25 de gen. 2016

La idea de distribució de la riquesa



 Article Hora Nova del 19/01/2016

El valor marginal de la riquesa és l’augment de benestar per cada euro addicional que tenim. Un nombre determinat d’euros genera més benestar en mans dels pobres que a les mans dels rics. La investigació de la riquesa de les nacions és una part clau a l'economia clàssica i del liberalisme econòmic.

És fàcil d’entendre. Si un multimilionari  perd una bossa amb  cent mil euros, el seu benestar no canviarà, però si un aturat la troba, el seu benestar si augmentarà significativament i ben utilitzat per engegar un negoci, pot incrementar el benestar de moltes més persones.

 Si els països distribueixen la riquesa per mitja dels impostos, sembla que gravar més als rics seria la solució, i a ells tampoc els afectaria significativament en el seu benestar. Desgraciadament això no és així.

Un multimilionari pot perdre cent milions en un dia per una caiguda de borsa i no sentir-se afectat. En canvi, un model impositiu que gravi als rics i a la inversió , ho considera una  sistemàtica apropiació del seu patrimoni, que si pot fer disminuir el seu benestar a llarg termini. 

Un altre problema el trobem en la ineficiència dels països en fer aquesta distribució. Als EUA, molt més eficients que nosaltres, han calculat que és perd pel camí  més d’un 30% de la recaptació que va destinada a millorar el benestar de la gent.

En conclusió, traspassar el diner dels rics als més pobres no és tan fàcil d’aconseguir. Per defecte, incrementar impostos és reduir l’activitat econòmica (a causa de la fugida de capitals i de les inversions) i reduir el consum de les famílies (per atur i incertesa laboral).

REUNIONS CLUB D'INVERSORS

Ja fa anys vaig posar en marxa reunions de gent interessada en economia i borsa, ja que normalment  és complicat trobar persones que tenen les mateixes inquietuds en aquest tema, i així poder compartir dubtes, idees, coneixements  i també inversions, ja que teníem una societat amb la que invertíem conjuntament. 

Allò va deixar de fer-se, però alguns dels seus participants semblen amb ganes de tornar-ho a posar en marxa encara que només sigui per poder fer una xerrada un cop al mes. La situació convulsa de l'economia també ajuda  que hi pugui haver aquesta necessitat però, l'objectiu final per mi d'aquestes reunions, és  aconseguir  que un grup de persones que comparteixen un mateix interès pugui convertir-se en un grup d'amics que passen una bona estona junts parlant d'economia.

Iniciarem a finals de febrer la primera reunió a Figueres però la idea és poder fer-ho a qualsevol lloc del territori començant per Girona i Olot que són els llocs més propers i de més contactes per poder arrancar amb un grup mínim.

Totes les persones interessades en assistir en alguna d'aquestes places que es posi en contacte per mail o telèfon. Si algú vol arrancar un altre grup en una altra població que m'ho faci saber i conjuntament podríem buscar col.laboració i implicació de les entitats de la ciutat per dur-ho a terme.



 

18 de gen. 2016

Confiança dels inversors a mínims

Article Hora Nova del 12/01/2016

Els mercats de valors s’han desplomat aquest inici d’any per una nova caiguda dels valors xinesos i la ràpida depreciació del iuan. Això és una tàctica de Xina  en un intent de reactivar el creixement, però pot  desestabilitzar l'economia global  si genera una guerra de divises.

Però és tant greu com ens diuen? Jo sóc del parer que en borsa sempre podem trobar motius tant per pujar com per baixar al mateix temps i que molts moviments no són causa de motius estrictament econòmics. El cas xinés ens cau molt lluny i  té un component de desconeixença del que realment passa en aquella economia. La majoria d’inversors es deixa arrossegar pel que fan els altres, en funció del pànic i nivell de confiança.

Jo tampoc sé la realitat de Xina però si mirem les dades, el que veig és que el PMI manufacturer xinés només ha estat una dècima pitjor del que s’esperava i superior d’una dècima de l’últim publicat. Però si afegim que el mateix dia va publicar-se el PMI no manufacturer essent de 54.4, molt superior a l’anterior de 53.6,  les caigudes a les borses no estarien justificades.

