27 de març 2015

Banco de Madrid, un altre precedent perillós

Article Hora Nova del 24/03/2015
Des de l'inici de la crisi financera, és la primera vegada que no es rescata un banc i que s'aplica a Espanya el límit que marca la llei dels 100.000 euros com import a tornar als clients d'entitats financeres insolvents.

A l’article del març de 2013 ja vaig avisar que el precedent de Xipre era molt perillós, encara que la majoria d’organismes van dir que era una solució única i extraordinària. En aquell moment ja vaig avisar que era hora de protegir els estalvis pel que es denomina “desintermediació”, és a dir, la contractació de productes que no estiguin mitjançats pels bancs i per tant que no formaran part del seu Balanç en cas de liquidació del mateix.

En el cas de Banco de Madrid, com a Xipre, només es fa incís en què,  pel reduït volum de l’entitat, no hi ha cap risc sistèmic pel sistema bancari. Aquesta és l’única preocupació del ministre d’economia,  sense pensar en les persones individuals que poden perdre els estalvis. Fins als 100.000 euros el FGS podrà fer front als pagaments perquè és una entitat relativament petita però, qui tingui més, ho perdrà.

Independentment de què  la majoria de la gent recuperi els diners, el que jo penso és que, tal com van les coses a Europa, una possible  recaiguda de la crisi o fallida d’una entitat bancaria important, podria portar greus problemes al sistema bancari europeu. En aquest cas, el FGS reconeixeria el dret a cobrar els 100.000 euros però no els podria pagar.


No val a badar. Tota precaució és poca quan parlem del futur de la família, i si podem evitar aquest risc, perquè no fer-ho.

23 de març 2015

Barça. Per què més que un club







El preu del petroli torna a mínims anuals

Article Hora Nova del 17/03/2015
Últims informes parlen del petroli a 30$ i caigudes puntuals a 20$. Les reserves de petroli a Estats Units segueixen batent rècords. EUA té la capacitat encara de produir molts més barrils, el problema és que una llei que data de 1970 impedeix que el petroli extret en sòl nord-americà pugui exportar-se al món. Si arriba el dia en què aquesta llei passi a ser paper mullat, la guerra del petroli pot arribar a cotes insospitades. 
 
Aràbia Saudita és l'altre productor causant d'aquesta baixada. Aràbia Saudita no vol perdre quota de mercat i pot viure amb un preu del cru relativament reduït, però aquest no és el cas d'Iran, l'Iraq, Nigèria, Veneçuela, Algèria, Angola o Rússia i  les companyies d’extracció per fracking. Aràbia Saudita utilitza el petroli com a arma de pressió sobre aquestes nacions, amb una  estratègia  que consisteix a inundar el món de petroli perquè baixi el preu i així se’n ressentin els seus  pressupostos.

Però el gran problema no és un excés de producció, sinó el debilitament  de la demanda d’Europa i Xina per la pèrdua d'impuls de la recuperació econòmica, agreujada per  l’augment de l'eficiència dels vehicles i maquinàries alimentades amb gasolina.

Aquesta  incertesa en el preu  no és bona ni pels  mercats ni per l'economia. El desplomi del cru pot portar impagaments al mercat de deute, deflació a Espanya i altres països de l'Eurozona, i tensió geopolítica.


Mentrestant, a les benzineres no es reflexa aquesta caiguda. Amb el petroli a preus de l’any 2004 (super95 a 0.87 euros), tenim que seguir pagant la gasolina super95 a un preu mig d’1.27 euros./

