24 d’ag. 2016

Transparència i liquiditat a la renda fixa

La liquiditat és una condició necessària per a un adequat funcionament de qualsevol mercat  i la seva falta  juntament amb una incertesa sobre la valoració dels actius, pot crear una crisi de confiança dels inversors.

La relació transparència i liquiditat ha estat un tema àmpliament debatut.  La transparència de la renda variable és més gran que la de la renda fixa. En renda fixa, la qualificació creditícia és molt important i, degut a la crisi de les hipoteques subprime, es va generar una pèrdua de  confiança de les agències de ràting.

 Tradicionalment s’argumentava que no era necessari augmentar la transparència dels mercats de renda fixa privada perquè majoritàriament hi operaven inversors institucionals però, en els últims anys, degut  als baixos rendiments dels productes sense risc, els inversors minoristes accedeixen a aquest mercat a través de Fons d’Inversió, sense la capacitat de saber-ne valorar els riscos.

Quin problema hi ha i què vol dir ? Aparentment la situació actual és tranquil·la però, amb tipus al voltant del 0% , s’està creant una bombolla de renda fixa i vol dir que un fet concret pot fer-la esclatar.
 Les bombolles esclaten perquè la liquiditat dels mercats és fràgil i pot evaporar-se de forma ràpida i sorprenent generant espirals de  il·liquiditat en els mercats. La intenció de vendre tothom en un espai curt de temps sense liquiditat (falta de compradors) és una font potencial de crisi financera.


Invertir en mercats en bombolla pot ser molt rendible per un operador hàbil però, per la majoria de la gent que no segueix els mercats de prop,  pot significar grans pèrdues en el seu patrimoni. 



    Liquiditat mercat d'obligacions corporatives: 10%  de la que era al 2008 

17 d’ag. 2016

Què ens espera pels propers 20 anys?

Durant les últimes tres dècades, les Borses i la renda fixa han viscut una època daurada, però la conclusió d’un estudi de McKinsey Global Institute, aconsella als inversors que rebaixin les seves expectatives i sostenen que els mercats han entrat  en un entorn de volatilitat i baixes rendibilitats que podria estendre's durant els propers 20 anys.

Entre 1985 i 2014 la renda variable d'Europa Occidental i EUA va generar una rendibilitat mitjana anual del 7,9%, incloent dividends, mentre que la renda fixa va generar una mitjana del 5,9% a Europa. Aquestes xifres haurien estat possibles gràcies a una sèrie de factors conjunturals que estan perdent força com la baixa inflació, el creixement de les economies emergents i la millora de l'eficiència pel desenvolupament de la tecnologia.
Amb l'entorn actual de tipus d'interès al 0% i menys creixement és difícil trobar un bon equilibri rendibilitat/risc. Des de McKinsey matisen que les rendibilitats per a aquest període seran positives, però inferiors de la seva mitjana històrica. En concret, els experts contemplen dos possibles escenaris, en funció del creixement econòmic.

En el pitjor escenari, amb un creixement del PIB mundial proper al 2,1%, la renda variable podria generar una rendibilitat mitjana anual del 4%-5%. En el cas l'economia global creixés entorn del 3%, Mckinsey estima que els principals índexs borsaris podrien generar una rendibilitat mitjana del 5,5%-6,5%. El clàssic estalviador és el que ho té pitjor. La renda fixa podria generar retorns anuals mitjans entre el 1%-2% en el millor dels casos  per als propers 20 anys.

Aquest estudi està en línia amb la meva idea que per treure rendibilitats superiors, s’hauran d’assumir riscos, però que poden ser controlats per un bon “timing” i una estricta selecció de valors guanyadors.

9 d’ag. 2016

Les condicions de crèdit per a les empreses

Article Hora Nova del 02/08/2016

Segons un estudi  de mercat encarregat per American Express, realitzat a l'abril de 2016 a un total de 934 professionals, que analitza els reptes i bones pràctiques de les empreses espanyoles a l'hora de gestionar el Cash Flow i generar liquiditat, s’arriben a les següents conclusions:

·      L'accés al crèdit ha millorat de forma generalitzada, però encara una de cada tres empreses considera complicat accedir a ell.

·         La gestió del cash flow és una prioritat pel 79% de les empreses i optimitzar-ho és considerat vital pel 75% de les companyies.
·        
        Una de cada quatre empreses necessita ampliar els terminis de pagament de manera prioritària. Introduir noves fórmules per reduir terminis de cobrament, reduir costos de finançament a curt termini i incrementar els terminis de pagament són les accions que es plantegen les empreses per optimitzar el seu circulant.

Jo crec que per arribar a aquestes conclusions no cal fer cap estudi. Això és el que vol sempre qualsevol empresari, pagar més tard i cobrar més aviat. L’únic destacable de l’informe  és que totes les mesures del BCE d’aquest darrers anys, afavorint al sector bancari amb la condició que es doni més crèdit a l’empresa, sembla que no està funcionant del tot bé.

Les empreses més grans potser sí tenen més possibilitat de crèdit i a millors condicions, però la PYME, el motor del nostre país, continua no podent-se finançar adequadament.
  

El criteris, i sobretot les garanties, per concedir crèdits continuen sent molt elevats i aquí haurem d’afegir el problema de la concentració bancària. Si hi ha més fusions, com sembla que serà pels problemes d’algunes entitats, les empreses veuran com també es concentren els seus crèdits, incrementant el risc per entitat.  

1 d’ag. 2016

Atemptats i Borsa

Article Hora Nova del 19/07/2016

Els mercats borsaris han passat per alt els darrers atemptats a França  de Niça i Paris. Les borses, cada cop més, resisteixen millor aquests tràgics successos.

Qualsevol caiguda generalitzada a les borses per fets aliens a l’economia, dintre el món inversor, es veu com oportunitat de compra, ja que les valoracions de les empreses no canvien tant de pressa  per qualsevol fet que hagi pogut ocórrer en un dia concret. Si que afecta a sectors i zones en concret, com per exemple el sector turístic  en cas d’atemptats.

Com hem dit abans, darrerament sembla que ni fan cas a aquests tipus de fets i això es degut a diversos motius. El primer és que això ha der ser així perquè un atemptat no ha de modificar ni la política monetària, ni el moviment de fluxos de capitals, ni res que hagi de veure amb economia. El segon seria que els atemptats a Europa, per desgràcia, s’estan convertint en un fet força habitual i les borses reaccionen sobretot davant les sorpreses. Aquest fet que podem pensar que en qualsevol moment pot haver-hi un atemptat, disminueix les reaccions emocionals dels inversors.

Des de l’11 de setembre de 2001 amb la caiguda de les “Torres Bessones”, els efectes als mercats s’han anat diluint. Aquest va ser l’atemptat amb major impacte negatiu de la història a les Borses per quantitat de morts, per simbologia i pel país en el qual es va cometre. La sorpresa aquí va tenir molt a veure i les conseqüències que podia portar allò eren imprevisibles però els mercats va recuperar-se en un mes.


Resumint, les borses amb aquest fets solen tenir un moviment d’anada i tornada per seguir desprès amb la tendència natural que hi havia abans de l’atemptat.