28 de febr. 2016

Cal que canviï el sentiment dels mercats

Article Hora Nova del 23/02/2016
Setmana de tranquil·litat a les borses, que van rebotar a la zona de suport a partir de dilluns, desprès de caure més de 1000 punts en quinze dies.

Els nivells mínims que vam arribar  el divendres 12 són realment importants, i no donen gaire marge més si no es vol afectar a la tendència alcista. En cas de trencament d’aquests nivells, les caigudes addicionals podrien ser importants i portar-nos molt a prop del mínim de juliol de 2012.

Hem de veure com evoluciona els propers dies però, desprès de tres mesos seguits tant negatius, els mercats s’haurien de tranquil·litzar i, sense esperar que pugui haver-hi grans pujades, si que com a mínim s’haurien d’estabilitzar a l’espera de catalitzadors que puguin canviar el sentiment negatiu dels mercats.

Molts articles i declaracions s’esforcen en generar pànic als inversors, comparant aquestes caigudes a les registrades al 2008 quan l’Ibex va caure un 60% dels 16000 al 6700 punts. La situació de l’economia real no es comparable al 2008 i el cicle expansiu no crec que ja estigui acabat. Les polítiques dels governs i dels Bancs Centrals continuen afavorint el creixement  i les condicions per les empreses són idíl·liques amb uns tipus d’interès, costos laborals i energètics molt baixos que poden mantenir-se en aquests nivells força temps.

Moltes de les incerteses que tenim ara, tant a nivell mundial com a nivell estatal, s’han d’anar esclarint en propers mesos i espero que els mercats tornin a girar a l’alça a mida que s’agafi consciència, que els resultats empresarials que s’estan publicant, no justifiquen els nivells actuals dels índex borsaris, sobretot els europeus.  


Mentrestant, els mercats manen i la tendència baixista és vigent tot i que els valors puguin semblar molt barats.

22 de febr. 2016

Qui ven accions de borsa a preus tant baixos?



Article Hora Nova del 16/02/2016  

Les accions borsàries han continuat desplomant-se la setmana passada ara per temors en el sector bancari a causa dels problemes del Deutsche Banc.

Tots els experts coincideixen que existeix una clara infravaloració a la majoria de valors importants d’Europa. Si això és així, perquè continua baixant el mercat i per què hi ha vendes a preus tant barats?
Moltes  grans posicions es desfan no perquè els gestors vulguin vendre. Diferents brokers internacionals amb els quals treballem ens manifesten que existeixen ordres de vendes forçades.

 Provenen, en primera instància, dels Fons Sobirans dels països relacionats amb el petroli que, davant el descens del preu del cru i els dèficits pressupostaris que això els implica, realitzen vendes de Renda Variable per equilibrar-los. En segona instància, vénen dels denominats fons VAR, que són aquells que tenen un límit de pèrdues dins d'un any natural i que els ha penalitzat el fet que el descens hagi estat a l'inici de l'any. Existeixen també algunes companyies d'assegurances que han hagut de vendre una part de la seva cartera per motius similars". 

Per últim, el sentiment negatiu que s’ha instal·lat entre els petits inversors també perjudica. Tot inversor que cancel·la un fons d’inversió implica vendes d’accions del gestor del fons. Això multiplicat per molta gent en situació de pànic, que veu com els diners de les seves inversions van disminuint, pot ajudar a que els descensos s’accentuïn.

El sentiment als mercats s’ha convertit en tot una ciència estudiada per premis Nobel. Els mercats poden semblar molt barats pels professionals però, mentre el sentiment no canviï, poden continuar els descensos. Normalment fa falta una important notícia que actuï de catalitzador i faci canviar el sentiment.





                      D.Kahneman, Premi Nobel per la recerca psicològica en la ciència econòmica

18 de febr. 2016

El preu del cru, és indicatiu de la salut de l’economia mundial?

Article Hora Nova del 09.02.2016

L'Agència Internacional d'Energia creu que els preus del cru podrien aconseguir el rang de 50 a 60 dòlars només  per a la dècada del 2020.

Les borses continuen caient al mateix ritme que cau el preu del cru. En termes generals, els preus del cru pugen quan l'economia global és robusta i  la demanda mundial està augmentant; i tendeixen a caure quan l'economia global s'ha estancat. Però amb les circumstàncies actuals, es compleix aquesta norma?

El dos principals importadors mundials de cru són EUA i Xina. EUA té una economia robusta, però l’augment de l'extracció nacional al país, d'acord amb un pla del govern, ha reduït les importacions. Per l’altre costat, Xina, causant de les darreres caigudes de les borses, ha aconseguit el  rècord de 7,82 milions de barrils diaris importats  al desembre de 2015.

