17 de des. 2016

La caiguda de beneficis hauria tocat fons a finals de 2015

Article Hora Nova del 22/11/2016

A l'hora d'analitzar si una acció està barata o cara, els analistes comparen el benefici amb la cotització. Sembla que la caiguda de beneficis hauria tocat fons a finals de 2015 i l'Ibex hauria tancat el tercer trimestre de 2016 amb la seva primera millora de beneficis en un any. Si aquesta millora de beneficis continua al 2017, s’obre el camí per a una recuperació borsària. Aquesta tendència també s'està produint en altres mercats.

La renda variable, sobretot  l’europea, és un actiu al qual actualment s’ha d’estar exposat, en part per la manca d'alternatives, però també perquè la revisió a l'alça de les previsions de benefici per acció (BPA). Jaume Puig, director general de GVC Gaesco Beka Gestió, ha assenyalat que les borses europees cotitzen amb grans descomptes respecte al seu valor fonamental, en gran part perquè el mercat no està tenint en compte ni el creixement econòmic, ni la recuperació dels beneficis.

El PER de l'Ibex 35 és de  16 vegades si es prenen de referència els beneficis estimats per al 2016, però tan sols  13 vegades si mirem els resultats previstos per a 2017.  Segons Puig, perquè l'Ibex 35 cotitzés al seu valor fonamental, l'índex hauria de situar-se a la vora dels 13.000 punts, la qual cosa representa un potencial alcista proper al 50% respecte als nivells actuals. No obstant això, creu que aquesta pujada trigarà encara força temps a produir-se.

Quan arriba aquesta època que és favorable per les borses, sempre ens preguntem: Tindrem ralli de final d’any? Experts comenten que si els bancs centrals no endureixen la seva política més del previst, confien que l'Ibex pugui tancar l'any que al voltant dels 10.500 punts,  més del 20% per sobre dels nivells actuals.


8 de des. 2016

Quan comprar accions no és una inversió

Article Hora Nova del 08/11/2016


Quantes vegades hem sentit històries de gent que s’arruïna per inversions en borsa. La borsa no és ni menys ni més perillosa que altres inversions, tot depèn del seny i del sentit comú de les nostres decisions. Posarem dos exemples recents.

Fa dos anys vàrem tenir el cas de CYNK, una companyia cotitzada  que en menys d’un mes va pujar un 37.000%  donant un valor  a la companyia un valor superior als sis mil milions de dòlars. L’acció de CYNK, en menys d'un mes, va passar dels 0.06$ a un màxim de 21.4$. Però  l’extraordinari no va ser  la seva revaloració en tan sols un mes, sinó que aquesta empresa,  que suposadament va desenvolupar una Xarxa Social, no tenia web, no tenia cap usuari, no tenia ingressos i només tenia 6.500$ de despeses del seu únic empleat.

 Aquest any hem tornat a tenir el cas de Neuromama, empresa sense ingressos que va arribar a tenir un valor superior als 35 mil milions de dòlars. La Comissió de Borsa i Valors d'Estats Units va suspendre  la seva cotització per "transaccions potencialment manipuladores” .

Per què hi ha gent que compra aquestes empreses?  Només hi ha una explicació. Per impuls. Veuen que no para de pujar i, sense saber res de l’empresa, s’aventuren a comprar-ne  accions. Per què als grans patrimonis no els passa mai? Perquè encara que de vegades també perden diners,  inverteixen només amb accions sòlides amb bons fonaments al darrera.


Els mercats canvien, però la naturalesa humana no. Per això, les estafes en borsa es repeteixen en el temps, però també a qualsevol bar, sala d’actes o reunió on els engalipadors es fan d’or per l’avarícia de la gent.

4 de des. 2016

Quan remunerar a l’accionista passa a ser una mala pràctica

Article Hota Nova del 01/11/2016

A molts articles ja he parlat de les distorsions del programa de compra d’actius i tipus d’interès baixos . Draghi defensa que els tipus baixos funcionen, com així a estat als EUA, però jo diria que més que funcionar, era l’única alternativa que hi havia  per salvar l’economia.

Personalment el que hem preocupa és la diferent part del cicle econòmic en que es troben Europa i EUA. Quan tot just comencem a tenir alguna senyal de recuperació a Europa, als EUA ja es parla de fi de cicle alcista amb l’inici de pujada de tipus.

Però allargar massa el termini de tipus baixos, les empreses arriba un punt en què fan mal ús de la facilitat d’obtenir diners. Els Bancs Centrals voldrien que el diner barat fos utilitzat principalment per CAPEX, que són les inversions de capital que creen beneficis. Un CAPEX s'executa quan un negoci inverteix en la compra d'un actiu fix o per afegir valor a un actiu existent amb una vida útil. La inversió en CAPEX és fonamental per mantenir l'activitat empresarial.

L’objectiu de les empreses és crear valor per a l’accionista i això pot fer-se de dues maneres. La bona és  invertint i creixent però n’hi ha una altra que és recomprant accions pròpies i augmentant el dividends a costa d'endeutar-se. Això passa quan la productivitat empresarial comença a decréixer i les companyies desvien l’inversió en CAPEX per remunerar als seus accionistes.


Als EUA ja està passant i des de 2013 la remuneració a l'accionista està clarament per sobre dels fluxos de caixa generats. Si comparem el CAPEX de 2007 amb el del 2016, avui les empreses estan destinant gairebé el doble de diners a remunerar als seus accionistes que ha invertir en el futur de la companyia. 

