25 de nov. 2015

Què pensen fora d’Espanya?

Article Hora Nova del 24/11/2015

La opinió sobre la situació d’un país sol ser molt diferent vista des de fora. Analistes externs poden tenir una opinió més objectiva que l’opinió  del govern, manipulada per motius electorals.

Un important analista estranger, en una entrevista,  ens donava la seva opinió que resumim a continuació: 
  •          Les polítiques monetàries d'estímul que han dut a terme els Bancs Centrals en realitat no beneficien a l'economia. Són experiments que no donen els resultats esperats.
  •     Per a una situació perfecta d'economia basada en el mercat, primer és necessari que es trenqui l'economia primitiva que tenim actualment i comenci un nou cicle.
  •        El creixement d’Espanya passarà del 3% que veiem ara fins a l'1,5%, a més d'una menor inflació. El creixement fins ara es basa en l’augment artificial del crèdit i depèn exclusivament de factors externs com les taxes del BCE i de les divises, preus de les energies baixos i no de factors interns. I per canviar aquesta situació tampoc s'està fent res.
  •          És el pitjor moment per invertir a Espanya. L'economia espanyola no dóna símptomes de recuperació en la senda desitjable ni al ritme que anuncia el Govern, simplement perquè la productivitat cau any rere any com a conseqüència d'un problema d'innovació. A pesar que ara es col·loqui entre els països de més creixement és, en realitat, la segona economia, solament per darrere d'Itàlia, que menys terreny perdut ha recuperat des del seu punt més baix de l'actual crisis.
  •          Creiem que el mercat d'accions espanyol està car, com els d’Europa i EUA. L'impacte de la pujada de tipus als EUA a curt termini serà negatiu i començarem a seleccionar altres opcions.

19 de nov. 2015

No hi ha punt de comparació

Article Hora Nova 17/11/2015

A debats de polítics estem escoltant que la solució seria agafar el model econòmic dels països nòrdics. Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia s'han convertit en tota una referència per la resta de països europeus. Serveis públics de gran qualitat, creixement econòmic estable, atur baix i un sistema educatiu excel·lent són algunes dels senyals d'identitat d'aquests països.

Una característica és la baixa població i que gran part són funcionaris . Suècia amb 9,5 milions d'habitants i els altres països entre 5 i 6 milions  és un  factor  molt important ja que l’estat del benestar és un dret que no sorgeix del no-res i calen ingressos per poder mantenir-lo. Amb baix número d’habitants, és molt més fàcil aplicar certes polítiques fiscals i econòmiques.

Per exemple Noruega a nivell econòmic,  només amb cinc milions d'habitants, produeix gairebé 14 milions de barrils de cru a la setmana. Noruega és un país considerat capitalista però en el qual manen les grans empreses públiques que donen ocupació a una part important de la població.

El sistema de benestar d'aquests països s'articula sobre la base de dos fets: la intervenció polític-econòmica de l'Estat i una notable conscienciació i participació política de la societat. Perquè aquest sistema funcioni de manera correcta, han d'estar perfectament articulats els tres pilars del mercat de treball: flexibilitat, protecció i formació. Qualsevol punt que es descompensi faria desestabilitzar tot el sistema.


Amb un nivell tant alt d’ocupació, aquests països aconsegueixen mantenir estables els nivells de consum al país provocant que l’economia tingui un major dinamisme.  


Amb la crisi han augmentat els seus problemes però les seves condicions i la seva situació és envejable i tota comparació amb Espanya resulta absurda. 

12 de nov. 2015

Objectiu: Augmentar la inflació

Article Hora Nova del 10/11/2015

Draghi diu que augmentarà els estímuls per crear inflació. Semblaria que amb  la crisi és bo que els preus no pugin però el temor a la deflació encara és més fort. La deflació  és la baixada generalitzada i perllongada dels preus de béns i serveis per sota de zero. Es produeix quan l'oferta de béns i serveis en una economia és superior a la demanda: el sector empresarial es veu obligat a reduir els preus per poder vendre la producció i no veure's obligat a acumular estocs.

Escapar d'un parany de liquiditat i acabar amb una deflació no és fàcil. Una vegada que el tipus d'interès nominal s'ha reduït fins a zero, l'única manera de disminuir el tipus d'interès real és incrementar les expectatives d'inflació. Això és el que fa Draghi, insistint que el programa de injecció de diners al sistema es podria ampliar, el que abans o després farà augmentar el nivell de preus per aconseguir una inflació propera al 2%.

