27 de gen. 2017

Reflexió econòmica passejant per Figueres

Article Hora Nova del 27/12/2016

Passejant per Figueres aquests dies de festa, tothom ha pogut veure la imatge  de les escombraries amuntegades en els carrers principals de la ciutat. No parlarem dels motius que han portat a aquesta situació però sí de la quantitat de  vagues com aquesta que es van repetint al llarg de l’any.

De les economies familiars, passant pel sector comercial de Figueres, fins arribar a l’economia espanyola  de manera global, això empitjora la situació econòmica que ja és prou greu. Tothom està amb el dret i és llei poder reclamar però, en l’estat en que ens trobem,  és ètic fer-ho en dates assenyalades que afecten a la resta de ciutadans, visitants i a la fi a l’economia del país? L’impacte a la ment d’un turista estranger davant una vaga aèria per exemple, li farà repensar en tornar a fer-nos una visita en propers anys.

És just per la resta de treballadors aconseguir drets que no s’aconseguirien treballant en altres sectors o fent vaga en altres dates?  Algú pensa que drets aconseguits així poden significar en un futur la disminució dels drets de companys de feina que no tenen la mateixa posició?

Que no tenen el mateix dret treballadors d’empreses petites? Aquests no en tenen de dret a fer vaga ni a cap altre perquè ja saben el que els espera. L’únic que tenen és un treball que han de mantenir costi el que costi, renunciant a més drets fonamentals que qualsevol d’aquests grans  col·lectius ja donen per assumits.


Molta gent no hi estarà d’acord amb que dic, però els drets també han de tenir un límit en l’aspecte que les possibilitats d’uns coartin les dels altres. 

13 de gen. 2017

L’Ibex recupera el nivell d’inici d’any. Al 2017 què?

Article Hora Nova del 20/12/2016
S’acaba el 2016 amb nivells a les borses molt millors del que podíem pensar fa sis mesos. L’Ibex divendres va tancar al mateix preu en que vam obrir l’any i el DAX alemany ja guanya quasi un 9%.
Podem pensar que seguirà la recuperació de les borses al 2017? Si pensem a l’entorn macro, la recuperació del beneficis és evident amb una moderació salarial i uns tipus baixos que encara duraran algun temps.

Però els dubtes a Europa venen per molts costats. Partits polítics que demanen un augment de despesa pública que sembla insostenible i d’altres que suggereixen una possible sortida de l'euro. Amb política econòmica, encara no es té clar quina és la fórmula vàlida per tornar al creixement econòmic.

Si anem als EUA les coses es simplifiquen més i són més fàcils d’entendre. Estats Units creix i ha recuperat nivells d'ocupació pre-crisis. Aquesta setmana van augmentar els tipus del 0,5% al 0,75% però continua sent un nivell baix pel creixement que tenen. Això es reflecteix a la borsa on l’índex S&P500, el més important, a tornat superar els seus màxims històrics.

 Trump, el factor que semblava podia donar inestabilitat a les Borses, ha resultat que ha estat un catalitzador positiu degut als seus plans de reduir els impostos i gastar 960 bilions d'euros en infraestructures.


La incertesa que hi ha a EUA és que s’acceleri el ritme de les pujades de tipus que danyin els resultats empresarials. Trump pot obligar a la Reserva Federal a ser més dura a causa de que la seva política dispari la inflació. Les perspectives a mitjà termini de la Fed apunten a la possibilitat que els tipus d'interès a Estats Units es trobin entre el 2% i el 4% cap a 2019.

Draghi no es fia de les dades macro ni de l'evolució de la inflació

Article Hora Nova del 13/12/2016
Mario Draghi vol seguir garantint l'estabilitat dels mercats a costa de fer la bombolla de bons sobirans més gran. El president del BCE va anunciar que tornaria a prorrogar el programa de compra d'actius, almenys, fins a finals de desembre de 2017, per anar-se reduint  després de forma gradual.

Mantenir vigent el programa de compra d'actius durant 9 mesos més significarà la injecció  d’uns 540.000 milions més, per elevar la xifra total del programa a  2,3 bilions d'euros. I per si no quedava clar, a la roda de premsa posterior a la reunió, Draghi va deixar clar que s'augmentarà de nou el programa en termes de volum o durada si la situació econòmica no va segons el previst o si les condicions financeres empitjoren.

La conseqüència que es desprèn és que podria aplaçar-se qualsevol pujada de tipus no abans del 2019. El que s’espera és una vegada s’anunciï la fi de les compres, s’aplicarà un model similar al de la Reserva Federal i reduirà les compres de forma gradual fins a setembre de 2018. El més probable és que el BCE deixi passar uns mesos abans de pujar els tipus, perquè els mercats s'acomodin a la nova situació.

La pregunta que ens fem tots és si  s’aconseguirà reactivar l’economia amb totes aquestes ajudes. De moment no veiem que es generi una estructura econòmica adequada capaç de generar creixement quan el BCE deixi d'actuar.


L’altre noticia de la setmana ha estat que dotze països, que no formen part de l’OPEP, es van comprometre a Viena, a partir del gener, a la retirada del mercat de 600.000 barrils diaris de cru, prop del 2 % de la producció mundial. Aquesta notícia va provocar moderades alces al petroli Brent, tancant la setmana en 54,33 dòlars.

1 de gen. 2017

Els problemes de fer-se ric sobtadament

Article Hora Nova del 06/12/2016

La setmana passada vaig estar a Madrid i vaig veure com la gent feia grans cues a totes les administracions de loteries, sobretot a la de més renom.

Quan s’acosten aquestes dates, pràcticament tothom compra la loteria de Nadal amb l’esperança que ens toqui la grossa, tot i que les probabilitats matemàtiques del sorteig, i encara més a la loteria primitiva i euromilions, indiquen que és pràcticament impossible que siguem nosaltres els afortunats.

Però la veritat és que sempre hi ha algú que li toca i podem pensar quina sort que ha tingut. Però és fàcil ser ric d’un dia a l’altre? La veritat és que no. Les estadístiques diuen que en el 80% dels casos, els afortunats s’arruïnen abans dels 8 anys, només cal recordar al gallec que al 2003 li van tocar 9 milions d’euros i va suïcidar-se sis anys més tard amb tota la fortuna perduda.

Aquests nous rics, després de l’eufòria inicial, apareix un sentiment d’estrès i la sensació que d’estar molt sol a causa de la creença que tothom del voltant vol aprofitar-se d’un. A partir d’aquí inicien un espiral d’autodestrucció, que a molts els arruïnarà les vides.

Tocar-te un premi gros no ha de ser dolent si tens un control emocional i es poden  evitar les decisions impulsives del primer moment. El que recomanaria és no fer cap inversió important  els primers mesos i potser fer un gran viatge per desconnectar i no atabalar-se per culpa de l’entorn més proper. La segona part seria, si no volem complicar-nos la vida, guardar els diners al compte i adjudicar-nos un sou mensual o deixar-nos aconsellar per verdaders experts en gestió.


“Tot val el que costa aconseguir-ho, i si no costa gens no val gens per a la persona que ho obté”