21 de nov. 2016

Tot es redueix a saber en el què, quan i com

Article Hora Nova del 25/10/2016

Saber el que s’ha de fer en inversions  pot semblar una tasca molt fàcil però resulta que es tot el contrari. Però  si ho  sabem , el moment quan fer-ho encara és més difícil de decidir i encertar.

La solució només és una. Tenir un pla, un sistema, una estratègia,  o com vulgueu dir-li , i seguir-la.  Mai ho farem perfecte, però una estratègia ben planificada ens dirà en què invertir, quan fer-ho,  quina quantitat i sobretot, quan canviar de producte quan és el moment  .

Estar ben informats no és la solució i no significa llegir la premsa econòmica diària. L’exemple d’això l’hem tingut a un important diari de tirada nacional aquest cap de setmana. A la secció econòmica del mateix diari podíem trobar 3 articles que a priori es contradeien l’un amb l’altre.

Al primer s’anunciava que, per les dades econòmiques i els beneficis empresarials publicats aquest mes,  s’acostava una gran pujada a les borses. El segon, que les perspectives de les Borses no són bones atenent la rendibilitat dels bons i la previsió de pujades de tipus i el tercer ens parlava que el millor comportament d’aquest any ha estat el de les borses llatinoamericanes, amb Brasil al cap amb un rendiments del 84% en euros.

Qui s’equivoca? NINGÚ. Per què? Si llegim els articles complerts, tots els raonaments són vàlids i podrien complir-se. Doncs, què passarà? Poden passar les tres coses, però el que no parlen els articles és quan passarà. El “quan” en borsa és molt important i avançar-se als esdeveniments pot sortir molt car.


La majoria de recomanacions del  darrer any han estat comprar borsa europea,  anar sortint de borses americanes i  respecte Brasil,  molts parlaven de recessió.  Resultat: A curt no s’ha complert res.


4 de nov. 2016

El MIFID II, un pas endavant al sector financer

Article Hora Nova del 18/10/2016

La societat de Borses i Mercats Espanyols és a punt de llançar  la nova plataforma borsària de fons d'inversió. Aquesta  plataforma vol impulsar la competència,  facilitant  l'accés dels inversors  a qualsevol producte financer que es pugui contractar  a Espanya. Fa molt temps que  les gestores independents venien reclamant-ho per tenir visibilitat i igualtat d´accés als inversors ja que,  tot i tenir moltes millors resultats a llarg termini que  els fons dels grans bancs, la seva quota de mercat és molt petita. Les grans gestores internacionals, sense oficines a Espanya, també en trauran profit.

El nou supermercat de Fons significarà un mecanisme alternatiu de contractació i la connexió automàtica entre totes  les gestores i els clients, en un segment de negoci, que ha estat fins ara, captiu de la xarxa de distribució bancària.  Qualsevol inversor que tingui un compte de valors en qualsevol banc podrà contractar qualsevol fons d'inversió inscrit a la plataforma, eliminant així  costos d'intermediació de la xarxa bancària.

Això es fruit de la nova  Directiva de Mercats d'Instruments Financers, coneguda com MIFID II, que començarà a aplicar-se el 3 de gener del 2018, amb la qual la UE pretén reforçar la regulació i ampliar la transparència en el sector financer. La nova normativa limita considerablement una pràctica habitual: que l'entitat bancària cobri de les gestores de fons per vendre els seus productes als clients (retrocessions) o que col·loqui només productes de la seva pròpia gestora.

En resum, ens trobem davant d'un primer moviment del BME,  molt necessari, i que suposa un canvi transcendental del model de negoci dels fons d'inversió a Espanya,  que redundarà en benefici dels inversors, disminuint els costos i atorgant valor a la gestió enfront de la comercialització.



16 d’oct. 2016

Dos models diferents de veure el futur d’un país

Article Hora Nova del 11/10/2016

Mentre Alemanya aconseguia un nou  rècord el 8 de maig  generant fins el 87,6% de tota l'electricitat que es va consumir al país,  Espanya, amb un potencial que podria convertir-nos en el líders europeus de producció d’energia alternativa, continua, com millor exemple, amb “l’impost al sol”, la llei impulsada pel Govern de Mariano Rajoy per penalitzar a tots els que es vulguin autoabastir d'energia mitjançant plaques solars.

En un dia de sol i vent les plantes alternatives alemanyes poden arribar a generar entre un 60% i un 70% de l'energia, però el rècord del 8 de maig es va arribar a posar en valor negatiu el preu de l'electricitat i hi va haver consumidors que van cobrar en comptes de pagar. 
.
Espanya, amb una climatologia única per desenvolupar les energies solar, l'eòlica i la hidràulica, resulta que té una de les factures elèctriques més cares del continent degut a que el 25% del rebut correspon a impostos i que s'hi afegeixen diverses compensacions a empreses contaminants.

Per un altre costat s’ha sabut que  més de 200 pimes i moltes d'universitats espanyoles dedicades a activitats de recerca i desenvolupament (R + D), han retornar les subvencions i préstecs concedits a través del “Pla Avanza”. Les reclamacions afecten més del 75% dels fons degut al presumpte incompliment de les condicions dels ajuts. A partir de 2014 es va incrementar el nivell d'inspecció  i quasi cap projecte d'investigació compleix el 100% dels requisits. 

Amb aquest exemples podem distingir entre un país que pensa en el futur i el benestar dels ciutadans,  d’un altre que només pensa en el dia a dia i tapar els forats dels errors del passat.

