16 d’ag. 2017

Manca d’atenció amb el que fem amb l’estalvi

Article Hora Nova del 25/07/2018

Tant per experiència pròpia de l’estudi de les carteres d’inversió, com pels casos que succeeixen dia rere dia , al nostre país, un gran  % de gent no pren prou atenció amb el que fa amb els seus estalvis.

És curiós com molta gent pot perdre quantitat d’hores i fer molts kms per estalviar 50€ d’un mòbil o d’un moble decoratiu per casa i, en canvi, per invertir els estalvis o preparar la nostre jubilació, es limita  a utilitzar les entitats de proximitat que va normalment, sense comparar ni veure les diferencies amb altres opcions que hi ha al mercat.

Les diferències d’un lloc a l’altre poden ser molt importants, sobretot per solucions destinades a solucionar un complement per la nostra jubilació. Una dolenta elecció o un mal o nul assessorament  alhora de gestionar els canvis de producte en funció del cicle econòmic, poden significar perdre en 3 anys el guanyat en 30.

Podeu pensar que  faig referència al petit estalviador i que a patrimonis elevats això no els passa.  Amb l’excepció de les grans fortunes empresarials, que si contracten serveis especials, molts empresaris de pymes,  amb alts ingressos anuals, poden posar molta atenció al negoci empresarial i en canvi, despreocupar-se més de tenir una bona diversificació en les inversions o de prendre mesures pel traspàs generacional del negoci i pactar ara, faltant molts anys per la jubilació, les normes que mantinguin el poder adquisitiu que tenen actualment.

Hem de pensar que el factor de sostenibilitat de Europa lliga a partir del 2019 les pensions a l’esperança de vida de la gent. Això significarà cobrar de mitja un 6% menys cada 10 anys i, amb l’efecte inflació a 30 anys vista, no poden pensar amb la pensió com únic medi de supervivència.

7 d’ag. 2017

Millors resultats de la gestió passiva durant la crisi

Article Hora Nova del 01/08/2017

La majoria dels articles publicats els darrers dos mesos tenen relació amb els mercats financers però no estan estretament relacionats amb dades econòmiques importants de la setmana  abans de l’article o anàlisi o moviments importants de les borses.

Per què no parlo de borses? Doncs, ben fàcil; perquè no hi ha res a parlar ni és gent interessant el que esta passant. Això es degut a que ha desaparegut la volatilitat dels mercats que es troba a nivells mínims des de fa molts temps.

Aquesta situació és dolenta? Doncs no, de fet és la situació ideal (tendència alcista i absència de volatilitat). La volatilitat s’associa a risc perquè quan augmenta normalment es degut a caigudes dels mercats però quan el mercat es dispara a l’alça, també tenim augment de volatilitat.

Aquesta absència  de volatilitat tant duradora està provocant efectes a les empreses de gestió de patrimonis. Al no haver-hi grans oscil·lacions dels mercats, els gestors no troben oportunitats o grans descomptes en els valors i els canvis a les carteres serveixen de poc. L’efecte final és que quasi cap gestor pot superar el resultat del mercat i això s’està traduint als EUA en l’acomiadament de gestors estrelles amb sous multimilionaris.


També té uns efectes en els diferents estils de gestió. El gran debat, que no és nou però  que s’ha reactivat actualment, és la gestió passiva o l’activa. La passiva que, per simplificar, direm que és no fer res i aconseguir el mateix resultat del mercat menys les comissions, s’està imposant en resultats aquests darrers anys, però la volatilitat és una característica de les borses i algun dia tornarà. Serà llavors quan valorarem el valor que aporten els gestors més actius, que són els que protegiran els beneficis aconseguits i donaran coherència a la cartera si les valoracions de les empreses són excessives.    

24 de febr. 2017

L’estalvi i el crèdit de les famílies

Article del 10/01/2017
El deute de les famílies residents a Espanya amb la banca va augmentar per primera vegada  el novembre passat respecte al mes anterior des de juny de 2016, segons les dades publicades  pel Banc d'Espanya. D'aquesta forma, els crèdits concedits per les entitats financeres que operen a Espanya a les llars nacionals van augmentar al novembre en 6.428 milions d'euros. Tot i així el deute total encara es redueix un 2% respecte el que hi havia l’any anterior.

La famílies van registrar un alliberament de renda neta des de 2009 fins aquest 2016.  En una primera fase del procés coincideix en el temps amb un període en el qual les llars van realitzar una forta contenció del consum, que en gran manera era per la por a les expectatives de futur  i per precaució. Això, unit al desplomi de la inversió en habitatge per la crisi immobiliària,  va fer que les llars passessin de tenir necessitat de finançament a capacitat d’estalvi.

Segons BBVA Research, la major part del desapalancament es degut  a la reducció dels tipus d'interès en aquest període. Aquest alliberament de recursos de les famílies s'ha vist esmorteït per la baixada de la rendibilitat dels dipòsits.

