se en el futur i  en les propostes dels diferents candidats com element clau per prendre la decisió de vot.

I per què són transcendentals? La pròxima junta pot escometre inversions per valor de 600 milions d’euros. En el referèndum de l’any passat sobre el Nou Espai Barça es va donar el si, amb només 27.161 vots. Personalment crec que aquest projecte no va ser ben explicat als socis i es va prendre una decisió tant important massa a la lleugera. Una inversió amb aquest números és plena de riscos i incerteses tal com diu Agusti Benedito, el més crític  amb tirar endavant ara el projecte.

El Barça actual, està en condicions d’afrontar aquests volum d’inversió? Segurament pels raonaments de Benedito, ens ho hauríem de pensar més. A l’any 1953 va haver-hi unes eleccions molt ajustades on va guanyar el candidat  F.Miró-Sans partidari de fer el Camp Nou, que estava pressupostat en 80 milions de pessetes però que va acabar costant 280 milions. (Els darrers grans estadis d’Europa han tingut una desviació del 40% del pressupost estimat)  Desprès d’això només van guanyar-se 3 lligues en 30 anys. Molts socis que van votar si al Camp Nou potser s’ho haguessin pensat dos cops sabent les conseqüències que va tenir aquella decisió.

La situació actual no és la mateixa que l’any 53 però, per què s’ha de decidir ara? Primer s’ha de fer el nou Mini-Estadi, tirar a terra el vell i al seu lloc fer-hi el Palau Blaugrana per les seccions, amb un cost aproximat de 120 milions d’euros. Tot això pot durar entre 4 i 5 anys. Per què tanta pressa a decidir el futur del Camp Nou? Es pot esperar per aquesta decisió a veure com evolucionen els ingressos del club  i ara escometre  certes reformes absolutament necessàries.

El que ha de saber el soci és que amb  un càlcul erroni en les inversions, una desviació no pressupostada o  una caiguda d’ingressos per qualsevol motiu, pot posar en perill el model de club que ara tenim, a més de que se’n ressenti inevitablement la part esportiva. No gaire lluny, ni en distància ni en temps, tenim l’exemple del València. Van iniciar el nou Mestalla amb tot lligat per la venda del vell i ja sabem el resultat; sense camp i venta del club al magnat Peter Lim.

L’altre tema important serà la conveniència o no de portar Qatar a la samarreta. Hi ha molts socis sensibles en aquest tema perquè és demostrat que Qatar financia l’Estat Islàmic.  Menys Bartomeu, tots els candidats són contraris a Qatar. Per què tant d’interès per Qatar? Qatar ofereix 60 milions d’euros, el Manchester United cobra 70 milions d’euros de Chevrolet més 11 milions per la samarreta d’entrenament. El Chelsea, fins aquest any, cobrava 55 milions d’euros de l’empresa Yokohama. El Barça no pot trobar un millor sponsor que Qatar? Jo crec que si.

El Barça el vivim com una cosa única. Els culers sentim el Barça com si fos nostre. Aquestes eleccions són l’exemple. A la resta d’aficions només els interessa la part esportiva i guanyar títols. Els  és igual qui és l’amo i quin patrocinador té mentre hi posi molts milions. Els culers  volem guanyar, però amb un estil i no  de qualsevol manera; volem que continuïn les seccions; volem que es cuidi la pedrera i que hi hagi catalans al primer equip; volem que el Barça representi Catalunya; volem .... “SOM MÉS QUE UN CLUB”.
                                                               
Jordi Oliva Mallol

Representant a l’Empordà candidatura Agustí Benedito