12 d’oct. 2016

Torna el dubte de la solvència del sector bancari

Article Hora Nova del 04/10/2016

Després que el Deutsche Bank fos qualificat, fa algunes setmanes, com el banc amb més risc del món, segons la corporació  Corporación Federal de Seguro de Depósitos (FDIC), la setmana passada les seves accions van sofrir un altre desplomi.  L'entitat alemanya va començar el 2016 cotitzant a 22€,  arribant  la setmana passada per sota dels 10€.

Al juny es convertia en un dels bancs que no superaven els test d'estrès de la Fed.  L'entitat més gran d'Alemanya, té un ràtio de capital molt inferior al que tenien els bancs americans abans de la crisi financera de 2008, tal com va puntualitzar el vicepresident de la FDIC.

Davant el temor que es produeixi un rescat del Govern alemany,  pel fet que no pugui afrontar la multa de 12.500 milions d'euros dels EUA, molts Fons de Inversió van reduir la seva participació, provocant uns nous mínims històrics. En el millor dels casos, ja s'especula amb la possibilitat que el Deutsche Bank es vegi obligat a ampliar capital per afrontar  la sanció. Des del banc han descartat aquestes possibilitats, però ja sabem com és  la credibilitat dels directius bancaris.
 
 Són temps complicats per al sector bancari i no sembla que això pugui canviar de moment , per això moltes Sicavs i Fons encara no tenen cap valor bancari en el seu portfoli., tot i les recomanacions positives cap a algunes entitats.

Fins que no canvïi el sentiment respecte el sector bancari, els grans índex de les borses europees no poden pujar degut  al gran pes específic que tenen. I si continuen els dubtes de la solvènciadel Deutsche Bank, pot crear un efecte arrossegament a la resta del sector.


28 de set. 2016

Algú ha d’explicar als polítics que és una Sicav

Article Hora Nova del 06/09/2016

Podemos s’emplena la boca que vol acabar amb les Sicav  però,  l’acord PP-C’s manté la reforma del PP que indirectament també les elimina.

Els fons d'inversió i les Sicav es regeixen per la mateixa normativa legal i fiscal. L’únic frau, entre cometes, és que moltes Sicav són d’un grup familiar perdent la seva funció d’Institució d’Inversió Col·lectiva. El PP, el que vol fer per solucionar la trampa dels alts patrimonis, és que el  mínim per accionista sigui del 0.55%.

Amb això el que s’aconseguirà és que aquests grups familiars  traslladin les Sicav  a l’estranger però el més greu és, que les que si compleixen la llei, també desapareixeran perquè el mínim passarà a ser de  12000 euros i a mida que vagi creixent els patrimoni,  aquest mínim serà més alt. Amb el fàcil que seria fixar la participació màxima que pot tenir un partícip o una família,  reglamenten quan ha de ser la participació mínima. Molts petits estalviadors de Sicav, amb quantitats entre  1000 i 6000 euros, hauran de liquidar les seves posicions si el PP entra al govern.

Prop de 200 SICAV han desaparegut aquest 2016 , la meitat d'elles per liquidació i l'altra meitat a conseqüència de fusió amb fons d'inversió on les obligacions tributàries no semblen estar tan en dubte. La indústria financera ,sobretot de  Luxemburg, es deu està fregant les mans per la resta, on hi ha les més grans. Hi ha altres maneres de recaptar sense obligar a la fugida de capitals .

I no només són els diners.  Els polítics tornaran a aconseguir, ara al sector financer,com amb els investigadors, metges, ... que els gestors amb  més talent,  es traslladin també a l’estranger temptats per projectes motivadors  de les grans gestores internacionals.


I no només són els diners.  Els polítics tornaran a aconseguir, ara al sector financer,com amb els investigadors, metges, ... que els gestors amb  més talent,  es traslladin també a l’estranger temptats per projectes motivadors  de les grans gestores internacionals.


8 de set. 2016

Poden pujar la borses amb els tipus a l'alça?

 Article Hora Nova del 30/08/2016

Les borses americanes estan en màxims i el perill que corregeixin sempre sobrevola en la ment dels inversors. Estadísticament, que ha passat en altres ocasions amb pujades tan llargues? La primera correcció és la que marca el desenllaç. Si aquesta no és la definitiva que trenca la tendència alcista i s’aconsegueixen trencar els màxims anteriors, se seguirà pujant de mitjana un 15% de pujada extra i pot arribar a quedar encara entre un quart  i la meitat de la pujada.

Els tipus a EUA han estat des de 2008 a prop  del 0% fins que al desembre de 2015 va pujar un simbòlic  0.25%. Si no hi ha alces de tipus agressives ( que no hi seran), no es malmeten els resultats empresarials  i per tant les borses no cauran per aquest factor. Per exemple al gener del 94, els tipus van pujar del 3% al 6% en un any  i quan van estabilitzar-se, les borses van pujar un 41%.

Un altre factor important  són les eleccions americanes. Normalment l'any d'eleccions, les borses americanes tenen bon comportament  per desaparèixer aquesta influència l'any següent. Per tant fins el 8 de Novembre dura l’efecte que encara sol allargar-se alguns mesos i contagia a les borses mundials.

El que passa es que l’economia i les borses americanes tenen més lligams amb les asiàtiques que amb les europees i possiblement, si es dona aquest escenari, pujaran més les borses emergents que les europees. 