El factor psicològic en l’estalvi és molt important. Per exemple, molta gent no veurà  reduïda la seva capacitat de consum però psicològicament, totes les notícies negatives externes,  han provocat que redueixin les seves despeses. 

En referència a la demanda de crèdit passa exactament el mateix. Si pensem que les coses aniran a millor els propers anys, encara que ara  encara notem poc aquesta millora, la propensió a endeutar-se del particulars, i també de les empreses, augmenta per unes expectatives que no tenen perquè complir-se.


Els tipus es mantindran baixos encara força temps, fet que ha d’ajudar a l’economia i a les empreses a agafar més impuls. 

6 de febr. 2017

Nous sistemes per invertir. Els Robo Advisors

Article Hora Nova del 03/01/2017

Tots tenim clar que la tecnologia és imparable i  que ha arribat per quedar-se en qualsevol aspecte de la vida. L’economia no està al marge d’aquests canvis i ja fa temps que sentim parlar de les fintech o aplicacions que utilitzen tecnologia per oferir serveis financers per ser més eficaços i menys costosos.

En aplicacions que puguin substituir serveis bancaris, la raó de ser és molt vàlida perquè no s’altera el resultat final del servei i a un preu molt més baix i amb una immediatesa i major control. Darrerament han aparegut al nostre país ( a EUA ja fa mesos que funcionen) els Robo Advisors que definim con assessors d’inversió automàtics que construeixen la cartera dels clients en base a definir els seus objectius, el perfil de risc, l’edat i el nivell d’ingressos.

Els defensors d’aquests sistemes consideren que pot ser inclús més eficaç que l’assessorament personal. Personalment no estic  d’acord amb aquesta afirmació encara que en casos concrets si pot ser útil per carteres d’inversions a molt llarg termini que vulguin molta diversificació i que no els importi la volatilitat.

En matèria d’inversió, per un assessorament òptim, el consell d’experts no podrà ser mai substituït per una màquina. Hi ha molts factors  a estudiar  i sobretot variacions en les situacions, tant dels inversors com als mercats financers, que una màquina no tindrà en compte i  que no prendrà les mesures adients.


Treballar amb capitals molt petits seria una causa per utilitzar Robo Advisors ja que la disminució de costos pot significar un increment de rendibilitat que difícilment podrà ser superada per un millor assessorament. Un altre motiu perquè triomfin aquests sistemes pot ser la desafecció respecte els rendiments de molts fons que es comercialitzen i no obtenen els resultats esperats.

27 de gen. 2017

Reflexió econòmica passejant per Figueres

Article Hora Nova del 27/12/2016

Passejant per Figueres aquests dies de festa, tothom ha pogut veure la imatge  de les escombraries amuntegades en els carrers principals de la ciutat. No parlarem dels motius que han portat a aquesta situació però sí de la quantitat de  vagues com aquesta que es van repetint al llarg de l’any.

De les economies familiars, passant pel sector comercial de Figueres, fins arribar a l’economia espanyola  de manera global, això empitjora la situació econòmica que ja és prou greu. Tothom està amb el dret i és llei poder reclamar però, en l’estat en que ens trobem,  és ètic fer-ho en dates assenyalades que afecten a la resta de ciutadans, visitants i a la fi a l’economia del país? L’impacte a la ment d’un turista estranger davant una vaga aèria per exemple, li farà repensar en tornar a fer-nos una visita en propers anys.

És just per la resta de treballadors aconseguir drets que no s’aconseguirien treballant en altres sectors o fent vaga en altres dates?  Algú pensa que drets aconseguits així poden significar en un futur la disminució dels drets de companys de feina que no tenen la mateixa posició?

Que no tenen el mateix dret treballadors d’empreses petites? Aquests no en tenen de dret a fer vaga ni a cap altre perquè ja saben el que els espera. L’únic que tenen és un treball que han de mantenir costi el que costi, renunciant a més drets fonamentals que qualsevol d’aquests grans  col·lectius ja donen per assumits.


Molta gent no hi estarà d’acord amb que dic, però els drets també han de tenir un límit en l’aspecte que les possibilitats d’uns coartin les dels altres. 

13 de gen. 2017

L’Ibex recupera el nivell d’inici d’any. Al 2017 què?

Article Hora Nova del 20/12/2016
S’acaba el 2016 amb nivells a les borses molt millors del que podíem pensar fa sis mesos. L’Ibex divendres va tancar al mateix preu en que vam obrir l’any i el DAX alemany ja guanya quasi un 9%.
Podem pensar que seguirà la recuperació de les borses al 2017? Si pensem a l’entorn macro, la recuperació del beneficis és evident amb una moderació salarial i uns tipus baixos que encara duraran algun temps.

