31 de jul. 2015

Quina ha de ser la benzina de les borses?

Article Hora Nova 28/07/2015

Les expectatives coincideixen que les borses europees han de fer-ho millor que les americanes els propers anys, però jo, fins que no ho vegi, dubto veure Europa pujant si EUA corregeix. La benzina per continuar pujant sempre és la millora de resultats empresarials.

La pujada del SP americà iniciada al 2009 i un guany del 300%, porta des de l’octubre de l’any passat sense pujar ni baixar. Les valoracions són ajustades i mantindrem aquest nivell si les empreses no disminueixen beneficis ni previsions.

Tornen a tenir presentació de resultats i la primera empresa va ser Apple. El gegant de la poma ha tornat a tenir resultats rècord respecte el mateix trimestre  de l’any passat (gràfic). Després d’aquest resultats les accions d’Apple van caure a l’apertura un 6%. Per què ? Per les previsions. Hi ha dubtes com mantenir el creixement en el futur i altres empreses. molt menys importants que Apple, tindran encara més problemes per aconseguir-ho.

Crec que podem seguir veient increments de beneficis a les empreses i com a mínim mantenir aquests nivells a la borsa,  però hem d’estar atents als ingressos. Si disminueixen, pot ser una senyal  que el creixement es debilita.

Un altre factor important a les borses americanes, són les eleccions presidencials a l’octubre de 2016. Estadísticament les borses solen pujar l’any abans i mantenir-se com a mínim el mateix any de les eleccions. En un país on tothom inverteix en borsa, difícilment un partit serà reelegit sense bonança econòmica i amb les borses caient. Els Govern i la Reserva Federal afavoreixen les empreses els finals de mandat per tornar a guanyar.



28 de jul. 2015

La força de la informació

Article Hora Nova del 21/07/2015

En aquesta segle,  la informació serà el poder més important i controlar els  medis de comunicació l’objectiu dels poders econòmics.

En cada aspecte de la vida, la manera de controlar les decisions de la gent a través  del medis de comunicació actua de manera diferent. Als mercats financers  s’actua  amb un excés d’informació per fer perdre la confiança dels inversors i allunyar-se de criteris racionals i de coherència.

 Setmanalment tenim multitud de notícies, unes bones altres dolentes, que provoquen la volatilitat dels mercats. De totes aquestes,  s’ha de saber desgranar les que són realment importants i que definiran la tendència del mercat a llarg termini de les que són puntuals i mouen el mercat pocs dies o poques setmanes.

A nivell individual pot semblar que les decisions que prenem són nostres, independentment del que ens puguin dir, però el col·lectiu té molta força i una decisió  pot canviar si la majoria de gent del nostre entorn té la contraria. Els medis el que fan és influir en el col·lectiu més indecís per generar una opinió generalitzada i aquests  ja s’encarregaran de canviar la decisió dels que tenen més criteri.


Aquestes darreres setmanes he pogut constatar aquest fet amb les eleccions al FCBarcelona. L’esforç dels medis esportius més importants de Catalunya ha estat molt important  per generar opinió  favorable cap un candidat.  Però on s’ha vist més la manipulació és amb l’esforç de bipolaritzar aquestes eleccions. Els medis  han provocat que tothom pensés que aquestes eleccions eren cosa de dos i ho han aconseguit. El tercer ha obtingut 3386 vots i el quart 1750 vots, menys que les firmes de suport que van presentar. 


17 de jul. 2015

Ara toca decidir als socis

S'acabat. Ara toca decidir a vosaltres. Espero que ens doneu suport pq soms la candidatura amb més programa, més valors i més honesta de les que es presenten. 

Soms la candidatura de la renovació i del seny que el·liminarà les disputes, que ens allunyarà de Qatar i que tornarà a restablir i impulsar la Masia i corregir injusticies com va ser el·liminar algunes seccions històriques del club. 
 Tenim suport de molts socis i podem guanyar, però heu d'anar tots a votar perquè pot ser molt igualat. 

Gràcies a tots i totes. 

Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!

