24 de febr. 2017

L’estalvi i el crèdit de les famílies

Article del 10/01/2017
El deute de les famílies residents a Espanya amb la banca va augmentar per primera vegada  el novembre passat respecte al mes anterior des de juny de 2016, segons les dades publicades  pel Banc d'Espanya. D'aquesta forma, els crèdits concedits per les entitats financeres que operen a Espanya a les llars nacionals van augmentar al novembre en 6.428 milions d'euros. Tot i així el deute total encara es redueix un 2% respecte el que hi havia l’any anterior.

La famílies van registrar un alliberament de renda neta des de 2009 fins aquest 2016.  En una primera fase del procés coincideix en el temps amb un període en el qual les llars van realitzar una forta contenció del consum, que en gran manera era per la por a les expectatives de futur  i per precaució. Això, unit al desplomi de la inversió en habitatge per la crisi immobiliària,  va fer que les llars passessin de tenir necessitat de finançament a capacitat d’estalvi.

Segons BBVA Research, la major part del desapalancament es degut  a la reducció dels tipus d'interès en aquest període. Aquest alliberament de recursos de les famílies s'ha vist esmorteït per la baixada de la rendibilitat dels dipòsits.

El factor psicològic en l’estalvi és molt important. Per exemple, molta gent no veurà  reduïda la seva capacitat de consum però psicològicament, totes les notícies negatives externes,  han provocat que redueixin les seves despeses. 

En referència a la demanda de crèdit passa exactament el mateix. Si pensem que les coses aniran a millor els propers anys, encara que ara  encara notem poc aquesta millora, la propensió a endeutar-se del particulars, i també de les empreses, augmenta per unes expectatives que no tenen perquè complir-se.


Els tipus es mantindran baixos encara força temps, fet que ha d’ajudar a l’economia i a les empreses a agafar més impuls. 

6 de febr. 2017

Nous sistemes per invertir. Els Robo Advisors

Article Hora Nova del 03/01/2017

Tots tenim clar que la tecnologia és imparable i  que ha arribat per quedar-se en qualsevol aspecte de la vida. L’economia no està al marge d’aquests canvis i ja fa temps que sentim parlar de les fintech o aplicacions que utilitzen tecnologia per oferir serveis financers per ser més eficaços i menys costosos.

En aplicacions que puguin substituir serveis bancaris, la raó de ser és molt vàlida perquè no s’altera el resultat final del servei i a un preu molt més baix i amb una immediatesa i major control. Darrerament han aparegut al nostre país ( a EUA ja fa mesos que funcionen) els Robo Advisors que definim con assessors d’inversió automàtics que construeixen la cartera dels clients en base a definir els seus objectius, el perfil de risc, l’edat i el nivell d’ingressos.

Els defensors d’aquests sistemes consideren que pot ser inclús més eficaç que l’assessorament personal. Personalment no estic  d’acord amb aquesta afirmació encara que en casos concrets si pot ser útil per carteres d’inversions a molt llarg termini que vulguin molta diversificació i que no els importi la volatilitat.

En matèria d’inversió, per un assessorament òptim, el consell d’experts no podrà ser mai substituït per una màquina. Hi ha molts factors  a estudiar  i sobretot variacions en les situacions, tant dels inversors com als mercats financers, que una màquina no tindrà en compte i  que no prendrà les mesures adients.


Treballar amb capitals molt petits seria una causa per utilitzar Robo Advisors ja que la disminució de costos pot significar un increment de rendibilitat que difícilment podrà ser superada per un millor assessorament. Un altre motiu perquè triomfin aquests sistemes pot ser la desafecció respecte els rendiments de molts fons que es comercialitzen i no obtenen els resultats esperats.