17 de des. 2016

La caiguda de beneficis hauria tocat fons a finals de 2015

Article Hora Nova del 22/11/2016

A l'hora d'analitzar si una acció està barata o cara, els analistes comparen el benefici amb la cotització. Sembla que la caiguda de beneficis hauria tocat fons a finals de 2015 i l'Ibex hauria tancat el tercer trimestre de 2016 amb la seva primera millora de beneficis en un any. Si aquesta millora de beneficis continua al 2017, s’obre el camí per a una recuperació borsària. Aquesta tendència també s'està produint en altres mercats.

La renda variable, sobretot  l’europea, és un actiu al qual actualment s’ha d’estar exposat, en part per la manca d'alternatives, però també perquè la revisió a l'alça de les previsions de benefici per acció (BPA). Jaume Puig, director general de GVC Gaesco Beka Gestió, ha assenyalat que les borses europees cotitzen amb grans descomptes respecte al seu valor fonamental, en gran part perquè el mercat no està tenint en compte ni el creixement econòmic, ni la recuperació dels beneficis.

El PER de l'Ibex 35 és de  16 vegades si es prenen de referència els beneficis estimats per al 2016, però tan sols  13 vegades si mirem els resultats previstos per a 2017.  Segons Puig, perquè l'Ibex 35 cotitzés al seu valor fonamental, l'índex hauria de situar-se a la vora dels 13.000 punts, la qual cosa representa un potencial alcista proper al 50% respecte als nivells actuals. No obstant això, creu que aquesta pujada trigarà encara força temps a produir-se.

Quan arriba aquesta època que és favorable per les borses, sempre ens preguntem: Tindrem ralli de final d’any? Experts comenten que si els bancs centrals no endureixen la seva política més del previst, confien que l'Ibex pugui tancar l'any que al voltant dels 10.500 punts,  més del 20% per sobre dels nivells actuals.


8 de des. 2016

Quan comprar accions no és una inversió

Article Hora Nova del 08/11/2016


Quantes vegades hem sentit històries de gent que s’arruïna per inversions en borsa. La borsa no és ni menys ni més perillosa que altres inversions, tot depèn del seny i del sentit comú de les nostres decisions. Posarem dos exemples recents.

Fa dos anys vàrem tenir el cas de CYNK, una companyia cotitzada  que en menys d’un mes va pujar un 37.000%  donant un valor  a la companyia un valor superior als sis mil milions de dòlars. L’acció de CYNK, en menys d'un mes, va passar dels 0.06$ a un màxim de 21.4$. Però  l’extraordinari no va ser  la seva revaloració en tan sols un mes, sinó que aquesta empresa,  que suposadament va desenvolupar una Xarxa Social, no tenia web, no tenia cap usuari, no tenia ingressos i només tenia 6.500$ de despeses del seu únic empleat.

 Aquest any hem tornat a tenir el cas de Neuromama, empresa sense ingressos que va arribar a tenir un valor superior als 35 mil milions de dòlars. La Comissió de Borsa i Valors d'Estats Units va suspendre  la seva cotització per "transaccions potencialment manipuladores” .

Per què hi ha gent que compra aquestes empreses?  Només hi ha una explicació. Per impuls. Veuen que no para de pujar i, sense saber res de l’empresa, s’aventuren a comprar-ne  accions. Per què als grans patrimonis no els passa mai? Perquè encara que de vegades també perden diners,  inverteixen només amb accions sòlides amb bons fonaments al darrera.


Els mercats canvien, però la naturalesa humana no. Per això, les estafes en borsa es repeteixen en el temps, però també a qualsevol bar, sala d’actes o reunió on els engalipadors es fan d’or per l’avarícia de la gent.

4 de des. 2016

Quan remunerar a l’accionista passa a ser una mala pràctica

Article Hota Nova del 01/11/2016

A molts articles ja he parlat de les distorsions del programa de compra d’actius i tipus d’interès baixos . Draghi defensa que els tipus baixos funcionen, com així a estat als EUA, però jo diria que més que funcionar, era l’única alternativa que hi havia  per salvar l’economia.

Personalment el que hem preocupa és la diferent part del cicle econòmic en que es troben Europa i EUA. Quan tot just comencem a tenir alguna senyal de recuperació a Europa, als EUA ja es parla de fi de cicle alcista amb l’inici de pujada de tipus.

Però allargar massa el termini de tipus baixos, les empreses arriba un punt en què fan mal ús de la facilitat d’obtenir diners. Els Bancs Centrals voldrien que el diner barat fos utilitzat principalment per CAPEX, que són les inversions de capital que creen beneficis. Un CAPEX s'executa quan un negoci inverteix en la compra d'un actiu fix o per afegir valor a un actiu existent amb una vida útil. La inversió en CAPEX és fonamental per mantenir l'activitat empresarial.

L’objectiu de les empreses és crear valor per a l’accionista i això pot fer-se de dues maneres. La bona és  invertint i creixent però n’hi ha una altra que és recomprant accions pròpies i augmentant el dividends a costa d'endeutar-se. Això passa quan la productivitat empresarial comença a decréixer i les companyies desvien l’inversió en CAPEX per remunerar als seus accionistes.


Als EUA ja està passant i des de 2013 la remuneració a l'accionista està clarament per sobre dels fluxos de caixa generats. Si comparem el CAPEX de 2007 amb el del 2016, avui les empreses estan destinant gairebé el doble de diners a remunerar als seus accionistes que ha invertir en el futur de la companyia.