28 de set. 2016

Algú ha d’explicar als polítics que és una Sicav

Article Hora Nova del 06/09/2016

Podemos s’emplena la boca que vol acabar amb les Sicav  però,  l’acord PP-C’s manté la reforma del PP que indirectament també les elimina.

Els fons d'inversió i les Sicav es regeixen per la mateixa normativa legal i fiscal. L’únic frau, entre cometes, és que moltes Sicav són d’un grup familiar perdent la seva funció d’Institució d’Inversió Col·lectiva. El PP, el que vol fer per solucionar la trampa dels alts patrimonis, és que el  mínim per accionista sigui del 0.55%.

Amb això el que s’aconseguirà és que aquests grups familiars  traslladin les Sicav  a l’estranger però el més greu és, que les que si compleixen la llei, també desapareixeran perquè el mínim passarà a ser de  12000 euros i a mida que vagi creixent els patrimoni,  aquest mínim serà més alt. Amb el fàcil que seria fixar la participació màxima que pot tenir un partícip o una família,  reglamenten quan ha de ser la participació mínima. Molts petits estalviadors de Sicav, amb quantitats entre  1000 i 6000 euros, hauran de liquidar les seves posicions si el PP entra al govern.

Prop de 200 SICAV han desaparegut aquest 2016 , la meitat d'elles per liquidació i l'altra meitat a conseqüència de fusió amb fons d'inversió on les obligacions tributàries no semblen estar tan en dubte. La indústria financera ,sobretot de  Luxemburg, es deu està fregant les mans per la resta, on hi ha les més grans. Hi ha altres maneres de recaptar sense obligar a la fugida de capitals .

I no només són els diners.  Els polítics tornaran a aconseguir, ara al sector financer,com amb els investigadors, metges, ... que els gestors amb  més talent,  es traslladin també a l’estranger temptats per projectes motivadors  de les grans gestores internacionals.


I no només són els diners.  Els polítics tornaran a aconseguir, ara al sector financer,com amb els investigadors, metges, ... que els gestors amb  més talent,  es traslladin també a l’estranger temptats per projectes motivadors  de les grans gestores internacionals.


8 de set. 2016

Poden pujar la borses amb els tipus a l'alça?

 Article Hora Nova del 30/08/2016

Les borses americanes estan en màxims i el perill que corregeixin sempre sobrevola en la ment dels inversors. Estadísticament, que ha passat en altres ocasions amb pujades tan llargues? La primera correcció és la que marca el desenllaç. Si aquesta no és la definitiva que trenca la tendència alcista i s’aconsegueixen trencar els màxims anteriors, se seguirà pujant de mitjana un 15% de pujada extra i pot arribar a quedar encara entre un quart  i la meitat de la pujada.

Els tipus a EUA han estat des de 2008 a prop  del 0% fins que al desembre de 2015 va pujar un simbòlic  0.25%. Si no hi ha alces de tipus agressives ( que no hi seran), no es malmeten els resultats empresarials  i per tant les borses no cauran per aquest factor. Per exemple al gener del 94, els tipus van pujar del 3% al 6% en un any  i quan van estabilitzar-se, les borses van pujar un 41%.

Un altre factor important  són les eleccions americanes. Normalment l'any d'eleccions, les borses americanes tenen bon comportament  per desaparèixer aquesta influència l'any següent. Per tant fins el 8 de Novembre dura l’efecte que encara sol allargar-se alguns mesos i contagia a les borses mundials.

El que passa es que l’economia i les borses americanes tenen més lligams amb les asiàtiques que amb les europees i possiblement, si es dona aquest escenari, pujaran més les borses emergents que les europees. 


Com podeu pensar,  no hem parlat gairebé d’economia  però, a tot el món, hi ha grans Fons d’Inversió que actuen amb aquests tipus d’estratègies. Aquests podent modificar puntualment les tendències naturals dels mercats financers, sobretot  la cotització dels valors que integren els grans índexs mundials.

1 de set. 2016

La calma que precedeix la tempesta

Article Hora Nova del 23/08/2016

Juliol i agost estan sent els clàssics mesos d'estiu sense notícies destacables i en què no passa res important.

Després d'un juliol alcista, passem a un moviment lateral, per acabar retallant la segona quinzena d'agost. La passada setmana ha estat la pitjor per a l'Ibex des del Brexit, amb una caiguda del 3% arrossegat pel mal comportament del sector bancari.

Si seguim les regles del mercat, esperem que els propers dos mesos no siguin normals perquè històricament hi ha les caigudes de borsa més importants de l'any. D'aquests tema hauria molt a parlar, perquè les causes no són estrictament econòmiques i hi ha altres factors que influeixen de manera important. Però si ens cenyim a l'economia, tenim molts factors desestabilitzadors a partir de setembre.

A Europa tenim la formació de govern a Espanya amb les possibles aliances o terceres eleccions, eleccions presidencials d'Àustria, però el focus d'atenció és Itàlia. El referèndum sobre el projecte de reforma constitucional podria provocar, segons el resultat, un avançament de les eleccions generals previstes per 2018. I aquí entra en joc el còmic Beppe Grillo i el seu "populisme" que arrela amb força.

 A Estats Units tenim les eleccions presidencials al novembre. Quan el president actual ha complert el límit de temps en el càrrec (8 anys), com és el cas actual d'Obama, els mercats solen comportar-se de manera més negativa, ja que es genera incertesa respecte a les noves polítiques d'un nou president que no coneixen. Si això li afegim la possibilitat que guanyi Trump, més dubtes. En els mercats els agrada el que és predictible i volen presidents que generin estabilitat, el que no passaria amb Trump.

De moment, aquest any, la dita “sell in May and go away” (ven al Maig i marxa) ens podria estalviar molts espants.