Com podeu pensar,  no hem parlat gairebé d’economia  però, a tot el món, hi ha grans Fons d’Inversió que actuen amb aquests tipus d’estratègies. Aquests podent modificar puntualment les tendències naturals dels mercats financers, sobretot  la cotització dels valors que integren els grans índexs mundials.

1 de set. 2016

La calma que precedeix la tempesta

Article Hora Nova del 23/08/2016

Juliol i agost estan sent els clàssics mesos d'estiu sense notícies destacables i en què no passa res important.

Després d'un juliol alcista, passem a un moviment lateral, per acabar retallant la segona quinzena d'agost. La passada setmana ha estat la pitjor per a l'Ibex des del Brexit, amb una caiguda del 3% arrossegat pel mal comportament del sector bancari.

Si seguim les regles del mercat, esperem que els propers dos mesos no siguin normals perquè històricament hi ha les caigudes de borsa més importants de l'any. D'aquests tema hauria molt a parlar, perquè les causes no són estrictament econòmiques i hi ha altres factors que influeixen de manera important. Però si ens cenyim a l'economia, tenim molts factors desestabilitzadors a partir de setembre.

A Europa tenim la formació de govern a Espanya amb les possibles aliances o terceres eleccions, eleccions presidencials d'Àustria, però el focus d'atenció és Itàlia. El referèndum sobre el projecte de reforma constitucional podria provocar, segons el resultat, un avançament de les eleccions generals previstes per 2018. I aquí entra en joc el còmic Beppe Grillo i el seu "populisme" que arrela amb força.

 A Estats Units tenim les eleccions presidencials al novembre. Quan el president actual ha complert el límit de temps en el càrrec (8 anys), com és el cas actual d'Obama, els mercats solen comportar-se de manera més negativa, ja que es genera incertesa respecte a les noves polítiques d'un nou president que no coneixen. Si això li afegim la possibilitat que guanyi Trump, més dubtes. En els mercats els agrada el que és predictible i volen presidents que generin estabilitat, el que no passaria amb Trump.

De moment, aquest any, la dita “sell in May and go away” (ven al Maig i marxa) ens podria estalviar molts espants.

24 d’ag. 2016

Transparència i liquiditat a la renda fixa

La liquiditat és una condició necessària per a un adequat funcionament de qualsevol mercat  i la seva falta  juntament amb una incertesa sobre la valoració dels actius, pot crear una crisi de confiança dels inversors.

La relació transparència i liquiditat ha estat un tema àmpliament debatut.  La transparència de la renda variable és més gran que la de la renda fixa. En renda fixa, la qualificació creditícia és molt important i, degut a la crisi de les hipoteques subprime, es va generar una pèrdua de  confiança de les agències de ràting.

 Tradicionalment s’argumentava que no era necessari augmentar la transparència dels mercats de renda fixa privada perquè majoritàriament hi operaven inversors institucionals però, en els últims anys, degut  als baixos rendiments dels productes sense risc, els inversors minoristes accedeixen a aquest mercat a través de Fons d’Inversió, sense la capacitat de saber-ne valorar els riscos.

Quin problema hi ha i què vol dir ? Aparentment la situació actual és tranquil·la però, amb tipus al voltant del 0% , s’està creant una bombolla de renda fixa i vol dir que un fet concret pot fer-la esclatar.
 Les bombolles esclaten perquè la liquiditat dels mercats és fràgil i pot evaporar-se de forma ràpida i sorprenent generant espirals de  il·liquiditat en els mercats. La intenció de vendre tothom en un espai curt de temps sense liquiditat (falta de compradors) és una font potencial de crisi financera.


Invertir en mercats en bombolla pot ser molt rendible per un operador hàbil però, per la majoria de la gent que no segueix els mercats de prop,  pot significar grans pèrdues en el seu patrimoni. 



    Liquiditat mercat d'obligacions corporatives: 10%  de la que era al 2008 

17 d’ag. 2016

Què ens espera pels propers 20 anys?

Durant les últimes tres dècades, les Borses i la renda fixa han viscut una època daurada, però la conclusió d’un estudi de McKinsey Global Institute, aconsella als inversors que rebaixin les seves expectatives i sostenen que els mercats han entrat  en un entorn de volatilitat i baixes rendibilitats que podria estendre's durant els propers 20 anys.

Entre 1985 i 2014 la renda variable d'Europa Occidental i EUA va generar una rendibilitat mitjana anual del 7,9%, incloent dividends, mentre que la renda fixa va generar una mitjana del 5,9% a Europa. Aquestes xifres haurien estat possibles gràcies a una sèrie de factors conjunturals que estan perdent força com la baixa inflació, el creixement de les economies emergents i la millora de l'eficiència pel desenvolupament de la tecnologia.
Amb l'entorn actual de tipus d'interès al 0% i menys creixement és difícil trobar un bon equilibri rendibilitat/risc. Des de McKinsey matisen que les rendibilitats per a aquest període seran positives, però inferiors de la seva mitjana històrica. En concret, els experts contemplen dos possibles escenaris, en funció del creixement econòmic.

En el pitjor escenari, amb un creixement del PIB mundial proper al 2,1%, la renda variable podria generar una rendibilitat mitjana anual del 4%-5%. En el cas l'economia global creixés entorn del 3%, Mckinsey estima que els principals índexs borsaris podrien generar una rendibilitat mitjana del 5,5%-6,5%. El clàssic estalviador és el que ho té pitjor. La renda fixa podria generar retorns anuals mitjans entre el 1%-2% en el millor dels casos  per als propers 20 anys.