16 de jul. 2015

CRASH A XINA

Article Hora Nova del 14/07/2015

Estem preocupats per Grècia i els seus efectes a l’economia quan potser el gran problema mundial el tindrem a Xina. Tot i les mesures de Pequín per estabilitzar els mercats, la borsa xinesa s'encamina cap al pitjor mes de la seva història en acumular unes pèrdues de més del 30%, des dels 5.166punts fins els 3507 punts.

Hi ha preocupació sobre la falta de sintonia entre les cotitzacions de Xangai i el clar alentiment de l'economia xinesa. Entretant, la Comissió Reguladora del Mercat de Valors de Xina va reconèixer que hi ha "pànic" al mercat xinès i una consegüent tendència a les "vendes no raonables". Raonables o no, el mercat mana i més de la meitat de les empreses ha hagut de suspendre la seva cotització.

Algunes anàlisis  assenyalen que l'economia Xina necessita créixer per sobre del rang 6,5-7% per poder sostenir-se. En cas contrari, els desequilibris estructurals que presenta, i que s'està intentant solucionar a marxes forçades, provocarien un empitjorament dràstic de la situació, amb pujades de la desocupació, reducció del consum intern, i risc financer sistèmic, que amenaçarien amb esfondrar el model de creixement xinès.

Malgrat el canvi cap al consum intern, Xina segueix sent el primer país exportador del món. Aquests guanys depenen que millorin les tendències de despesa a Europa i a EUA, els grans compradors de totes aquestes exportacions xineses. Què succeiria si el creixement en la resta del món es manté feble?


 La caiguda es deu sobretot per la gran bombolla especulativa que hi ha, fins i tot amb molts habitatges com a garantia de les accions,  però els senyals de perill a Xina són massa grans com per inspirar confiança.

11 de jul. 2015

Pilar Rahola, els tens molt ben posats

Puc estar més o menys d’acord amb el que penses però t’admiro per defensar a capa i espasa les teves idees i els teus amics, Laporta en aquest cas, en un medi de comunicació amb clar favoritisme cap a Bartomeu.

Divendres vaig gaudir com un nen, veient a la tertúlia esportiva de 8tv, com plantaves cara a A.Parera i l’impresentable de JL Carazo que demana  una campanya neta entre els candidats i ell no para de treure “merda”.

Estic fart de medis de comunicació tant a tv com en paper, fent campanyes partidistes al servei dels seus interessos econòmics. Però és molt pitjor els periodistes, si així se’ls pot dir, que es deixen  manipular  i intenten influir en les decisions de la gent.

Estimada Pilar, el meu candidat és Benedito i crec que  Laporta ja va tenir el seu moment però et felicito com vas defensar-lo. Com a principal rival de Bartomeu a les enquestes, és el blanc de la majoria dels atacs i no és just el tracte que està patint.  Aquesta campanya, com la passada amb Rosell, està  sent manipulada per la majoria dels medis catalans, a favor de Bartomeu i no arribo a entendre el perquè.  Bartomeu, un personatge sense carisma ni lideratge, que es nega a debatir amb la resta de candidats i que també  s'amaga  de  les penyes, enviant gent del seu equip a les xerrades, no ha fet res per guanyar aquestes eleccions, L’única explicació que trobo per aquest suport d'una candidatura continuista de l'anterior que va ser nefasta pel que fa a l'imatge del club i no molt millor en gestió,  és que Bartomeu continua sent un titella del seu bon amic desaparegut  Sandro Rosell.

 Carazo, sempre dius que tu no menteixes però dir només el que te interessa i de qui t’interessa, en periodisme, és manipular i també faltar a la veritat. Que t'aprofiti el que en puguis treure.

Gràcies Pilar i no canviïs.

10 de jul. 2015

Eleccions al FCBarcelona més transcendentals que mai

Article esports Hora Nova del 07/070/2015

Les eleccions al FCB del 18 de juliol a priori sembla que poden guanyar-se per un escàs marge de vots. La lluita final  sembla  que es decidirà entre el president accidental Bartomeu i  Joan Laporta com a favorits i Agustí Benedito, tercer en discòrdia.

