29 de juny 2015

La teoria de l'estancament secular

Article Hora Nova del 23/06/15

Als EUA fa temps que es discuteix un possible “estancament secular”, quan a Europa no sembla que els preocupi.

Què significa estancament secular? Doncs que l'economia global s'enfronta a un escenari de baix creixement i de reducció del PIB per càpita a causa d'una crònica insuficiència de la demanda global. La manifestació visible d'aquest fenomen és la persistència de les baixes  taxes d'interès i una propensió a l'estalvi major que a la inversió, la qual cosa es tradueix en una pèrdua de dinamisme de l'economia. El terme secular implica un procés de durada indefinida.

La desacceleració del creixement de la població i en un període d'avanços tecnològics, les empreses no tenen incentius per invertir en capital físic, la qual cosa provocaria estar davant una economia deprimida. Per això, serien la despesa pública i el consum de les llars els factors que haurien de tirar de l’economia

La pregunta és per què la recuperació de la post-crisi financera és tan feble  i si és possible que entrem en una crisi secular? El temps de recuperació depèn molt del volum que ha tingut el motiu que ha produït la crisi. El món està en una fase de super-cicle de deute, i la dimensió de la bombolla d'actius i dels nivells de deute privat i pública acumulats amb anterioritat i amb posterioritat a la crisi, són la causa que alenteix el creixement. En aquest escenari, la velocitat de la disminució del deute és clau i determina el ritme de la tornada a una senda de creixement sòlida i vigorosa.


Si la teoria és correcte, veient els nivells actuals d’endeutament dels països, bancs i particulars, potser encara ens queden alguns anys de patiment.

18 de juny 2015

Anàlisi tècnic de l’IBEX35

Article Hora Nova del 16/06/2015

Estem a les portes de l’estiu i en setmana de venciment de futurs trimestral . Aquestes setmanes pot haver-hi volatilitat i  moviments bruscos que defineixen noves tendències pels propers mesos.
Des de mig abril, en el nivell dels 11.900 punts, va iniciar-se un procés correctiu, bàsicament per la incertesa de Grècia, que ens ha portat a una zona de suport i nivell psicològic dels 11.000 punts, on va tancar divendres passat. 
 
Com veiem al gràfic, la tendència alcista principal és manté intacta, amb el preu dins un canal alcista i per sobre la mitjana mòbil setmanal de 70 períodes (en groc). Les setmanes de venciment són incertes i tant pot accelerar-se la correcció com rebotar amb força.

Per sota, haurem de vigilar els mínims de la setmana passada (10.750) i per dalt, fins que no es tornin a superar els 11450 punts, no podrem estar tranquils. El meu parer és que fins final de mes, com a mínim,  no passarà res d’important i continuarem amb moviments entre els dos nivells esmentats abans.

El 30 de juny serà una data important, perquè a mes de ser fi de mes, on hi ha ajustos de carteres, tindrem el venciment dels pagaments de Grècia.  El govern grec va ajornar els seus deutes i en aquesta data haurà de pagar al FMI  1.500 milions d’euros.


Com sempre dic, la psicologia dels inversors és molt important i amb el tema de Grècia pendent , inici de vacances, referèndums català i espanyol a la tardor i altres conflictes polítics internacionals que poden sortir, no espero gaires entrades de diner, suficients per superar els màxims anuals i seguir escalant posicions.


12 de juny 2015

Presentació oficial de la candidatura d'Agustí Benedito

Ahir, dijous  11/06, a la  seu de campanya al carrer Aragó, 283 (a tocar Passeig de Gràcia) va presentar-se oficialment davant els medis, la candidatura a les eleccions del FCB d’Agustí  Benedito.


Això no és res de nou, ja que l’Agustí ja va anunciar a les passades eleccions el 2010 que es tornaria a presentar,  i ell i el seu equip no han deixat de treballar aquest cinc anys. En aquest període l’Agustí  ha fet  més de 50.000 Km dins al territori i al voltant de 500 sopars i trobades amb socis i simpatitzants del FCB. Això ha significat poder xerrar personalment amb més 8000 socis del FCB i poder explicar la seva visió de com ha de ser el Barça del futur.



Qui vulgui presidir el Barça ha d’estar al costat del soci per escoltar-lo i  saber quin Barça volen els realment propietaris del club. Això és el que hem estat fent aquest 5 anys i el resultat s’ha plasmat en el programa dels cent punts que presentarem la setmana que ve.




                                                   Seu candidatura al carrer Aragó, 283

4 de juny 2015

Noruega, un exemple també en la gestió del capital públic

Article Hora Nova del 02/06/2015

Mentre la majoria de països d'Europa procuren reduir les seves despeses, Noruega no ha de preocupar-se. El país ha sabut invertir sàviament els ingressos de les seves reserves de petroli i gas, tenint ara el fons sobirà més gran del món.

El Fons de Pensions del Govern de Noruega té un capital de 835.000 milions d'euros Per situar, el volum del fons representa l'1,3% de totes les accions cotitzades del planeta. La seva missió, per mandat governamental, és crear riquesa lenta i acuradament per ajudar a finançar a aquest país quan s'hagin esgotat les seves reserves de petroli i gas.

L'any 1990 es va crear el fons amb 20.000 milions, invertits íntegrament en renda fixa. El 1997, i després d'un gran debat parlamentari, el Ministeri de Finances redefineix l'estratègia d'inversió del fons i decideix destinar un 40% dels actius a inversions en renda variable. Més endavant el Ministeri de Finances va decidir augmentar un 20% addicional del fons fins al 60%.

La visió de llarg termini és la pedra angular em que es basa  l'estratègia d'inversió del fons. El Fons identifica les oportunitats d'inversió a llarg termini en els sectors i empreses específiques i hi inverteix suportant períodes de gran volatilitat als mercats, a l’espera que generin un alt rendiment en el temps. Aprofita així, oportunitats que sorgeixen quan altres inversors es veuen obligats a prendre decisions a curt termini.


Si a Espanya algun dia torna haver-hi diners, i algun govern  decidís  invertir diners públics en Borsa, l’oposició ho consideraria una aberració. Però no patim, amb el nivell dels nostres polítics, això no passarà i els diners serviran per infraestructures no necessàries.