Aquest estudi està en línia amb la meva idea que per treure rendibilitats superiors, s’hauran d’assumir riscos, però que poden ser controlats per un bon “timing” i una estricta selecció de valors guanyadors.

9 d’ag. 2016

Les condicions de crèdit per a les empreses

Article Hora Nova del 02/08/2016

Segons un estudi  de mercat encarregat per American Express, realitzat a l'abril de 2016 a un total de 934 professionals, que analitza els reptes i bones pràctiques de les empreses espanyoles a l'hora de gestionar el Cash Flow i generar liquiditat, s’arriben a les següents conclusions:

·      L'accés al crèdit ha millorat de forma generalitzada, però encara una de cada tres empreses considera complicat accedir a ell.

·         La gestió del cash flow és una prioritat pel 79% de les empreses i optimitzar-ho és considerat vital pel 75% de les companyies.
·        
        Una de cada quatre empreses necessita ampliar els terminis de pagament de manera prioritària. Introduir noves fórmules per reduir terminis de cobrament, reduir costos de finançament a curt termini i incrementar els terminis de pagament són les accions que es plantegen les empreses per optimitzar el seu circulant.

Jo crec que per arribar a aquestes conclusions no cal fer cap estudi. Això és el que vol sempre qualsevol empresari, pagar més tard i cobrar més aviat. L’únic destacable de l’informe  és que totes les mesures del BCE d’aquest darrers anys, afavorint al sector bancari amb la condició que es doni més crèdit a l’empresa, sembla que no està funcionant del tot bé.

Les empreses més grans potser sí tenen més possibilitat de crèdit i a millors condicions, però la PYME, el motor del nostre país, continua no podent-se finançar adequadament.
  

El criteris, i sobretot les garanties, per concedir crèdits continuen sent molt elevats i aquí haurem d’afegir el problema de la concentració bancària. Si hi ha més fusions, com sembla que serà pels problemes d’algunes entitats, les empreses veuran com també es concentren els seus crèdits, incrementant el risc per entitat.  

1 d’ag. 2016

Atemptats i Borsa

Article Hora Nova del 19/07/2016

Els mercats borsaris han passat per alt els darrers atemptats a França  de Niça i Paris. Les borses, cada cop més, resisteixen millor aquests tràgics successos.

Qualsevol caiguda generalitzada a les borses per fets aliens a l’economia, dintre el món inversor, es veu com oportunitat de compra, ja que les valoracions de les empreses no canvien tant de pressa  per qualsevol fet que hagi pogut ocórrer en un dia concret. Si que afecta a sectors i zones en concret, com per exemple el sector turístic  en cas d’atemptats.

Com hem dit abans, darrerament sembla que ni fan cas a aquests tipus de fets i això es degut a diversos motius. El primer és que això ha der ser així perquè un atemptat no ha de modificar ni la política monetària, ni el moviment de fluxos de capitals, ni res que hagi de veure amb economia. El segon seria que els atemptats a Europa, per desgràcia, s’estan convertint en un fet força habitual i les borses reaccionen sobretot davant les sorpreses. Aquest fet que podem pensar que en qualsevol moment pot haver-hi un atemptat, disminueix les reaccions emocionals dels inversors.

Des de l’11 de setembre de 2001 amb la caiguda de les “Torres Bessones”, els efectes als mercats s’han anat diluint. Aquest va ser l’atemptat amb major impacte negatiu de la història a les Borses per quantitat de morts, per simbologia i pel país en el qual es va cometre. La sorpresa aquí va tenir molt a veure i les conseqüències que podia portar allò eren imprevisibles però els mercats va recuperar-se en un mes.


Resumint, les borses amb aquest fets solen tenir un moviment d’anada i tornada per seguir desprès amb la tendència natural que hi havia abans de l’atemptat.

21 de jul. 2016

Aquesta situació contra-natura, on ens portarà?

Article Hora Nova del 12/07/2016

Fa dues setmanes dèiem que  potser estàvem davant una oportunitat històrica de comprar accions amb gran descompte de cara els propers 2 o 3 anys. Existeix molta liquiditat en mans dels gestors i cada cop n’hi ha més que prové dels fons de renda fixe que no rendeixen res i són inclús negatius.

Els gestors de valor són les úniques persones que els agrada que caigui el preu d’accions que ja tenen, perquè els dóna oportunitat de comprar-ne més a preu més barats. Però la caiguda del Brexit, no va tenir la suficient volatilitat ni volum per poder comprar gangues.  La caiguda dels valors més interessants no va durar ni un dia i molts gestors preparats per comprar no van poder fer-ho.

Amb tanta liquiditat és difícil que els mercats continuïn caient de manera sostinguda, perquè a certs nivells sempre hi haurà diners per comprar, de gestors i inversors, en busca de rendibilitats que no troben en la renda fixe.

Aquí hem d’afegir l’inestimable ajuda del Banc Central Europeu, que és una assegurança de vida injectant diners als mercats quan fa falta i comprant bons, impedint que la renda fixe és desplomi i allargant una situació contra-natura de tipus negatius.  I aquesta situació, on ens portarà? Difícil de dir perquè és una situació d’irracionalitat i de falta de correlació entre mercats, fet que encara fa més difícil d’intuir la direcció futura dels mercats.