La data del 18/07 no és la més adient per fomentar una gran participació però és clar que Bartomeu pensa que això l’afavoreix. Els grans perjudicats com sempre, els de fora de Barcelona, més tenint en compte que en dissabte i molts socis amb negocis de comerç i restauració hauran de treballar.
Els debats d’aquestes eleccions estaran marcats per l’absència del tema esportiu. Desprès del triplet i la impossibilitat de fitxar per la sanció de la FIFA, el tema en que es centraran els candidats serà el tema patrimonial principalment i el patrocinador de la samarreta.

Aquest mandat de la junta de Rosell, desaparegut per motius obscurs, podem qualificar-lo com nefast  respecte el tema d’imatge del club, amb continuats escàndols que han portat al Barça a estar imputat per frau fiscal.

Un fet preocupant d’aquestes eleccions és que el debat pugui concentrar-se en atacs per rancúnies  entre candidats, sobretot Bartomeu, Laporta i Freixa,  que han coincidit en alguna de les darreres juntes directives i que podrien començar a treure  els draps bruts de cadascun, sent el Barça el segur perdedor.

Aquestes eleccions són transcendentals pel futur del Barça. El soci ha d’oblidar les diferents lluites i de les divisions de la massa social, que duren ja fa masses anys, per concentrar-se en el futur i  en les propostes dels diferents candidats com element clau per prendre la decisió de vot.

I per què són transcendentals? La pròxima junta pot escometre inversions per valor de 600 milions d’euros. En el referèndum de l’any passat sobre el Nou Espai Barça es va donar el si, amb només 27.161 vots. Personalment crec que aquest projecte no va ser ben explicat als socis i es va prendre una decisió tant important massa a la lleugera. Una inversió amb aquest números és plena de riscos i incerteses tal com diu Agusti Benedito, el més crític  amb tirar endavant ara el projecte.

El Barça actual, està en condicions d’afrontar aquests volum d’inversió? Segurament pels raonaments de Benedito, ens ho hauríem de pensar més. A l’any 1953 va haver-hi unes eleccions molt ajustades on va guanyar el candidat  F.Miró-Sans partidari de fer el Camp Nou, que estava pressupostat en 80 milions de pessetes però que va acabar costant 280 milions. (Els darrers grans estadis d’Europa han tingut una desviació del 40% del pressupost estimat)  Desprès d’això només van guanyar-se 3 lligues en 30 anys. Molts socis que van votar si al Camp Nou potser s’ho haguessin pensat dos cops sabent les conseqüències que va tenir aquella decisió.

La situació actual no és la mateixa que l’any 53 però, per què s’ha de decidir ara? Primer s’ha de fer el nou Mini-Estadi, tirar a terra el vell i al seu lloc fer-hi el Palau Blaugrana per les seccions, amb un cost aproximat de 120 milions d’euros. Tot això pot durar entre 4 i 5 anys. Per què tanta pressa a decidir el futur del Camp Nou? Es pot esperar per aquesta decisió a veure com evolucionen els ingressos del club  i ara escometre  certes reformes absolutament necessàries.

El que ha de saber el soci és que amb  un càlcul erroni en les inversions, una desviació no pressupostada o  una caiguda d’ingressos per qualsevol motiu, pot posar en perill el model de club que ara tenim, a més de que se’n ressenti inevitablement la part esportiva. No gaire lluny, ni en distància ni en temps, tenim l’exemple del València. Van iniciar el nou Mestalla amb tot lligat per la venda del vell i ja sabem el resultat; sense camp i venta del club al magnat Peter Lim.

L’altre tema important serà la conveniència o no de portar Qatar a la samarreta. Hi ha molts socis sensibles en aquest tema perquè és demostrat que Qatar financia l’Estat Islàmic.  Menys Bartomeu, tots els candidats són contraris a Qatar. Per què tant d’interès per Qatar? Qatar ofereix 60 milions d’euros, el Manchester United cobra 70 milions d’euros de Chevrolet més 11 milions per la samarreta d’entrenament. El Chelsea, fins aquest any, cobrava 55 milions d’euros de l’empresa Yokohama. El Barça no pot trobar un millor sponsor que Qatar? Jo crec que si.