Per a mi una explicació més lògica seria que el 8 de gener acabava una restricció de venda del govern pels que tenen més d’un 5% d’una companyia i pels seus executius. Aquesta caiguda és per anticipació al que poden fer aquests un cop acabi la restricció, tenint en compte que entre agost 2014 i juny 2015 les accions tipus A havien pujat al voltant del 150%.

Els temps com sempre i no les previsions, ens dirà quina era la realitat.





                                La confiança dels inversors molt negativa

11 de gen. 2016

T'agradaria saber els objectius de caiguda de les borses? INICI DELS CURSOS DE BORSA 2016. 

CONVOCATÒRIA PEL FEBRER



10 de gen. 2016

La borsa espanyola molt pitjor comparativament

Article Hora Nova del 05/01/2016

L'Ibex 35, després de pujar un 14% fins abril, acaba amb un descens anual del 7,15%, en els 9.544 punts. Aquest resultat és el pitjor des de 2011 però hi ha motius més preocupants que el resultat final.

L’EuroStoxx50 puja al 2015 un 4.26%, l'índex de Frankfurt ha guanyat un 9,56% i el CAC de París un 8,53%. Comparant l’Ibex amb les economies més fortes, veiem que surt clarament perdent, però el més preocupant per a mi, és la comparació amb les economies dels països del sud. El Mibtel italià puja a l’any un 12.66% i l’índex de Portugal un 9.53%. Grècia és un món apart pels greus problemes i cau el 23.58%. 

Per què l’Ibex no ha recollit els factors conjunturals? Les empreses de l’Ibex tenen certs problemes afegits que no tenen altres borses. I quins són?

La incertesa generada pels processos polítics tant a Catalunya com a Espanya i el factor països llatinoamericans ja que molta part dels beneficis de la majoria de grans empreses provenen de  l’altre costat de l’Atlàntic. Aquestes economies són les que patiran més dins el grup dels països emergents per la recessió mundial i la caiguda de les matèries primeres.
   
Però el factor més penalitzant a la borsa espanyola ha estat el sector bancari.  A 3 anys l’index EuroStoxx Banks puja un 9%, tot i haver-hi Santander i BBVA que cauen un -23% i un -2% respectivament. Cauen també Sabadell -6.6%, Caixabank -11.5%, Popular -18% i Bankia enfonsat pel rescat.


Els bancs continuen estan mal capitalitzats. A més és pendent la resolució que podria fer pagar als bancs molts milions per l’eliminació de la clàusula sòl de les hipoteques des del seu inici. 

5 de gen. 2016

Afectarà als mercats la ingovernabilitat d'Espanya?

Article Hora Nova del 29/12/2015

Des de 1993,  l’Ibex sempre ha registrat caigudes en la primera sessió després de conèixer els resultats dels comicis. La més forta va ser al 1996 quan va desplomar-se més d'un 5%.

La composició del nou Parlament posa molt difícil la governabilitat del país, i l'opció que es convoquin noves eleccions, cotitza a l'alça. Possiblement estem davant del segon pitjor escenari per als inversors, que seria el de la formació d'un hipotètic Govern amb gran influència de “Podemos”.

El mercat no assumeix com a massa probable l’aliança d'esquerres, però la incertesa que es desprèn del resultat electoral i la possibilitat de repetició de les eleccions, fa que els inversors adoptin una posició molt més prudent. És difícil que assumeixin riscos abans que s'aclareixi el panorama polític espanyol perquè, el que realment importa a l’inversor estranger, és el perill de que es freni la inversió financera directa i, amb ella, la creació d'ocupació.

A nivell econòmic, independentment de governar esquerres o dretes, el que importa  és l’estabilitat. Per un inversor, els riscos polítics són difícils de quantificar i sempre poden minvar els retorns de les inversions o, fins i tot, es pot arribar al punt que es no es puguin realitzar processos de desinversió per noves legislacions.
Existeixen molts informes pessimistes a nivell mundial, però aquest any hem tingut la crisi de Grècia, de Rússia i del petroli, terrorisme, la caiguda de la borsa xinesa i la desacceleració global. Podríem dir que ha estat un any molt dolent, i tot i això, els mercats han aguantat força bé.


La volatilitat als mercats continuarà i mentre la incertesa continuï, la Borsa espanyola difícilment podrà superar nivells importants que donarien per finalitzada la correcció actual.