Podríem entrar en una fase lateral de rang ample, és a dir, esglais seguits de recuperacions per quedar allà mateix. Referent a l’estiu, sempre s’ha dit que són tranquils, però portem uns anys amb sorpreses els períodes de vacances: 2009 alces fortes i 2011 i 2015 amb fortes caigudes.


No en traurem l’aigua clara, però en Borsa, sempre ha estat així i millor que continuï igual.

14 de jul. 2016

Si s’allarga la crisi, pensions només fins el 2018

Article Hora Nova del 05/072016
La Seguretat Social ha necessitat una ajuda extra del Fons de Reserva de 8.700 milions per pagar les pensions. Aquesta és la major quantitat retirada d'una sola vegada fins avui i deixa el Fons amb 25.176 milions

Després d'aquest reintegrament, solament queden 25.176 milions d'euros estalviats en l'època de bonança. A aquest ritme, l'anomenada “guardiola de les pensions” s'acabarà al 2018
L'època de bonança va permetre a la Seguretat Social aconseguir diversos superàvit que li van portar a realitzar aportacions al Fons de Reserva per 52.113 milions entre 2000 i 2010. Es podrien haver ingressat, entre 2008 i 2009,  uns altres 14.000 milions d'euros si el Govern de Zapatero hagués utilitzat l’excedent de la Seguretat Social per augmentar el Fons, tal com es feia aquell moment.

Totes les previsions apunten al fet que la Seguretat Social tindrà nombres vermells durant diversos anys més i es preveu que es necessitarà finançament addicional, almenys fins a 2021. Des de el sostre de la guardiola de les pensions a la fi de 2011 , que  va arribar als  66.815 milions, el desfasament entre els ingressos per cotitzacions de la Seguretat Social i la despesa en pensions ha provocat que en aquest temps s'hagin tret 54.151 milions de Fons de Reserva.

La clau per a la sostenibilitat del sistema és sortir de la crisi i que augmenti l'ocupació, però si la crisi s’allarga, s’hauran de buscar altres fórmules per poder seguir pagant no només als jubilats sinó també als altres sistemes de protecció social.


Jo, com admirador del sistema americà, crec que els problemes d’Espanya, i d’Europa en general, provenen de no prendre mesures de manera ràpida, i hem de fer-nos a l’idea que molts paradigmes europeus hauran de canviar. 

6 de jul. 2016

S’han acabat les incerteses als Mercats Borsaris

Article Hora Nova del 27/06/2016

La setmana passada va confirmar-se el pitjor escenari per les borses europees. El anglesos van decidir sortir de la Unió Europea, però aquest procés serà llarg perquè s’hauran de negociar els acords bilaterals amb cada país de l’UE.

Aquest referèndum, en primer lloc, no es vinculant i el fet de ser tant ajustat. obre les portes a una possible nova votació. Ara el parlament Britànic té l’última paraula i encara tardarem uns mesos a saber si el resultat és sinònim de Brexit.

Poques hores desprès del resultat, ja es demanen explicacions als defensors del Brexit que van reconèixer que algunes de les seves promeses de campanya i part dels seus arguments eren falsos. Molts votants van trucar a la Comissió Electoral el mateix divendres per demanar si podien canviar el seu vot.

Les Borses han demostrat un gran poder d’adaptació als nous escenaris. Només cal recordar,  on han quedat les preocupacions sobre Grècia, el creixement de Xina i el preu del petroli. Tot torna a la normalitat desprès d’un temps i el que torna a valer són l’economia i sobretot els resultats empresarials.

Si ens fixem amb les empreses, estem veient que les darreres OPAS que hem tingut s’han fet a preus molt superiors al valor que cotitzaven en aquell moment a la Borsa. Què vol dir? Dons que les Borses són extremadament barates respecte la realitat.

 Un altre factor que ratifica aquest fet són els dividends de les empreses que són exageradament superiors a la rendibilitat dels bons a 10 anys. Actualment podem trobar bones empreses amb dividends superiors al 6-7% anuals.


No sé el que passarà, però hem dona la impressió que podem estar davant una oportunitat històrica de poder comprar accions amb gran descompte de cara els propers 2 o 3 anys.

4 de jul. 2016

Sabem gestionar les emocions per fets extraordinaris?

Article Hora Nova del 21/06/2016

Aquesta és setmana de Brexit i molts inversors ja fa mesos que estan nerviosos pel possible resultat. El 87% dels assessors financers a Espanya considera que els clients que reaccionen de forma emocional davant els mercats, suposa una de les majors amenaces per aconseguir els objectius de rendibilitat previstos, per davant de la volatilitat dels mercats.

No obstant això, pocs inversors es plantegen aquesta relació entre el seu comportament i l'èxit en la inversió. De fet, solament el 6% dels inversors espanyols responen afirmativament a la pregunta: Deixar de costat les seves emocions, li permetrà complir millor els seus objectius financers? Gestionar les emocions pot ser més difícil del que sembla, més encara quan els inversors semblen no ser del tot conscients de l'efecte negatiu que poden tenir les decisions irracionals per al compliment dels seus objectius d'inversió.

Els resultats del Baròmetre Mundial d'Inversió mostren un perfil d'inversor curt placista i poc realista amb les seves perspectives de retorn dels inversors espanyols, que junt els portuguesos,  són els que mostren major aversió al risc del món.

