26 d’oct. 2015

Precedents inacceptables

Article Hora Nova del 20/10/2015
Aquesta crisi ha provocat que la seguretat dels nostres estalvis es vegi compromesa. Existeixen unes normes jurídiques que els polítics canvien al seu antull en funció dels esdeveniments i per  tapar la seva ineptitud.
A un article al 2013 ja vaig ser molt crític amb la decisió que els dipòsits s’usessin   pel rescat de Xipre. Per salvar el país van agafar-se directament un % de tots els dipòsits bancaris com impost per comprar deute del país. Amb aquest precedent, quan la prima de risc era alta, ja vaig recomanar evitar els dipòsits a termini perquè formen part dels balanços dels bancs i canviar a productes no afectes com els Fons d’Inversió.
 El deute espanyol és impagable i continua creixent. El Fons de Garantia de dipòsits és buit i la garantia dels 100.000 euros és teòrica. El nou paradigma és que per evitar una situació de pànic general, tothom ha de contribuir a salvar l’Estat i els bancs.
Però la setmana passada, en unes declaracions de la presidenta de la CNMV, ens va dir que la fallida del Banco de Madrid, banc relativament petit, va posar en perill la seguretat jurídica dels Fons d’Inversió. Els Fons són societats independents que no formen part dels actius dels bancs. Si un banc fa fallida, els Fons poden passar a un altre banc i els seus inversors no perden ni un euro.
Al final no va passar res però, si en lloc de Banco de Madrid hagués estat un altre banc més gros? Podem assegurar que s’hagués pres la mateixa decisió.

Si les normes de joc canvien, nosaltres no podem seguir jugant amb les velles i protegir l’estalvi es feina cabdal de qualsevol família. 

18 d’oct. 2015

El “Cigne Negre”

Article Hora Nova del 13/10/2015

La Teoria del Cigne Negre fa referència a l'ocurrència d'esdeveniments improbables a qualsevol mercat financer.

Què és un “Cigne Negre”? És un succés que passa molt de tant en tant i que és percebut com enormement improbable. D'una banda, és impredictible i inesperat i, d'altra banda, té conseqüències considerables als mercats financers. A més, posteriorment se solen presentar elaborats raonaments lògics per demostrar que no hagués estat massa difícil vaticinar el succés.

El fet que un succés es produeixi únicament una vegada cada 10 anys no implica que sigui irrellevant.  Tinguem en compte que, si caiem en les urpes d'un Cigne Negre i no estem portant un estricte control del risc,  el més probable és que l'esdeveniment ens faci perdre, més del 50% del nostre capital, i fins i tot és possible que faci fallida el nostre compte si tenim posicions molt arriscades.

L'exemple clàssic de Cigne Negre és el Crack de 1987 o el que va batejar-se com “dilluns negre”. Aquest esdeveniment es va produir a l'octubre de 1987 i va traduir-se en caigudes històriques en les principals borses mundials. La caiguda va començar a Hong Kong i va propagar-se  cap a Europa i Estats Units on  l'índex borsari Dow Jones va caure un 23% en una única sessió. A finals d'octubre, els mercats de valors de Hong Kong ja havien caigut un 45,8 %, Espanya un 31 % i EUA un 22,68 %.


Les correccions actuals, tot i ser importants, es veuen com a passatgeres però, si desemboquessin en un cigne negre per fets o noves dades inesperades, seria el moment idoni  per la percepció de tothom de que ara no pot passar.

8 d’oct. 2015

La Borsa, és alcista o baixista?

Article Hora Nova del 06/10/2015

Amb una visió fonamental, un important analista comentava que  “el mercat és alcista i les correccions que es poden produir, no sempre condueixen a un canvi de tendència. Estem en un mercat alcista atès que les empreses estan en un entorn favorable, els seus beneficis han crescut i res fa preveure que això canviï.  Si els fonamentals no canvien, aquest mercat alcista podria durar uns anys més”.

Les empreses són les que condensen i lideren el creixement econòmic del món i mentre aquest últim segueixi creixent, es reflectirà en els beneficis de les empreses, per això, la inversió en borsa és imbatible a llarg termini. Aquí sorgeix la gran incògnita; el món pot seguir creixent amb el sistema actual?

Els mercats emergents i sobretot Xina, amb els dubtes en el seu creixement,  han estat les causes de les últimes caigudes a les borses a nivell mundial.  La idea que tenim és que aquests emergents són els gran productors mundials del que després es consumirà a Europa i EUA.  I qui són els grans consumidors? Una classe mitjana que s’està destruint.

Però Xina escomet reformes per crear un nou model que no depengui de l’evolució dels preus de les matèries primeres i les exportacions. L’OCDE estima que la classe mitjana creixerà fins als 4.900 milions de persones en 2030 i dos terços residiran a Àsia. La classe mitjana asiàtica serà l'autèntic motor de creixement mundial.


Una hipòtesi sobre el 2030 és molt agosarada, quan és difícil preveure com serà el món l’any que ve però, de ser certa, una nova era de creixement estable i sostenible podria estar en marxa, i no serà gràcies a Europa.





2 d’oct. 2015

Terratrèmol automobilístic

Article Hora Nova del 29/09/2015

En línia amb l’article del 02/09, en casos com aquestes setmanes de baixades, és molt més recomanable la inversió a través de Fons  que d’accions.  Els Fon d’inversió, al estar més diversificats, han aguantat molt millor que les accions individualment. El secret, com sempre, la diversificació. Amb caigudes generals a totes les borses, és del tot impossible no tenir pèrdues si estem invertits però,  com mes diversificada tinguem la cartera, més reduirem els riscos de la mateixa.

El pitjor que podem fer és la concentració de la cartera amb molt pocs valors. L’inversor espanyol és molt propens a invertir en els 5 o 6 valors més grans de l’Ibex, sense tenir en compte l’univers mundial, emparant-se en què són empreses que coneix i amb bons dividends.

Per exemple Repsol, ha caigut des del maig  per la baixada del petroli, un 45% i s’està plantejant seriosament no pagar dividends. A més, ha deixat de pertànyer a l’índex EuroStoxx50, fet que pressiona encara més les seves accions a la baixa.

 El cas més extrem l’hem tingut amb Volkswagen. Molts inversors alemanys de segur que tenien molts estalvis dipositats  en aquesta empresa , icona del sector automobilístic alemany i de gran prestigi mundial. Amb la denuncia de les autoritats americanes, Volkswagen s’enfronta a multes milionàries i les seves accions han perdut del març cap aquí un 60%. Recuperar el capital, en un cas d’aquest, és realment difícil i poden tardar-se molts anys si s’aconsegueix.


Les borses continuen donant males sensacions en el moment que hem arribat a nivells fonamentals que no s’haurien de perdre. Esperem que l’inici d’un període estacional  favorable per les borses aturin les caigudes.