16 de març 2015

La Borsa no és només economia

Economia
FINANCES

Xerrada sobre borsa

La conferència de Jordi Oliva, dijous al CINC. Foto: JOAN SABATER.
1
Jordi Oliva Mallol, gestor d'inversions, agent de la societat de valors i master trader en FXCM a Londres, va dur a terme dijous al vespre una conferència al centre CINC de Girona sobre borsa per a dones. La borsa no és només economia va ser el títol de la xerrada, que va reunir dones interessades a conèixer una visió de la borsa diferent de la que s'acostuma a sentir a dir als experts. La xerrada s'emmarcava en els actes del Dia de la Dona Treballadora. S'hi va facilitar uns coneixements bàsics sobre borsa per a persones que no en són expertes, així com una nova perspectiva per a aquelles més expertes.
Redacció
Darrera actualització ( Dissabte, 14 de març del 2015 02:00 )
Publicat a

9 de març 2015

Quatre anys de volatilitat baixa als mercats financers

Article Hora Nova del 03.03.2015

Un cop superada la incertesa de Grècia per l’acord temporal,  l'Ibex tanca febrer amb guanys del 7,5%, el seu major nivell en vuit mesos. Divendres va tancar als 11.178.3 punts, el que significa tornar a enfrontar-nos als màxims dels darrers tres anys, quan va començar la recuperació de les borses.

Després de passar un període  de volatilitat més elevada, els catalitzadors per noves pujades són bons i aquesta torna a recular a nivells que indiquen tranquil·litat dels inversors en renda variable. Des de l’agost del 2011 que no tenim lectures de volatilitat superiors a 30 que, sense ser exagerades, indiquen un cert grau de por a les borses. Comparant amb el 2008, quan va començar la crisi, la volatilitat va arribar a  assolir nivells de 80, que això si que significa un pànic extrem.

Períodes de més de 4 anys a la borsa sense un episodi de pànic elevat són difícils de trobar i  aquest estiu es compleixen. Aquest fet, si es produeix, no ens ha de fer perdre de vista la realitat de la situació actual. La tendència actual és alcista i, una caiguda de consideració pot ser una molt bona oportunitat de compra de molts valors de qualitat.

Si que és veritat que, pels qui estem més a sobre dels mercats, quan detectem una possibilitat de correcció forta, l’aprofitem per desfer posicions per comprar més barat al cap de poques setmanes o per especular a la baixa però, per un inversor normal, crec que no hauria de posar-se gaire nerviós en la conjuntura actual si veu caigudes, perquè els objectius de venda es troben molt més amunt.  

2 de març 2015

L’Eurogrup prorroga quatre mesos el rescat de Grècia

Article publicat a l'Hora Nova el 24/02/2015
Jeroen Dijsselbloem, va anunciar la setmana passada un duríssim pacte que obliga a Grècia a retirar pràcticament  la totalitat de les seves propostes ,  exigint-li presentar un llistat de les reformes més immediates.

L'acord final permet ampliar el rescat, per guanyar uns mesos de tranquil·litat  i així escometre  les despeses socials més apressants. El primer pla de Varoufakis  ja feia grans concessions però el front, encapçalat per Alemanya i Espanya, desconfia de Tsipras i aquest, amb l’aigua al coll per la situació econòmica del país, ha signat un acord difícil de justificar davant els seus votants.
 Aquesta desconfiança  la veiem quan Europa recupera un fons de gairebé 11.000 milions que torna a les arques europees. A canvi, Tsipras podrà utilitzar una partida de 1.900 milions i l’últim tram del rescat (1.800 milions), només els rebrà en cas de tenir informes positius de la supervisió de la “troica”.

La realitat és que Europa ha estat molt dur amb Grècia, posant a Tsipras entre l’espasa i la paret , però un acord provisional era l’única solució. La situació al país és insostenible amb una caiguda del PIB i de l’atur del 25%, agreujada per un debilitament del sistema financer per la retirada fins gener de més de 11.000 milions d’euros dels bancs grecs.


Europa per demostrar la seva força, ha volgut donar una lliçó a Grècia fent veure que no acceptarà el xantatge de ningú,  davant un possible contagi a altres països com Espanya i l’efecte “Podemos”. La política d’austeritat  serà la que es continuarà aplicant als països amb més deute, més si tenim en compte la incipient recuperació prevista a Europa pels propers anys.