El Barça el vivim com una cosa única. Els culers sentim el Barça com si fos nostre. Aquestes eleccions són l’exemple. A la resta d’aficions només els interessa la part esportiva i guanyar títols. Els  és igual qui és l’amo i quin patrocinador té mentre hi posi molts milions. Els culers  volem guanyar, però amb un estil i no  de qualsevol manera; volem que continuïn les seccions; volem que es cuidi la pedrera i que hi hagi catalans al primer equip; volem que el Barça representi Catalunya; volem .... “SOM MÉS QUE UN CLUB”.
                                                               
Jordi Oliva Mallol

Representant a l’Empordà candidatura Agustí Benedito 

En realitat, la Troika vol salvar Grècia?

article Hora Nova del 07/07/2015

En el  referèndum de diumenge, el “NO” a les mesures proposades per la Troika s’ha imposat amb claredat.  Però realment es vol que continuï Grècia a Europa? No ho tinc tant clar perquè Grècia ara no els importa el mateix que fa 6 anys.

Per què Grècia no és tant important ara? Perquè el PIB de Grècia només representa el 2% sobre l’economia europea i això es suportable per Europa. Però si  al 2009 representava quasi el mateix, què ha canviat? La diferència radica en qui és el posseïdor del deute grec.

Si miren el gràfic, al 2009 quan va explotar la crisi grega, els bancs de França i Alemanya tenien 78.8 i 45 mil milions de dòlars en deute grega. Espanya, per contra, només tenia 1.21 mil milions.

Amb els diners públics del rescat, s’ha aconseguit  comprar el deute de les entitats franceses i  alemanyes. Significatiu és com ha reduït França de 78.8 mil milions a 1.81 . En conseqüència, el que s’ha fet fins ara  és rescatar els bancs alemanys i francesos d’una fallida en cas de que Grècia sortís de l’euro.

Com que el diner dels rescat és públic, si Grècia surt, els bancs ja han netejat i els que pagaran, seran els ciutadans de la Unió Europea. Espanya de tenir exposició nul.la a Grècia al 2009, ara deguem els ciutadans espanyols 27.35 mil milions de dòlars per culpa del rescat grec.  Si Grècia hagués fet fallida al 2010, Espanya no se n’hauria ressentit.


La gent pot  pensar que ajudar a Grècia està bé però en realitat, hem salvat als bancs francesos i alemanys. En economia, res és el que sembla. 

Gràfic: Infodata.bloc

6 de jul. 2015

Com serà el món al 2030

Article Hota Nova del 30/06/2015

Amb l’objectiu de crear un millor futur, PwC i ESADE van realitzar una sèrie d’estudis on anticipen els escenaris més possibles. Cito alguns dels punts més rellevants.

En un món globalitzat, en el qual el proteccionisme és un recurs estèril, la competitivitat és el que determina el potencial de creixement d'una economia. L'anterior model productiu a Espanya ha estat basat a buscar la competència via preu, és a dir, fent les coses més barates.

En el proper cicle hem de competir per valor afegit, fent les coses millor. Pasar d'un model a un altre, implica canvis importants que hauríem d'escometre des d'ara: innovació, internacionalització, economia del coneixement, reducció de la dependència del carboni com a font energètica i modernització del sector públic perquè sigui menys costós i més eficient.

 Aquests són els cinc vectors principals sobre els quals haurem de basar l'activitat econòmica per fer-la competitiva, és a dir, per créixer de manera intel·ligent i crear ocupació en les noves condicions del món post-crisi.

Les sis grans tendències que transformaran el món:

-La geopolítica: un partit sense àrbitre: Pèrdua de pes d'Occident i la consolidació de les noves potències emergents

-L'economia mundial: un nou equilibri inclinat al Pacífic

-La innovació com a base de tot:  Com a conseqüència, la lluita pel talent i la mobilitat laboral aconseguiran cotes desconegudes fins ara.

-L'estructura social: un individu més autònom

-La demografia: longeus, urbans i en moviment

-Sostenibilitat: menys recursos i més costosos. L'explotació de les fonts d'energia no convencionals en un punt rellevant de la geopolítica i de l'economia mundial en 2030.


Ningú pot saber com serà el futur, però val la pena tenir-ho en compte i preparar-nos.