27 d’abr. 2015

Sell in May and go away

Article Hora Nova del 21/04/2015

“Ven al maig i desapareix” o també anomenat “efecte Halloween”  és una de les dites més conegudes de la borsa. La seva aplicació consisteix en vendre la cartera de borsa a finals d’abril o els primers dies de maig per tornar a comprar-la al novembre.

A la borsa està tot estudiat. Alhora d’invertir, es saben les millors hores del dia, els millors dies de la setmana i del mes i els millors mesos. No hem de seguir aquest tipus de patrons a ulls clucs però si val la pena  tenir-los en compte perquè són estadístiques preses en períodes molts llargs de temps i realment es compleixen moltes vegades. Estudiats 19 mercats del món des de 1970, la diferència és molt gran. El mercat puja més de novembre a abril un 10.5% contra un 1.4%.

Però a la majoria de patrons de borsa hi podem trobar una explicació lògica al darrera. En aquest cas és la venda de carteres de particulars abans de vacances per no haver d’estar pendent de les inversions i, sobretot,  pel fet que la llei fiscal als EEUU permet ingressar als fons de pensions amb càrrec l’exercici anterior. Tenint en compte que l’any fiscal als EEUU acaba al setembre, és molt normal que hi hagi moltes entrades de diners tant d’octubre a desembre per les pagues extres de Nadal, com de gener a abril pels pagaments dels incentius de les empreses als seus treballadors pels beneficis de l’any anterior.


Aquestes estadístiques les coneixen tots els operadors més actius,  fent que la teoria es retroalimenti amb diner més especulatiu i provoqui que encara la teoria tingui més autocompliment.

17 d’abr. 2015

Per què pugen les borses europees?

Article Hora Nova 14/04/15

Podríem emplenar moltes pàgines explicant-ho però aquesta no és la pregunta sinó  “Per què poden pujar molt més?”.  Potser no veiem molts símptomes de recuperació o són molt dèbils a les economies de l’eurozona però, quines alternatives tenen els inversors?.

Espanya ha entrat,  a l’última emissió de lletres, en el selecte club dels països que cobren als inversors per col·locar el seu deute. Fins ara, altres 6 països ho havien aconseguit (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França i Holanda).

Quin sentit hi trobem? Acceptar pagar per deixar diners a altres no en té cap, a menys que l’objectiu sigui buscar seguretat i no rendibilitat.  Però, és moment de buscar seguretat en la situació actual? Jo crec que no. Per això parlo sempre del gran risc de la renda fixe a mig termini. Si pugen els tipus per qualsevol motiu, els posseïdors de renda fixe poden perdre molts diners.

I per què poden pujar més les borses? Doncs, molt fàcil. Les empreses privades porten anys amb reajustaments importants i per petita que sigui la recuperació, poder-se finançar pràcticament al 0% d’interès, farà que guanyin molts diners els propers anys. A més la caiguda de l’euro respecte al dòlar (al voltant de 1,06) provoca que les expectatives d’exportació i vendes siguin molt més grans.


A nivells actuals, podem veure correccions dels mercats de curta durada però, posem-nos a la pell d’un gran inversor. Invertirà en seguretat sense rebre interessos o ho farà a  empreses que incrementen vendes i beneficis amb finançament i costos molt més  barats que fa uns anys?

15 d’abr. 2015

Cap afirmació en economia és veritat absoluta

Article Hora Nova del 07/04/2015

Mai hem canso de repassar les cites dels grans “gurus” d’economia com Buffett, Livermore, Kostolany, Soros i tants altres que, passi el temps que passi, els seus raonaments sempre seran vigents.

Un tema prioritari d’aquests savis és la psicologia dels inversors a l’hora d’invertir. Posem l’exemple de l’or. Amb moments de crisi mundial, acumular or físic com refugi és plenament acceptat per tothom. El seu caràcter immutable i de propietats úniques entre els metalls, li confereixen un caràcter “sagrat” des de sempre. Això, per què és així? Per una qüestió de confiança 100% psicològica.

Com diu Buffettt: L'or no és un actiu productiu, no produeix absolutament res. Si compres 100 lingots d'or, 100 anys més tard seguiràs tenint 100 lingots d'or. Si compres 100 hectàrees de terreny cultivable, durant 100 anys obtindràs el que produeixi i seguiràs tenint les 100Ha.

Fins 2008 donava sensació de riquesa el fet d’acumular immobles però això ha canviat. Ara es torna a valorar tenir liquiditat. Això per què passa? Per temes psicològics i de confiança. 

Anem cap a una creixent desmaterialització del món. En realitat, l’euro el podem considerar virtual. Són anotacions comptables en ordinadors. El que usem com a paper és residual respecte a les transaccions informàtiques. Si tens molts euros et creus ric perquè t’han dit que  aquests papers de colors tenen valor. I si un dia no en tenen?


La societat de masses no té opinió pròpia però ha de creure en alguna cosa. És influenciable i manipulable per lobbys financers i de comunicació i per governs al seu servei. Poden canviar la confiança de la gent  cap un lloc o cap un altre amb l’únic objectiu d’enriquir-se ells.

1 d’abr. 2015

Hem de comprar renda variable o potser és hora de vendre?

Article Hora Nova del 31/03/2015

Les borses europees  han fet una important tirada les  dues darreres setmanes, sobretot l’alemanya amb més d’un 20% de benefici només aquest any. Des de la gran crisi de Lehman Brothers,  l’Eurostoxx-50, l’índex de les 50 empreses més grans de l’eurozona, s’ha revaloritzat un 80% i el DAX alemany quasi un 200%.

Molts inversors ja es pregunten, és  l’hora de recollir beneficis? La meva opinió és que depèn de molts factors, principalment del  % invertit en borsa del total de la cartera. També dependrà de la zona geogràfica on invertim.  La baixada de l’euro ha provocat que les perspectives de  l’Eurozona siguin millors que les d’EEUU.

També ens trobem amb casos que s’inverteix per objectius. La majoria dels fons que estem utilitzant aquest dos darrers anys s’acosten al 25% de rendibilitat en tres mesos. A principi de gener, aquest rendiment era una previsió que teníem per tot l’any, per tant, en molts casos s’ha decidit vendre bona part de la cartera a l’espera d’alguna correcció per tornar a entrar.

En altres articles ja he comentat que seria un any de volatilitat i crec que serà així. El rerefons dels mercats és alcista, però aniran sortint fets  i notícies que poden provocar alternança de fortes pujades amb fortes baixades.


 Pels més especuladors, es poden aprofitar aquestes situacions per vendre i poder entrar, poques setmanes després, a preus més interessants. Per les persones més inversores, encara poden esperar per vendre perquè els preus actuals de moltes accions europees, encara no reflecteixen el seu valor real ni les expectatives de beneficis futurs.