Però els dubtes a Europa venen per molts costats. Partits polítics que demanen un augment de despesa pública que sembla insostenible i d’altres que suggereixen una possible sortida de l'euro. Amb política econòmica, encara no es té clar quina és la fórmula vàlida per tornar al creixement econòmic.

Si anem als EUA les coses es simplifiquen més i són més fàcils d’entendre. Estats Units creix i ha recuperat nivells d'ocupació pre-crisis. Aquesta setmana van augmentar els tipus del 0,5% al 0,75% però continua sent un nivell baix pel creixement que tenen. Això es reflecteix a la borsa on l’índex S&P500, el més important, a tornat superar els seus màxims històrics.

 Trump, el factor que semblava podia donar inestabilitat a les Borses, ha resultat que ha estat un catalitzador positiu degut als seus plans de reduir els impostos i gastar 960 bilions d'euros en infraestructures.


La incertesa que hi ha a EUA és que s’acceleri el ritme de les pujades de tipus que danyin els resultats empresarials. Trump pot obligar a la Reserva Federal a ser més dura a causa de que la seva política dispari la inflació. Les perspectives a mitjà termini de la Fed apunten a la possibilitat que els tipus d'interès a Estats Units es trobin entre el 2% i el 4% cap a 2019.

Draghi no es fia de les dades macro ni de l'evolució de la inflació

Article Hora Nova del 13/12/2016
Mario Draghi vol seguir garantint l'estabilitat dels mercats a costa de fer la bombolla de bons sobirans més gran. El president del BCE va anunciar que tornaria a prorrogar el programa de compra d'actius, almenys, fins a finals de desembre de 2017, per anar-se reduint  després de forma gradual.

Mantenir vigent el programa de compra d'actius durant 9 mesos més significarà la injecció  d’uns 540.000 milions més, per elevar la xifra total del programa a  2,3 bilions d'euros. I per si no quedava clar, a la roda de premsa posterior a la reunió, Draghi va deixar clar que s'augmentarà de nou el programa en termes de volum o durada si la situació econòmica no va segons el previst o si les condicions financeres empitjoren.

La conseqüència que es desprèn és que podria aplaçar-se qualsevol pujada de tipus no abans del 2019. El que s’espera és una vegada s’anunciï la fi de les compres, s’aplicarà un model similar al de la Reserva Federal i reduirà les compres de forma gradual fins a setembre de 2018. El més probable és que el BCE deixi passar uns mesos abans de pujar els tipus, perquè els mercats s'acomodin a la nova situació.

La pregunta que ens fem tots és si  s’aconseguirà reactivar l’economia amb totes aquestes ajudes. De moment no veiem que es generi una estructura econòmica adequada capaç de generar creixement quan el BCE deixi d'actuar.


L’altre noticia de la setmana ha estat que dotze països, que no formen part de l’OPEP, es van comprometre a Viena, a partir del gener, a la retirada del mercat de 600.000 barrils diaris de cru, prop del 2 % de la producció mundial. Aquesta notícia va provocar moderades alces al petroli Brent, tancant la setmana en 54,33 dòlars.

1 de gen. 2017

Els problemes de fer-se ric sobtadament

Article Hora Nova del 06/12/2016

La setmana passada vaig estar a Madrid i vaig veure com la gent feia grans cues a totes les administracions de loteries, sobretot a la de més renom.

Quan s’acosten aquestes dates, pràcticament tothom compra la loteria de Nadal amb l’esperança que ens toqui la grossa, tot i que les probabilitats matemàtiques del sorteig, i encara més a la loteria primitiva i euromilions, indiquen que és pràcticament impossible que siguem nosaltres els afortunats.

Però la veritat és que sempre hi ha algú que li toca i podem pensar quina sort que ha tingut. Però és fàcil ser ric d’un dia a l’altre? La veritat és que no. Les estadístiques diuen que en el 80% dels casos, els afortunats s’arruïnen abans dels 8 anys, només cal recordar al gallec que al 2003 li van tocar 9 milions d’euros i va suïcidar-se sis anys més tard amb tota la fortuna perduda.

Aquests nous rics, després de l’eufòria inicial, apareix un sentiment d’estrès i la sensació que d’estar molt sol a causa de la creença que tothom del voltant vol aprofitar-se d’un. A partir d’aquí inicien un espiral d’autodestrucció, que a molts els arruïnarà les vides.

Tocar-te un premi gros no ha de ser dolent si tens un control emocional i es poden  evitar les decisions impulsives del primer moment. El que recomanaria és no fer cap inversió important  els primers mesos i potser fer un gran viatge per desconnectar i no atabalar-se per culpa de l’entorn més proper. La segona part seria, si no volem complicar-nos la vida, guardar els diners al compte i adjudicar-nos un sou mensual o deixar-nos aconsellar per verdaders experts en gestió.


“Tot val el que costa aconseguir-ho, i si no costa gens no val gens per a la persona que ho obté”