La liquiditat, el gran avantatge dels mercats financers, és converteix en el gran problema dels inversors. Amb compres immobiliàries ningú es planteja vendre a curt termini encara que el preu caigui com els darrers anys, perquè la falsa tranquil·litat prové per la causa psicològica del fet que la possessió del bé, encara que  produeixi despeses per manteniment i impostos, la podem veure i tocar.


Per alleugerar  el risc emocional amb les inversions jo opto per proposar fixar uns objectius de rendibilitat a llarg termini que siguin independents de la rendibilitat del mercat en general. Això provoca una nova visió per mesurar el rendiment i el client estarà satisfet si es compleix  l’objectiu a un any amb vistes l’objectiu final al cap de 10 anys o per la jubilació.

20 de juny 2016

TEORIA DE L’OPINIÓ CONTRÀRIA

Article Hora Nova del 14/06/2016

Les borses europees porten una considerable caiguda respecte les americanes.  A  EUA  l’economia es mostra robusta però  la productivitat  i la   inversió de capital real estan molt per sota de la mitjana. Als mercats americans de moment no li interessen aquests detalls que es troben molt a prop dels seus màxims històrics.

Tenint en compte que a la reunió de la FED d’aquesta setmana el  mercat estima que no es pujaran tipus, podríem trobar-nos en la situació que s’arribessin a superar aquests màxims històrics.

L'escenari a Europa és molt diferent. Les borses tenen un  alt grau de pessimisme per la feble recuperació i la incertesa de la sortida d’Anglaterra de la UE. Tot junt crea un còctel que ens porta a la possibilitat que a partir de juliol funcioni una teoria econòmica anomenada “d’opinió contraria”

Aquesta teoria ens diu que els mercats detecten la por i l’eufòria dels inversors i aquests reaccionen en contra d’aquests sentiments de manera molt ràpida sense capacitat de reacció per la por a equivocar-se.

Considerant els temors actuals a recaure en recessió, si EUA no puja tipus i es trenquen els màxims i desprès no tenim Brexit,  el mercat podria sorprendre amb un ral·li a l'alça deixant als inversors fora del mercat per la sorpresa.


 També hem de diferenciar entre els índex i les accions que el composen. Els índex són enganyosos respecte les accions individuals ja que aquests poden pujar amb un petit grup d’accions a l’alça i la resta no fer-ho i fins i tot caure. Cal està ben assessorats per comprar accions individuals o millor comprar Fons d’Inversió que repliquin els índex per no equivocar-nos si els mercats giren a l’alça. 

SITUACIÓ D’ESPERA ALS MERCATS FINANCERS PEL BREXIT

article Hora Nova del 07/06/2016
Fa setmanes que els mercats es troben en una situació que anomenem lateral per dir que no tenen moviments significatius ni a l’alça ni a la baixa. Aquest lateral es degut a una situació d’espera dels resultats de les dues eleccions que tindrem a fi de mes, les eleccions espanyoles i sobretot les angleses per sortir de la UE.  Aquests dos fets marcaran l’esdevenir dels mercats financers els propers mesos.

Les eleccions són fets que a curt termini podran tenir el seu efecte, per bé o per mal, però són situacions passatgeres que a mig termini deixaran de tenir la seva influència i els mercats  financers seguiran el seu curs normal. En general, qualsevol fet alié als mercats i que no tingui que veure amb l’economia, si produeix un fort efecte als mercats, sol corretgir-se en el curt termini.  Així ha passat amb atacs terroristes i darrerament per la por a una epidèmia d’ébola.

Situacions polítiques si que poden tenir cert efecte a l’esdevenir de l’economia però afecten de manera local. L’economia mundial és una altra cosa i la seva evolució i els resultats empresarials dependran de molts altres factors i altres dades que a la seva publicació si tindran efectes duradors als mercats.

Cada setmana surten notícies que mouen els mercats i que els professionals dels sector anomenen “fresa delsmercats”. Aquests moviments no tenen cap importància perquè l’economia té cicles més llargs i només hem de fer cas a les notícies que si puguin malmetre els beneficis empresarials,  com els canvis de polítiques dels Bancs Centrals.

Al gràfic l’Ibex, on podem veure que no s’ha modificat la tendència  baixista que va iniciar-se l’any passat.


Gràfic setmanal de l’Íbex35


6 de juny 2016

Bancs: Falta de solvència senyal de fusions

Article Hora Nova del 31/05/2016

El Banc Popular és el primer de la banca mitjana espanyola a anunciar que té problemes financers. La seva entrada tardana en el negoci immobiliari va obligar-li  a aflorar pèrdues i dotar provisions, massa grans per la seva mida.

Els títols de l'entitat han passat de valer 43 euros al 2007 a valdre 1,56 euros després de caure un 33% la setmana passada a l’anunciar una macro-ampliació per recapitalitzar-se de 2.505 milions d'euros. Amb aquesta ampliació ja són més de 5.000 milions els  diners que ha demanat als accionistes en quatre anys, una quantitat que supera en 1500 milions el seu valor actual.

 N'hi haurà prou amb aquesta ampliació per què no hi hagi dubtes sobre la solvència del Banc Popular? Jo no ho tinc clar. A l'article del 05 de gener ja vaig dir que els bancs, tot i el rescat, continuen estan mal capitalitzats i que era pendent la resolució que podria fer pagar als bancs molts milions per l’eliminació de les clàusules sòl de les hipoteques des del seu inici.