Les taxes d'inflació a Europa han caigut a conseqüència de la recessió que afecta a l'economia global. No obstant això, el temor al fet que la recessió tingui un abast i una  durada superiors a l'esperat, provoca que un període deflacionari sigui molt probable.


La perillositat d'aquesta situació prové del difícil que és sortir d'ella, ja que es crea un cercle viciós pel qual en caure la demanda, les empreses veuen reduïts els seus beneficis en haver de reduir els preus per aconseguir vendes. Com a conseqüència d'això, han de reduir costos, la qual cosa significa que han de retallar empleats que deixaran de comprar també fent que la demanda segueixi disminuint. 

6 de nov. 2015

Tot es decideix abans de festes

Article Hora Nova 03/11/2015

Sembla que les festes nadalenques  no seran gaire tranquil·les pels que ens dediquem  al tema de gestió en renda variable.
 
S’han posat d’acord Draghi i Yellen per deixar-ho tot per fi d’any. Primer Draghi anunciant la possibilitat  d’un increment de mesures  per combatre el dèbil creixement  i ara Janet Yellen també aplaça per les mateixes dates la decisió de pujar el tipus d’interès.

La reunió de la Reserva Federal d’EUA, tal com s’esperava, va deixar els tipus igual però el comunicat posterior va ser força dur i obre a una possibilitat real d’una  pujada de tipus del 0.25 a la propera reunió de desembre. Aquest comunicat farà que els mercats siguin molt sensibles a les dades econòmiques fins final d’any.

El Comitè ha explicat que "encara que l'ocupació i la inflació s'apropin als objectius marcats per la Fed, les condicions econòmiques podrien, per algun temps, obligar a mantenir els tipus d'interès per sota dels nivells que es considerarien normals en el llarg termini".

Perquè no pugen tipus? Pels seus efectes a nivell mundial. Una pujada de tipus en una economia estable actua d'imant, desplaçant inversions al país que ho faci i enfortint la seva moneda.

Els primers afectats seran els països que utilitzen el dòlar per finançar inversions de forma més barata com Brasil.  Europa també tindrà el problema que no podrà deixar que l’euro caigui fins certs nivells si a EUA  el tipus s’acosta a l’1%. Això  obligaria al BCE també a pujar el tipus quan potser la recuperació a Europa encara no estigui ben assentada.


Els mercats seguiran nerviosos i a Espanya l’afegit de les eleccions generals.  

2 de nov. 2015

Quina és la realitat?

Article Hora Nova 27/10/2015

“Haurem de revisar el grau dels estímuls en la reunió de desembre”. Amb aquesta frase, dijous de la setmana passada, Draghi va revolucionar els mercats que van reaccionar amb fortes pujades. La reacció va ser forta degut a que aquest discurs s’esperava per més entrat el 2016.

Draghi el que vol dir és que el pla aprovat d’inversió en actius de 1,1 bilions d'euros fins a tardor de 2016 pot ser revisat i ampliar-se tant en quantitat com en temps. A més va amenaçar que el BCE podria cobrar encara més pels diners que els bancs deixen a caixa amb l'objectiu que posin aquests diners en circulació.

De la mateixa manera que va fer EUA, quan el BCE adopta mesures de engegar la màquina de fer bitllets, és que abans ja ha provat totes les mesures convencionals i no han funcionat. Les borses celebren la liquiditat pels propers anys amb el perill de crear una bombolla d’actius molt sobrevalorats per un excés de diners als mercats.

I la realitat quina és? La realitat és que hi ha por perquè tot el que s’ha fet ha provocat una recuperació incipient. La inflació no repunta prop del 2%,(el que voldria el BCE), retardant les decisions d’inversió i de compres, ralentint la recuperació. A EUA, l’actuació davant la crisi va ser ràpida i a Europa, com quasi sempre, les mesures es prenen tard quan són menys efectives.


I les borses seguiran pujant? Podrien fer-ho a mig termini perquè en borsa la liquiditat ho és tot, vingui d’on vingui, però, perquè siguin sostenibles a llarg termini, només pot ser amb una millora de l’economia i dels resultats empresarials.