Llavors quina és la causa del baix preu del cru? A més de la fortalesa de l’economia, l’altre factor que manté els preus alts, és que la producció estigui ben controlada pels països exportadors. Això actualment no està passant.

La demanda mundial de cru és forta però existeix un interès d’Aràbia Saudita de fer caure els preus per dos motius. Un per castigar a Iran i Rússia i l’altre, per expulsar del mercat  als productors per fracking  i altres operadors petroliers amb costos d’extracció elevats.


Per tant, les caigudes de borsa i el pessimisme econòmic podrien no estar justificats. Amb les condicions actuals, molt beneficioses per les empreses, el creixement mundial i el cicle expansiu sembla que pot durar almenys uns anys més, i si fos així, els preus actuals dels mercats, estarien clarament infravalorats.

5 de febr. 2016

Les borses més globalitzades que mai

Article Hora Nova del 02/02/2016

Ni Grècia, ni Xina, ni el petroli. Totes les borses mundials han caigut al so dels mercats americans, coincidint amb les seves dues caigudes d’agost i desembre.

La situació actual és molt més complexa i preocupant que qualsevol altre crisi mundial pels diferents cicles en el que es troben cada zona mundial. En el món desenvolupat tenim per un costat a EUA, amb el motor econòmic realment potent des del 2009 i que  ja pot estar en l’inici d’una fase de debilitament amb el canvi de cicle de tipus d’interès. Per l’altre Europa, que amb totes les mesures del Banc Central, tenim un creixement dèbil i podem entrar en una fase d’estancament.

Molts dels anomenats experts ja fa molts mesos que ens van dient que les oportunitats estan a Europa i que els mercats americans poden haver tocar sostre. Que vol dir això? Que les borses americanes poden baixar i les europees pujar? Realment ho dubto i tal com vam veure l’any passat i inici de 2016, quan ells cauen nosaltres encara ho hem fet més fort.

Respecte l’Ibex, una casa d’anàlisi deia : l'índex descompta un escenari massa negatiu. Les valoracions actuals solament podrien justificar-se si Espanya tornés a entrar en recessió, la qual cosa estaria generant oportunitats d'inversió en la Borsa espanyola. Realment estic força d’acord i ‘l’Ibex hauria de remuntar des d’aquest nivells en propers mesos o  la situació podria empitjorar molt.


Però els analistes poden fer moltes previsions, que encertaran o no, però jo m’estimo més creure’m el que m’estan dient els mercats, perquè aquests mai s’equivoquen. I si volem pensar en recuperació a Europa, si us plau, que no els agafi cap grip als americans.

                                Economia global i la guerra de divises

1 de febr. 2016

Perill per als dipòsits bancaris

Article Hora Nova del 26/01/2016

A partir d’aquest any entren en funcionament les noves normes de la Unió Europea sobre els rescats bancaris amb l’objectiu de posar fi a les espectaculars injeccions de diners públics. Aquest fet que pot semblar molt bo, a la pràctica podria acabar perjudicant a una classe mitjana ja molt perjudicada per les retallades.

Amb la nova llei, els dipòsits bancaris de més de 100.000 euros poden ser confiscats proporcionalment en el cas del rescat d'una entitat. Al meu article de març de 2013 sobre Xipre ja vaig avisar que les regles de joc havien canviat i nosaltres teníem que jugar amb les noves per defensar el patrimoni.  El govern xipriota va  confiscar 4.300 milions d'euros en dipòsits,  imposant una pèrdua de 47,5% dels que excedien d’aquest límit.

Al 2013, Dijsselbloem, president de l’Eurogrup, va apuntar que l'acord sobre Xipre era "una solució única i va negar que fos un model per a futures intervencions en bancs amb problemes”. Ara,  només tres anys més tard, encara que la norma digui que s’aplicarà en casos excepcionals  quan s'hagi esgotat la capacitat d'absorbir pèrdues per part de la resta de creditors,  aquesta norma  ja és vigent per tota l’Eurozona.

Resumint, si pensàvem que l’únic lloc on els diners eren segurs era un termini fixe, a canvi d’acceptar un interès inferior al 0.5% anual, a partir del 2016 ja no és així. En un món convuls i amb les incerteses sobre el futur del creixement mundial, els bancs europeus i sobretot alguns espanyols, podrien tornar a tenir problemes en un futur no molt llunyà. Per solucionar-ho, haurien d’haver-hi noves fusions que acabarien amb la incompleta capitalització de les entitats bancàries.



                                Laiki Bank: 47.5% de quitança als dipòsits