Aquest és el gran problema del Popular i la resta de bancs.  La  Comissió Europea es va mostrar favorable l'any passat a la retroactivitat total de les clàusules sòl i no només fins maig 2013 com va resoldre el Tribunal espanyol. Quan una clàusula és declarada nul·la ho és  des de l'origen, va dir la Comissió Europea. L'advocat general designat pel cas, presentarà un informe el 12 de juliol  i la sentència final —que sol recolzar en un 90% dels casos l'informe de l'advocat— surt entre dos i quatre mesos després que el TJUE rebi les conclusions del lletrat.



31 de maig 2016

Filosofia de Hume i l’economia

Article Hora Nova del 17/05/2016
Quan prenem decisions, la filosofia de cada persona hi es present. Hume era un positivista que sostenia l'opinió que el coneixement prové només de l'experiència. Les idees sorgeixen quan reflexionem sobre alguna sensació que hàgim tingut anteriorment.

El raonament inductiu pressuposa que es pot confiar en els actes passats com a regla a partir de la qual es pot predir el futur. Això descansa en la suposició, que el futur ha de semblar-se al passat.
Les mesures per la reactivació de l’economia són les estandarts.  Això encaixaria amb la filosofia de Hume amb la mesura que les autoritats econòmiques es basen en l’experiència  d’altres crisis del passat i que en aquell moment van funcionar.  Però Hume també deia que aquest principi només té valor aplicat al passat, atès que dels fenòmens que puguin ocórrer en un futur, és una mera creença , per molt raonable que pugui considerar-se.

Doncs, com podem saber si l’economia millorarà? No podem saber-ho, atenent a les mesures preses, perquè no sabem si aquesta crisi és igual que les altres. L’economia depèn de múltiples factors i actualment, amb una economia tant globalitzada, encara és més difícil predir evolucions de mercats financers en períodes llargs de temps. Els sistemes que tenim actualment tenen una validesa relativa  ja que es basen en dades estadístiques passades i estimacions de beneficis futures de les empreses. Aquests funcionaran en cas que no canviïn els paradigmes econòmics mundials.


De l’únic que puc estar segur per creure que tot millorarà, és que el món, en períodes d’observació més llargs, sempre ha crescut i s’ha adaptat als canvis, portant a les societats a tenir unes millors condicions de vida.

24 de maig 2016

Invertir en Mercats Emergents

Article Hora Nova 10/05/2016

Per classificar a un país, el Banc Mundial se centra en la seva economia i, en particular, en el seu nivell relatiu de riquesa per càpita. Els països amb alts nivells es classifiquen com desenvolupats i els de baixos o mitjans es classifiquen com en via de desenvolupament o emergents.
En 1988 només hi havia 10 mercats emergents representant el 1% del mercat; avui són 23 i un 11% del mercat. En la dècada de 2003 a 2013, els mercats emergents van passar del 24% del PIB mundial al 43%.
El risc d'inversió en mercats emergents és a causa de la naturalesa de les economies d'aquests països. Aquests països tenen fonts menys diverses d'ingressos, i tendeixen a ser dependents de les exportacions i matèries primeres pel que els seus mercats de valors són susceptibles de sofrir una major volatilitat. Les devaluacions de les monedes també juguen males passades als inversors.
En emergents és millor invertir a través fons per la diversificació i perquè els gestors de fons tenen els mitjans per seleccionar les empreses més sanejades, amb els millors models de negoci i la millor gestió. Aquestes empreses és important que tinguin fluxos de caixa que superin els nivells alts d'inflació i que els directius actuïn amb bona praxi. 

MSCI examina el desenvolupament econòmic de cada país, la grandària, la liquiditat i l'accessibilitat al mercat i si un país obté l'estatus de "mercat emergent" significa que els fons d'inversió utilitzaran l'índex “MSCI Emerging Markets” com a referència.

Els fons de renda variable emergent han canviat molt en aquests últims anys i han passat de ser una opció molt exòtica a estar en la majoria de carteres d'inversió amb una distribució d'actius diversificada.

20 de maig 2016

Apple indicador del que passa a EUA

Article Hora Nova del 03/05/2016

Les accions de Apple van caure més un 7% ,amb els mercats ja tancats, després de publicar els resultats del primer trimestre registrant la primera caiguda de vendes des de 2003 i uns ingressos totals d’un 18% menys.

Segons va informar la companyia en un comunicat, les vendes de l’iPhone el seu producte estrella que suposa dos terços dels seus ingressos totals, van caure un 16% respecte el mateix trimestre de l'any passat.

Els resultats d’Apple són un clar exemple del que passa a les empreses d’EUA. Resultats bons en general però que indiquen que serà difícil superar, els propers anys, els màxims registrats l’any passat ja que les empreses s’han quedat sense possibilitat d’incrementar marges. El següent pas per moltes empreses pot ser la concentració.

La borsa valora el futur i no el passat. Valora la capacitat de créixer i generar més ingressos en un futur. Apple és una molt bona companyia que pot generar dubtes si pot seguir amb els nivells de vendes dels darrers anys. L’avantatge de les borses és que sempre podem buscar alternatives amb més potencial o vendre les accions per tornar-les a comprar, si baixen de manera significativa, sense cap circumstància que ho justifiqui.

Apple ja acumula un descens d’un 28% del seu valor des del seu nivell màxim ara fa un any. Les accions d’Apple valien 12$ al 2009 i varen arribar a 132$ l’any passat quan el preu objectiu segons fonamentals volta els 130$.


Amb una cartera d’accions sempre cal preguntar-se si volem empreses bones cares o empreses no tant bones però amb molt potencial. Vostès decideixen.